El conseller d'Ensenyament visita la Seu d'Urgell per defensar als mestres acusats d'incitació a l'odi arran de l'1-O i afirma que estan disposats a fer-ho davant el TSJC
ACN
La Seu d'Urgell.-El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, s'ha reunit aquest dijous a la Seu d'Urgell amb una part dels mestres que van ser acusats d'un delicte d'incitació a l'odi pels comentaris que van fer a classe sobre l'1-O. D'aquesta manera, ha volgut donar-los suport i explicar que des del seu departament garantiran la seva "llibertat de docència". En aquest sentit, ha criticat la decisió de la fiscalia de Lleida de recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el sobreseïment lliure que l'Audiència provincial va acordar el passat 13 de juny i ha acabat reblant: "Demanaria a la fiscalia que deixés de voler efectuar ingerències en el món educatiu". A més, ha remarcat que hi ha hagut dos instàncies judicials que han arxivat la causa perquè "no veuen cap motiu" i que, des de la conselleria, estan disposats a defensar als vuit docents de diversos centres de la capital alturgellenca que s'hi han vist afectats, així com també posaran a disposició "el gabinet jurídic" als que ho estiguin en d'altres casos o als pares d'alumnes que ho demanin.
Per Bargalló, les accions judicials que s'han dut a terme contra els vuit mestres de la Seu d'Urgell després de l'1-O, així com també les que afecten a d'altres docents i centres educatius, són "innecessàries i injustificades". A més, ha insistit en dir que el seu departament representa "l'única autoritat educativa de Catalunya" que pot intervenir en casos com aquests i ha afegit que, dins d'aquest àmbit, no s'ha registrat cap "denúncia", amb la qual cosa ha acabat afirmant: "Si no la rebem vol dir que no passa res, perquè si alguna cosa hagués passat alguna denúncia haguéssim hagut de rebre".El conseller d'Ensenyament s'ha reunit a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell amb sis dels vuit mestres que van ser acusats d'incitació a l'odi arran dels seus comentaris a classe sobre l'1-O, així com amb representants de la comissió de defensa de l'escola catalana de la capital alturgellenca. La trobada ha servit per manifestar-los el seu suport i posar a la seva disposició el "gabinet jurídic" del Govern, del qual ha dit que està obert al conjunt del col·lectiu de professorat i serà accessible també per a aquells pares i mares que ho demanin.En referència a la decisió de la fiscalia de Lleida de recórrer el sobreseïment lliure acordat per l'Audiència provincial el passat 13 de juny, Bargalló ha demanat al Ministeri Públic que deixi "de voler efectuar ingerències en el món educatiu". A més, ha considerat que "no és la seva feina" i ho ha justificat afirmant que han estat dues les instàncies judicials que han arxivat el cas, tenint en compte que el titular del jutjat d'instrucció número 1 de la Seu d'Urgell va dictaminar, el passat mes de febrer, el sobreseïment provisional per a sis dels vuit docents afectats.Bargalló ha manifestat que dues de les fites del seu departament són la garantia dels drets dels menors a les aules i la "llibertat de docència" del professorat i ha reblat: "No pot ningú més pretendre d'atorgar-se aquesta competència que no té". També ha volgut remarcat, sense quantificar el nombre de docents afectats per causes derivades de l'1-O, que s'està "parlant de situacions personals de professionals que estan posats en dubte" davant les autoritats judicials i que "no ho estan passant bé", motiu pel qual ha dit que no es sent "autoritzat" a facilitar dades.D'altra banda, sobre la possibilitat que les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran disposin d'un representant del departament d'Ensenyament, el conseller ha explicat que hi ha una "voluntat" per recuperar la presència territorial que havia tingut anteriorment el Govern. En aquest sentit, ha dit que des de la seva conselleria estan en disposició de poder "avançar" aquest procés i que hi hagi algú que pugui "fer actuacions, rebre sol·licituds i fer propostes" des d'aquesta zona, per tal d'evitar desplaçaments a Lleida. Tot i això, ha afirmat que per aconseguir-ho necessita una "autorització" de l'executiu per a poder destinar-hi una partida pressupostària.
