Es convida a tots els ciutadans a inscriure's al formulari que obrirà la Generalitat per trobar familiars desapareguts que podrien estar a les fosses comunes
ACN
Berga.-L'Ajuntament de Berga tornarà a retre homenatge a les víctimes del franquisme per segon any consecutiu amb diversos actes que començaran aquest 11 de febrer i s'allargaran un mes. L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha explicat que les activitats s'estructuren en tres blocs: memòria política i social, memòria oral i memòria genètica. L'acte central d'homenatge serà el proper 19 de febrer a les 6 de la tarda al Casino i comptarà amb la participació de dues dones, Natàlia Porta i Ramona Calderer, nascudes l'any 23, i que van viure de primera mà l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant la seva intervenció, les supervivents relataran els seus records i com van viure la repressió franquista. Venturós també ha fet una crida perquè el proper 3 de març, en l'acte dedicat a la memòria genètica, el màxim nombre de ciutadans s'inscriguin al formulari de la Generalitat perquè el seu ADN es pugui creuar amb el de les restes de víctimes de les fosses comunes i així poder identificar possibles familiars.
Aquest 2017 es compleixen 81 anys de l'alçament militar feixista que després d'una guerra va acabar amb l'enderrocament del govern de la República i va enfonsar l'estat espanyol en una dictadura que va durar 40 anys. Sota el lema 'Rescatem la Memòria. Recuperem la Dignitat', Berga encetarà aquest cap de setmana tot un seguit d'actes que duraran un mes i commemoraran l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Dissabte 11 a dos quarts de cinc de la tarda es farà la primera de les visites guiades seguint la ruta que van fer les tropes franquistes en la seva entrada a Berga. L'alcaldessa, Montse Venturós, ha destacat la bona acollida que va tenir la iniciativa l'any passat i ha explicat que enguany serà una mica diferent gràcies a la incorporació de noves dades que s'han recollit sobre l'efemèride durant tot aquest any. L'activitat finalitzarà amb la visita al refugi que es troba al Teatre Municipal de Berga. La visita es repetirà el diumenge 19 de febrer a la mateixa hora. La sortida de la ruta serà des del carrer del Roser amb la carretera de Sant Fruitós. El mateix dissabte a les sis de la tarda es farà a la Sala Casino una taula rodona sobre 'Memòria social i repressiva del franquisme', a càrrec dels historiadors Javier Rodrigo, Aram Monfort i Ignasi Hierro. Diumenge dia 12 s’inaugurarà l’exposició ‘Pels crims del franquisme’, que també es podrà visitar dissabte 18 de les onze del matí a les dotze del migdia, i diumenge 19 de les onze del matí a les dotze del migdia i de les cinc de la tarda a les vuit del vespre de les a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Berga. També diumenge es podrà veure a dos quarts de set del vespre al Teatre Patronat la projecció del film ‘Soldados de Salamina’.Venturós ha explicat que divendres 3 de març a les sis de la tarda es farà un acte sobre memòria genètica en el qual es presentarà el Programa d'Identificació Genètica de la Generalitat. La voluntat de la iniciativa és posar de relleu la necessitat de poder dur a terme proves d'ADN a totes aquelles persones que encara a dia d’avui continuen amb la incertesa de no saber on són les persones que van desaparèixer durant el conflicte i en temps de repressió.Divendres 10 de març a dos quarts de deu de la nit serà moment per la memòria a través del teatre amb l’obra ‘Diari d’una miliciana’, una representació de la Cia La Bella Ensemble que parteix d’un relat personal i íntim recollit del diari d’una voluntària de la Creu Roja destinada a Mallorca en l’expedició Bayo. S’hi narren les vivències de cinc infermeres durant els divuit dies de l’expedició, mostrant les situacions de guerra en què es van veure involucrades i els conflictes interns del bàndol republicà. El diari acaba sobtadament a causa de la seva captura. Paral·lelament, l’obra mostra la investigació duta a terme pel mateix autor amb la voluntat de trobar el nom de la miliciana que va escriure el diari i que encara avui es desconeix.Els actes de programació de ‘Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat’ finalitzaran dijous 23 de març amb la projecció a dos quarts de nou del vespre al Teatre Patronat del film ‘Mourir a Madrid’, de Frédéric Rossif (1963). Es tracta d’una pel·lícula documental que va ser prohibida durant el franquisme i que no es va poder estrenar fins el 1979.El portaveu del Memorial Democràtic del Berguedà, Ignasi Hierro, ha posat de manifest que molts dels aspectes que tenen a veure amb el franquisme encara no s'han estudiat, com per exemple els esclaus que feia servir el règim per a la realització de treballs forçats, com en la construcció del Valle de los Caídos. En el cas del Berguedà, sense l'existència encara d'estudis que ho corroborin, Hierro ha explicat que se sap que diferents batallons van estar treballant en la construcció de carreteres de la comarca, "i d'això no se'n sent a parlar mai", s'ha lamentat. Altres qüestions encara per aprofundir també són el fenomen dels maquis, les fosses que no apareixen en els registres de la Generalitat o el paper de les dones durant el conflicte.
