L'alcaldessa denuncia que el Congrés estigui preparant "una llei per accelerar encara més els desnonaments"
ACN
Barcelona.-L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha amenaçat avui al govern espanyol en "portar els milers de casos de desnonaments" de la ciutat de Barcelona "fins al despatx del ministre" de Foment per tal que conegui "la realitat" i elabori polítiques com allargar els contractes de lloguer o obligar a cedir pisos buits de les entitats financeres i la Sareb. Segons Colau, aquesta amenaça arriba el dia en què el Congrés dels Diputats debat una reforma d'una llei del 2000 "per accelerar encara més els desnonaments" en la Comissió de Justícia. Colau apunta que "és molt fàcil anar legislant a favor del desnonament i que totes les conseqüències les haguem de gestionar els ajuntaments" qui considera que és l'administració amb "menys competències i recursos" que té en matèria d'habitatge.
Segons l'alcaldessa de Barcelona, en l'àmbit de l'habitatge l'Ajuntament de Barcelona està fent un "enorme sobreesforç" per ajudar a totes aquelles famílies que no poden pagar el lloguer cada mes, que ja són la majoria de casos pels quals s'inicia un procés de desnonament a la ciutat de Barcelona. Colau, però, ha avisat que el paper que esta assumint el govern local és "insostenible".I és que el gerent d'habitatge, Javier Burón, ha assegurat que l'Ajuntament de Barcelona gasta més de 500 milions d'euros en construcció d'habitatges, més de 40 en la compra de pisos, més de 20 en captar pisos buits i conjuntament amb la Generalitat i el Ministeri de Foment 25 milions anuals en ajudes al lloguer.Aquestes dades es complementen amb l'acció de la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) que ha atès a 2.351 famílies al llarg de tot el 2017. De totes elles, Burón ha assegurat que cap família que ha estat atesa per la UCER ha quedat "al carrer". El gerent ha puntualitzat que en 218 casos, les famílies s'han pogut quedar en el mateix pis i en la resta alguns han rebut solucions temporals o definitives.El regidor de l'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha destacat que malgrat que pugui "semblar poc", aquestes 218 famílies que han mantingut el pis ha estat arran de renegociar el contracte de lloguer a partir del servei de mediació que ofereix la UCER i que en la majoria de casos es tracta de pisos de particulars i només "un 3% d'acords" són amb entitats financeres. De fet Montaner ha avisat de les "grans dificultats" per aconseguir un pacte amb grans tenidors.Una de les solucions provisionals que ofereix l'Ajuntament de Barcelona quan una família ha d'abandonar el seu pis és pagar-li una pensió ja que, tal com avança Burón, "a la ciutat no hi ha habitatges disponibles". De tota manera, aquesta solució ha comportat que últimament "ha crescut el preu" d'aquestes pensions per l'augment de turisme a la ciutat i també han crescut les dificultats per trobar habitacions lliures.D'altra banda, quan una persona es veu obligada a abandonar la seva casa, l'Ajuntament els busca un pis on allotjar-se, que segons el barri i el nombre d'habitacions pot tenir més o menys llista d'espera. En alguns casos Javier Burón ha admès que "hi ha esperes extremes de 10 mesos" però que mai és en tots els casos i que mentrestant s'intenta donar solucions temporals.Pel que fa als districtes, Nou Barris (16,59%) i Sants-Montjuïc (16,55%) són els que més persones han atès, conjuntament amb Ciutat Vella (15,87%). Colau ha assegurat que des entre el 2014 i el 2017 els desnonaments a la ciutat de Barcelona han baixat un 22% i per contra l'atenció de l'emergència ha augmentat un 245%.
