L'equipament comença la remodelació de la seva exposició permanent després de la sortida dels béns de Sixena, pendent d'omplir les lleixes on eren els sepulcres
ACN
Lleida.-El Museu de Lleida ha presentat aquest divendres la primera fase de remodelació de l'exposició permanent duta a terme com a conseqüència de la sortida de 44 peces procedents del monestir de Sixena el passat 11 de desembre de 2017, quan, en virtut d'una execució provisional de la sentència i sota l'empara del 155, tècnics aragonesos acompanyats de la Guàrdia Civil, van endur-se les obres cap al monestir de Sixena. La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha visitat l'equipament i ha pogut veure en primera persona la remodelació i també les lleixes on estaven les tres caixes sepulcrals de les monges de Sixena, l'únic espai que segueix buit i amb flors al damunt. Ha recordat que existeix una política d'adquisicions i donacions i s'està treballant per cobrir aquest espai buit, que "colpeix". "És una absència que causa dolor i ens recorda el que no hi ha, però el Museu no s'atura", ha dit. Pel que fa a l'altre conflicte obert amb l'Aragó, en què el Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 111 peces més, Borràs s'ha mostrat "optimista", com també ho ha fet amb la resta de procediments judicials que segueixen oberts perquè "encara hi ha recursos pendents de resoldre".
"És un dia molt feliç, tornar al Museu i fer-ho com a consellera de Cultura", ha declarat Borràs, que ha felicitat els treballadors del Museu per la remodelació de l'equipament i els ha animat a seguir "amb aquesta bona feina, protegint el patrimoni i exposant-lo al públic", ha dit. La renovació afecta les sales de renaixement i barroc i una de les peces més destacades que s'ha incorporat és la taula 'Jesús entre els doctors de la Llei', atribuïda al Mestre de Sixena i cedida pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Formava part del retaule major de l'església del monestir de Santa Maria de Sixena (1515-1519), de qual el Museu de Lleida exposa quatre taules més: Sant Agustí, Sant Ambrós, Sant Pere i Sant Pau.Amb aquesta incorporació es dona entrada al discurs del museu al Mestre de Sixena i a la seva gran obra pictòrica, tant a la realitzada al monestir de Sixena com a tota la Corona d'Aragó. Aquest gran retaule, pintat durant el primer terç del segle XVI, havia estat format per unes 38 taules i és una de les obres més ambicioses del Renaixement a la Corona d'Aragó. Les circumstàncies de la història han fet que els seus compartiments, avui en dia, es trobin dispersos en museus i col·leccions d'arreu. El retaule estava dedicat a la Mare de Déu i el seu autor, el Mestre de Sixena, un pintor anònim i desconegut del qual es desconeix si era hispà o forà, i que ha esdevingut un 'unicum' en la pintura espanyola de la primera meitat del segle XVI, també és l'autor d'un altre retaule del monestir de Sixena, el de la 'Pietat'.El fragment cedit pel MNAC s'exposa al costat dels altres quatre fragments conservats al Museu de Lleida. Això ha comportat que les dues taules que hi havia exposades en aquest pany de paret, una que representa Santa Eulàlia i Santa Madrona i l'altra amb la representació de Santa Llúcia i Santa Àgueda, datades al primer quart del segle XVI, s'hagin mogut uns metres i ara ocupin el lloc on es trobaven exposats quatre fragments d'alabastre del retaule de Santa Anna fins al passat 11 de desembre de 2017.Pel que fa a la sala de barroc, una gran vitrina acull una col·lecció de ceràmica lleidatana del segle XVII, adquirida el 2016 pel Departament de Cultura per a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat i dipositada al Museu de Lleida; una selecció d'objectes ceràmics procedents de l'església parroquial de Bellpuig i un plat adquirit el 2017 per la Diputació de Lleida i dipositat al museu. En total 77 peces ceràmiques, entre les quals destaquen la vaixella de taula, pots de farmàcia o bacins de barber.Per últim, s'exposa de forma permanent el 'Calvari de Tragó' cedit pel MNAC també, i que ja es mostrava al públic des de març de 2017. La nova instal·lació permet contemplar l'objecte en la seva totalitat. Es tracta d'un calvari de la primera meitat del segle XIII procedent de l'església de Tragó de Noguera; està presidit per la figura de Crist, coronat i seminú, flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista. Conserva la seva policromia, de gran qualitat, amb una representació de l'Agnus Dei a la part posterior. Tot i que la tradició diu que aquest calvari procedeix de l'església de Tragó de Noguera, la seva tipologia i el seu estil han portat alguns especialistes a relacionar-la amb un conjunt de talles conservades originàries de la Val d'Aran.Aquesta primera fase de remodelacions es completarà a finals d'aquest 2018 o principis de 2019, amb els canvis que afectaran a la part de les sales de gòtic, on encara es poden veure les lleixes buides on hi havia exposats els tres sepulcres de fusta policromada de les monges de Sixena i que també es van endur l'11 de desembre.El Departament de Cultura va posar en marxa a finals del 2016 un programa d'actuacions en els principals equipaments patrimonials de les terres de Lleida a través del qual refermava el seu compromís amb la riquesa del patrimoni artístic i cultural de Lleida. Entre d'altres, es va declarar el Museu de Lleida com a 'museu d'interès nacional', es van incrementar els seus recursos econòmics ordinaris per millorar el seu funcionament, es va impulsar la política d'adquisicions del museu i es va realitzar el dipòsit estable d'obres rellevants de procedència de l'antiga Diòcesi de Lleida, conservades al MNAC.La primera fase de renovació que es presenta aquest divendres afecta les sales de renaixement i barroc, més concretament la part dedicada al monestir de Sixena com a centre d'irradiació de les corrents artístiques del segle XVI que representava la gran obra del retaule major atribuït al Mestre de Sixena, i també en la part del museu referent al segle XVII, moment àlgid del barroc, amb el desplaçament i nova ubicació d'algunes de les seves obres cabdals, així com la incorporació d'una gran vitrina dedicada a la ceràmica policromada de Lleida, una de les més admirades del Principat.Reclamació de 111 obres per part del Bisbat de Barbatre-MontsóPel que fa a la reclamació de les 111 obres de la Franja per part del Bisbat de Barbastre-Montsó, la consellera de Cultura ha dit que és "optimista de mena" i ha negat que s'estigui negociant cap acord. "El procés en què estem immersos, precisament perquè intervenen altres qüestions lluny dels interessos artístics, fa que seguim expectants a com evolucionen els recursos", ha lamentat. Borràs ha assegurat que, en totes les reclamacions artístiques, fins que no es tracti de sentències fermes, "seguirem treballant per protegir el que considerem que és un patrimoni compartit i estarem amatents per fer el seguiment dels processos judicials".
