L'entitat demana accions a l'administració per no deixar l'accés a l'habitatge 'en mans del lliure mercat'
ACN
Barcelona.-El 36% dels habitants dels municipis que conformen la Diòcesis de Barcelona no tenen un habitatge digne, és a dir, viuen en una situació insegura com ara en relloguer, sense contracte o amb l'amenaça de desnonament, o en llars inadequades, ja sigui sense cèdula d'habitabilitat, insalubres o sense subministraments. Són resultats de l'enquesta FOESSA que posen de manifest que aquesta problemàtica s'accentua entre la població més vulnerable com ara les persones estrangeres, amb menors o els aturats. Per aquest motiu, Càritas demana actuacions a l'administració per no deixar l'accés a l'habitatge 'en mans del lliure mercat' i proposa mesures com ara fixar límits de preus de lloguer o limitar les fiances a una sola mensualitat.
Càritas Barcelona ha analitzat les dades de FOESSA referents a la zona que comprèn la Diòcesi, és a dir, amb ciutats com Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Sant Adrià, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i fins els municipis del Maresme i ha calculat que el 36% de ciutadans que pateixen exclusió residencial es tradueixen amb prop de 950.000 persones, a les quals s'hi ha de sumar les persones sensesostre i les que recorren als recursos habitacionals de les institucions. L'entitat ha denunciat que aquest percentatge de persones que no tenen una llar digna i que per tant, pateixen exclusió residencial, creix en els col·lectius més vulnerables com ho són les persones estrangeres, (72%), aturades (69%) o amb menors (44%). De fet es calcula que 1 de cada 2 menors viu en un habitatge insegur o inadequat. Des de Càritas es posa especial èmfasi al fet que més del 53% de la població de la ciutat de Barcelona dedica més del 40% dels seus ingressos al lloguer i a despeses relacionades amb l'habitatge, mentre que a tot l'estat espanyol és un 42% de les persones que viuen de lloguer i a Europa no supera el 25%. Per aquest motiu, Càritas demana actuacions a l'administració per garantir el dret a l'habitatge i proposa, per exemple, ratificar la carta social europea que evitaria que una persona pogués ser desnonada. També insta als governs a treballar per un augment del parc d'habitatge social, i equiparar la despesa a la mitjana europea. Per Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, és important no deixar l'accés a l'habitatge 'en mans del lliure mercat' ja que d'aquesta manera no es garanteix el 'bé comú', i cal una acció específica per aconseguir que tothom tingui una llar. Per això considera important implantar mesures per evitar l'augment desorbitat dels preus de lloguer, i per això, aposta per fixar preus mínims i màxims. Alhora, Busquets veu necessari augmentar l'estabilitat amb contractes més llargs, limitar el nombre de mensualitats fixats en les fiances a només una, reconèixer el dret a l'energia, o adaptar les ajudes al lloguer a la realitat de cada territori. Càritas ha vist augmentar en 5 punts el darrer any el nombre d'usuaris que atenen per qüestions relacionades amb l'accés a l'habitatge, del 53 al 58%. Busquets admet que la recuperació econòmica no ha arribat als col·lectius més vulnerables i que tenen una situació 'més dura' i situa la principal problemàtica al creixement dels treballadors pobres que, malgrat tenir contracte, no aconsegueixen sortir de la situació de normalitat. Busquets fixa que abans de la crisi, aquests treballadors pobres eren només el 5 o el 6% i en canvi ara, ja suposa el voltant del 15%. 'El treball ja no és el motor de sortida de l'exclusió', ha conclòs Busquets. Actualment, Càritas atén unes 24.000 persones mentre que abans de la crisi, el 2007, era de poc més de 9.000.
