Publicado 17/1/2019 16:30:57 +01:00CET

AMPLIACIÓ:Cinc entitats reclamen organitzar una corrida a Olot, ciutat antitaurina des del 2004

Defensen estar "emparats" per tres sentncies estatals i l'Ajuntament diu que hi ha una llei catalana que ho prohibeix

ACN

Olot.-Cinc entitats taurines d'mbit catal i espanyol han entrat aquest dijous una petició a l'Ajuntament d'Olot perqu els deixi organitzar una corrida a la plaa de braus que hi ha al municipi, la més antiga de Catalunya. Els impulsors afirmen que estan "emparats" per tres sentncies estatals (dues del TC i una d'un jutjat d'Alacant). Des de l'Ajuntament confirmen que estudiaran el text per recorden que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que el 2004 la capital de la Garrotxa es va declarar ciutat antitaurina. Més recentment, el 2016, la ciutat va decidir suprimir els correbous de la festa major després d'una consulta popular.

Cinc entitats taurines han entrat la petició de fer una corrida a la plaa de braus d'Olot aquest dijous al matí La signen la Penya Taurina de la Garrotxa, la Federació d'Entitats Taurines a Catalunya, l'Escola Taurina de Catalunya, l'Associació de Criadors de Brau de les Terres de l'Ebre i la Fundació del Toro de Lídia. En l'escrit, reivindiquen que les festes amb toros es remunten al segle XVII i que tenen una "llarga tradició" a la ciutat que ha "anat configurant part de l'essncia i tarann cultural" de la ciutat, on es compta amb el "suport popular". També asseguren que la corrida comptar amb el protagonisme d'Abel Robles, un torero olotí. Proposen, a més, tres possibles dates a escollir: 1 de maig, 20 d'octubre i 11 de setembre. "Emparats" per la legalitat vigent Durant una atenció amb mitjans, han exposat els motius pels quals han decidit impulsar aquesta iniciativa. El president de la Fundació del Toro de Lídia, Victorino Martín, ha defensat que han fet el pas ara perqu hi ha tres sentncies que "emparen" aquesta petició. La primera és la del TC del 2016 que tombava part de la llei aprovada pel Parlament el 2010 de prohibició dels toros al territori catal arran d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I les altres dues són més recents, del desembre del 2018. Una és la d'un jutjat contenciós administratiu d'Alacant que anullava la decisió de l'Ajuntament de Villena de desestimar la petició de fer una corrida el 2017. I l'altra es correspon a la sentncia del TC que anulla els principals articles de la Llei de 'Toros a la Balear' i que, entre altres coses, prohibia la mort de l'animal i la presncia de cavalls. Segons Martín, aquestes sentncies "blinden" la tauromquia i "queda aclarit que ningú, pels seus gustos personals, que ocupi un crrec públic podr prohibir-los" sinó que haur de "preservar i divulgar-la" per ser patrimoni cultural. En el cas de les Illes Balears és "més contundent", afegeix, perqu deixa clar que no es pot canviar "l'essncia" d'aquest espectacle i que per tant ha de passar per la mort o indult de l'animal. Per la seva banda, el president de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, Pau March, ha reivindicat que Olot és l'inici d'un camí per "tornar els toros a les nostres places". "Som molts més dels que alguns diuen", ha afegit, tot lamentant que s'hagi posat fi a aquests espectacles per decisions polítiques. Per la seva banda, l'olotí Abel Robles ha expressat la illusió i emoció que sentiria podent torejar a la plaa de braus de la seva ciutat i que és un "somni" que no ha complert encara. L'Ajuntament d'Olot diu que "res ha canviat"L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha explicat que estudiaran la petició que els fan per recordava també que "res ha canviat" a nivell normatiu. En aquest sentit, ha recordat que l'any 2004 es va aprovar un acord de ple de ciutat antitaurina. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar corrides per es van continuar fent els correbous, molt populars per les festes del Tura. El 2016 es va decidir per consulta popular que els olotins tampoc volien que es fes aquesta activitat i des de llavors que no se n'ha fet més. A nivell de Catalunya, l'any 2016 el TC va anullar l'article 1 de la llei catalana que prohibia les corrides. El ple del TC va validar el recurs d'inconstitucionalitat que el PP va presentar el 2010 i va considerar que era una invasió de competncies al tractar-se d'un patrimoni cultural immaterial. La Generalitat, per, ja va dir en aquell moment que no compliria la sentncia perqu els emparava la llei. Van recordar que l'Estatut del 2006 concreta que la Generalitat té la competncia exclusiva sobre els espectacles (on s'inclou també l'ordenació del sector i la possibilitat de prohibir-ne) així com la de la protecció dels animals. A partir de l'1 de gener del 2012 es van abolir aquest tipus d'espectacles a Catalunya.Ara, per, les cinc entitats taurines volen recuperar els toros a Olot i més endavant també a Barcelona i avisen que estudiaran tots els mecanismes legals per fer-ho possible.