El consistori alerta que el fenomen va a més i reclama al govern de l'Estat que hi destini els recursos necessaris
ACN
Barcelona.-En dues setmanes, el dispositiu conjunt entre la Creu Roja i l'Ajuntament de Barcelona ha atès un total de 465 persones provinents de les costes d'Andalusia que han creuat l'Estret de Gibraltar en pastera. La gran majoria provenen de l'Àfrica subsahariana de països com Costa d'Ivori, Guinea Conakry, Gàmbia o Camerun. També s'ha detectat un increment d'immigrants que arriben a les costes espanyoles provinents de països en conflicte com Libèria o Sierra Leone. El coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, ha explicat que de les 465 persones ateses, 267 han estat allotjades en els dos equipaments municipals cedits temporalment a la Creu Roja, que sumen 172 places, i la resta en pensions de la ciutat. La resta, un cop atesos, han estat acollits per familiars o amics o han seguit la seva ruta migratòria cap a d'altres països europeus, principalment França i Bèlgica. El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona ha destinat gairebé sis milions d'euros a atendre aquestes persones en el que portem d'any, però que tenint en compte que el fenomen va a més ha reclamat a l'Estat que hi destini els recursos necessaris. "Vam celebrar el gest de l'Estat amb l'Aquarius; ara el que volem que es faci càrrec de l'Aquarius que es produeix cada dia a la frontera sud", ha afegit.
Enric Morist ha volgut deixar clar que malgrat que en les darreres setmanes s'ha incrementat significativament el nombre de persones que arriben a les costes andaluses provinents del continent africà, la "crisi humanitària" fa anys que dura i alerta que les xifres indiquen que anirà a més que en el curt termini. Aquí, ha destacat que l'any 2000 van arribar a les costes espanyoles 25.000 immigrants, rècord fins a dia d'avui, i que en el primer semestre d'aquest any ja han arribat més de 20.000, 3.000 en els últims 15 dies. Sobre el dispositiu d'acollida, Morist ha explicat que totes les persones que arriben a Barcelona provinents del sud ho fan "amb una ordre d'expulsió a la mà" i que el primer que es fa és una primera atenció d'emergència i oferir cobertura sanitària, suport psicològic, orientació legal i manutenció. En aquesta fase se'ls ofereix també la possibilitat de trucar als seus familiars ja que, en molts casos, fa mesos que viatgen i que no s'han pogut posar en contacte amb ells. De les 465 persones ateses en aquestes dues setmanes, 404 eres homes, 22 dones i la resta menors d'edat. A partir d'aquí el que es fa es una priorització d'aquelles persones en un estat de més vulnerabilitat amb especial atenció als menors, les dones i els malats als que s'ofereix un lloc on passar uns dies. A la resta se'ls acompanya ja sigui per buscar familiars o amics a la ciutat si en tenen o a seguir la seva ruta migratòria cap a d'altres països europeus, principalment França o Bèlgica.Morist, tot i reconèixer que els recursos amb què compten són limitats tot i l'ajuda que els ofereix l'Ajuntament de Barcelona, ha assegurat que a mesura que vagin arribant més persones s'aniran buscant solucions per seguir atenent-los com mereixen. "Barcelona s'ha de poder sentir orgullosa d'atendre com cal a les persones que hi arriben", ha afegit.De la seva banda, el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha destacat també que el nombre de persones migrants que arriben a Barcelona per demanar asil no para de créixer i que el consistori destinarà aquest any gairebé sis milions d'euros per acollir-les. L'Any passat van arribar a Barcelona 4.400 persones demanant asil, cinc vegades més que un any enrere, i en el que portem de 2018 la xifra ja és de 3.500 persones. Tot i els esforços municipals per atendre aquestes persones però, Asens ha recordat que la competència en matèria d'immigració és de l'estat espanyol i els ha reclamat que destinin els recursos necessaris. Aquí, ha destacat que l'executiu central ha rebut 330 milions d'euros de fons europeus per acollir immigrants i que aquests diners han de ser transferits a les ciutats com Barcelona que són un dels principals destinataris. "Si es volen apartar que s'apartin, però que ens donin els recursos per fer la feina que ells no volen fer", ha reblat.Al seu torn, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, més enllà de la transferència de recursos, ha destacat la necessitat de que les diferents administracions treballin de forma conjunta per fer front al fenomen de la immigració. "Ens hem de preparar pel que pugui venir", ha afegit.
