L’escriptora publica la novel·la ‘Mitja vida’ (Columna\/Destino), guanyadora del Premi Nadal 2017
ACN
Barcelona.-La novel·la guanyadora del Premi Nadal 2017, ‘Mitja vida’, va arribar la setmana passada a les llibreries, en català (Columna) i castellà (Destino). La seva autora, Care Santos, n’ha parlat aquest dimarts com un llibre on ha volgut explorar “què fa el temps amb nosaltres”, és a dir, amb les seves cinc protagonistes: dones en plena maduresa d’una generació “que ha fet un camí molt llarg” i que l’autora homenatja. Les seves són vides ficcionades i fruit de “memòries prestades”, algunes de la pròpia família de Santos, que avui ha agraït haver format part d’un entorn de “grans narradores orals, de dones que no callen”. Care Santos novel·la per primera vegada el segle XX, fent antropologia sobre la involució de la dona a partir de la Guerra Civil i culminant amb l’aprovació de la primera Llei del divorci.
Com ja va subratllar el passat 6 de gener quan va rebre el Premi Nadal, Care Santos ha reiterat aquest dimarts que la generació de la seva mare “necessitava un homenatge” i que aquest és, en bona mesura, un dels propòsits de la seva novel·la. Avui, però, hi ha afegit que tenia l’interès d’escriure “en primer lloc” sobre el pes del pas del temps a les nostres vides. ‘Mitja vida’ és un títol que reflecteix, de fet, aquesta intenció. I que fa referència al punt vital en què es troben les protagonistes de l’obra. “Un moment en què encara tenim un futur, però en què ja arrosseguem un llast de passat que hem d’aprendre a gestionar, assimilar, maquillar, a cadascú el que li convingui”, ha descrit. Santos ha destacat la dificultat no del tot prevista que li va suposar novel·lar fets ocorreguts durant el segle XX. Ha admès, en aquest sentit, que després d’haver escrit ficcions ambientades al XIX, va començar a documentar-se una mica confiada respecte al segle que ara li tocava abordar. Però la major proximitat amb els fets històrics (de la Guerra Civil en endavant) i la possibilitat d’accedir a fonts orals, testimonis directes dels mateixos, tenien la seva complexitat. D’altra banda, l’escriptora ha valorat l’accés a “memòries prestades” per confegir les històries de les protagonistes. Algunes les ha tingut ben a prop, com les de la seva família. En aquest aspecte, Santos ha celebrat la seva “gran sort” de pertànyer a una família de “grans narradores orals, de dones que no callen”. I és que ‘Mitja vida’ està protagonitzada essencialment per dones que pertanyen a la generació de la seva mare. L’autora ha concedit també que, si bé normalment és refractària a la idea que les seves novel·les tenen un públic majoritàriament femení (“avui tots escrivim per dones”, ha dit, pel percentatge general de lectores i lectors de ficció), aquesta novel·la “interessarà molt més a les dones”. No obstant això, Santos ha convidat els homes a llegir-la, no sense etzibar-los que “estaria molt bé, primer perquè convé mirar les cosses d’una altra manera de tant en tant, i després per que no estaria malament que sabessin de què parlem quan no hi són”. En l’aspecte més formal, Care Santos ha parlat del canvi de “forma” d’aquesta novel·la respecte les anteriors, en el sentit que ha prescindit de salts narratius temporals i ha escollit una narració més “lineal”. “Volia una cosa menys exigent, o en tot cas que l’exigència com a escriptora se centrés en la història, en la generació d’expectatives”, ha relatat.
