El memorial de les Camposines acull l'acte anual d'homenatge amb centenars de familiars
ACN
La Fatarella.-La consellera de Justícia, Ester Capella, insisteix q cal "trencar amb el silenci" imposat per la dictadura franquista i evitar que "s'institucionalitzi la desmemria" en l'acte anual a les Camposines, a la Terra Alta, que homenatja les víctimes de la Guerra Civil. Les últims investigacions han perms incloure els noms de 79 persones al memorial, entre ells l'alcalde Itlia antifeixista Amadeo Nerozzi, que va morir pocs dies després de la Batalla de l'Ebre. Lalcaldessa actual de Marzabotto, Valentina Cuppi, ha demanat perdo per les massacres del feixisme i acompanyada per familiars, associacions de partisans i entitats de la memria italianes han assistit a l'acte d'aquest diumenge.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha tornat al memorial de les Camposines, pocs dies després d'acompanyar el retorn de 4.200 ossos analitzats per intentar identificar les víctimes. Aquest diumenge era el torn de l'homenatge anual que acull l'ossera i on es convida les famílies de les persones mortes i desaparegudes durant la Guerra Civil que s'inscriuen a les plaques de l'ossera. Amb les 79 que s'han afegit, Camposines ja recorda 1.623 persones per només durant la Batalla de l'Ebre en van morir i desaparixer més de 30.000. "Ho he dit moltes vegades que arribem tard perqu moltes de les persones que ens podrien ajudar, ja no hi són", ha recordat Capella. La consellera ha tornat a mostrar el compromís del Govern per dur a terme "la feina ingent" que est pendent per localitzar les víctimes, extreure mostres gentiques i encreuar-les amb les de les famílies. "Posar noms i cognoms a restes que trobem és important sobretot per lliurar els cossos a les famílies i que puguin tancar dols i comenar a recordar les persones", ha apuntat Capella. El memorial de les Camposines ajuda a passar aquest dol a centenars de familiars que s'hi apleguen en aquests homenatges o s'hi aproximen durant tot l'any. Corones de flors, cartes, fotografies i molts records es van acumulant a les parets de l'ossera, acompanyant les 41 plaques daurades on s'inscriuen els noms de les víctimes. "El memorial ve a intentar palliar una part d'aquest dol i és un lloc on familiars i persones amb vinculació amb les més de 1.600 persones que es recorden puguin anar a lliurar una flor o tenir un moment pel record", ha assenyalat la consellera de Justícia. Entre aquests 1.623 noms, des d'aquesta setmana hi ha el d'Amadeo Nerozzi, alcalde de Marzabotto, poble de la resistncia italiana antifeixista i membre de la Brigada Garibaldi que va morir a la Batalla de l'Ebre. Encapalats per l'actual alcaldessa del municipi, Valentina Cuppi, una delegació italiana de familiars, representants de les entitats de partisans i de la memria histrica a Itali han assistit a l'acte, amb moltes mostres d'agrament. Cuppi ha demanat perdó, un perdó, ha dit, pels crims i les massacres que el feixisme va fer i va ajudar a fer al franquisme. "Marzabotto és un poble que va patir l'horror del nazisme i el feixisme i ens pertany la histria de la resistncia per hem de lidiar amb l'altra part de la histria d'Itlia que és el feixisme. Hem d'assumir aquesta histria i all que va fer el feixisme aquí, amb l'ajuda de Mussolini a Franco. Hem de demanar perdó pel que van fer els feixistes aquí", ha dit Cuppi. Amadeo Nerozzi va ser alcalde del seu poble, situat al sud de Bolonya, des del setembre de 1920 fins al novembre de 1921, quan Benito Mussolini va prendre el poder a Itlia. Va haver de marxar del país perqu va patir atacs feixistes i amenaces de mort i es va sumar a les brigades internacionals que donaven suport al govern de la República, amb els partisans de la Brigada Garibaldi. Durant un bombardeig del bndol nacional, prop de la tenda hospital on treballava com a portalliteres, pocs dies després que es donés per acabada la Batalla de l'Ebre, va morir. La Direcció General de Memria Democrtica creu que podria estar enterrat en una de les fosses documentades de Móra dEbre. "No van aconseguir matar-lo a casa, a Itlia, per van aconseguir matar-lo aquí i va acabar sent una víctima del feixisme tot i que havia aconseguit sortir del país. Va arribar fins aquí per el feixisme el va poder matar aquí també", ha lamentat l'alcaldessa de Marzabotto. "Estem molt agrats per l'homenatge- i és un acte per a nosaltres molt important. Arribar aquí, després de tants anys i veure aquesta placa és una victria", ha sentenciat Cuppi. Marzabotto és un poble itali especialment sensible amb el treball i les polítiques en favor de la memria i la pau. La vila va patir l'any 1944 l'anomenada 'Massacre de Marzaboto', en qu les tropes nazis van anar durant tres dies casa per casa per matar a sang freda totes les persones que hi trobaven i després van cremar les cases. 770 persones van morir, la majoria dones i gent gran. 216 eren nens. "Va ser una guerra contra els civils", ha recordat Cuppi. "La nostra histria i la vostra és dual", ha dit en el seu discurs durant l'homenatge. "Aquí veiem que el feixisme va fer el mateix fora del nostre país i estem orgullosos dels italians van venir a ajudar a la resistncia", ha defensat l'alcaldessa italiana.
