L'Ajuntament tramita 25 expedients sancionadors contra les grans companyies, amb sancions d'entre 30.000 i 70.000 euros
ACN
Barcelona.-Barcelona ha evitat 17.125 talls de subministrament, la majoria de llum, des que es van posar en marxa els Punts d'Assessorament Energtic (PAE) l'any 2017. En el segon any de vida del servei, les llars ateses han augmentat en un 55% respecte a l'any anterior. S'han assolit, així, les 13.301 llars ateses, una tendncia a l'ala que es manté durant els primers mesos del 2019, segons ha explicat aquest dimecres la tinenta d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz. Segons ha assegurat, l'Ajuntament de Barcelona ha tramitat durant aquest temps 25 expedients sancionadors, la majoria contra les grans empreses elctriques, que preveuen sancions d'entre 30.000 i 70.000 euros. Encara, per, no se n'ha cobrat cap.
Durant els primers dos mesos de l'any, els PAE han ats 4.082 llars, la meitat de les que van atendre durant tot el 2017. En una de cada tres llars ateses hi havia menors, una de cada tres també tenia tots els membres a l'atur, mentre que el 40% eren llars amb majors de 65 anys i un 10% eren llars monoparentals amb menors. Si es calcula per persones en lloc de per llars, els PAE han donat servei a 67.400 persones en dos anys. Des del servei també s'han gestionat 4.500 bons socials, 230 butlletins elctrics i s'han fet prop de 3.700 canvis de potncia contractada, cosa que l'ha fet disminuir en 34.800 kW, que equival a uns 157.000 euros. 870.000 euros en sancions a companyiesPel que fa als 25 expedients sancionadors iniciats per l'Ajuntament contra companyies per tallar el subministrament a persones en situació de vulnerabilitat, 22 de les sancions s'han interposat per un valor de 30.000 euros i tres més per valor de 70.000 euros, la qual cosa suma 870.000 euros en sancions. Per empreses, 17 sancions són contra Endesa, 4 contra Gas Natural i 2 contra Iberdrola. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials ha lamentat que, un cop iniciat el procediment de sanció, les companyies vulguin "combatre" la llei contra la pobresa energtica. "Recorren totes les vegades que poden per allargar al mxim els procediments", ha criticat Ortiz, que ha apuntat que alguns dels procediments estan "a punt d'arribar al final".L'Ajuntament alerta d'un augment dels talls Ortiz, que ha assegurat que entre un 10% i un 12% de la població de Barcelona est en risc de patir pobresa energtica, ha alertat d'un augment dels talls de subministrament a causa de la reforma del bo social, que ha considerat que "no donava resposta a les necessitats". "Durant uns mesos va donar carta blanca a les empreses per endurir les condicions del criteri de prevenció", ha criticat. A més, la tinenta d'alcaldia de Drets Social ha celebrat que els PAE siguin un "servei municipal consolidat" i "efectiu", que treballa tant "contra la pobresa energtica" com per "promoure l'estalvi energtic i econmic del consum de subministraments bsics". "És una eina fonamental per la qual volem continuar apostant", ha subratllat, després de demanar a la resta d'administracions que facin "canvis" en la regulació d'un "servei bsic com l'energia". Diversificació dels usuaris La coordinadora dels PAE, Nuria Salas, ha assegurat que en el segon any de vida del servei el tipus d'usuaris que atenen s'est diversificant. Salas ha indicat que "cada vegada s'hi acosten més persones" i amb "necessitats molt més diverses". Segons ha explicat, moltes de les persones que recorren al servei és perqu estan en situació de vulnerabilitat, per ja prop de la meitat dels usuaris ho fan per altres qüestions, com entendre la factura, disminuir la potncia contractada o saber com assolir el confort trmic a la llar. Salas ha assegurat que des dels PAE tenen la percepció que la pobresa energtica augmenta a la ciutat i que les persones cada vegada són "més conscients que tothom est en situació de vulnerabilitat". "Desconeixem qu paguem i els nostres drets", ha indicat. Al seu torn, el coordinador del PAE de Sant Martí, Pere Casabon, ha apuntat que la majoria dels usuaris són dones, o bé perqu són les que es fan crrec de la llar o perqu estan cuidant gent gran. Hi van perqu no poden pagar les factures o perqu tenen problemes per mantenir el confort ala llar, segons ha apuntat Casabon. "Fem un treball molt útil i la gent est molt agrada", ha assenyalat.
