Als col·lectius en risc d'exclusió social s'hi sumen cada cop més els qui pateixen precarietat laboral per la pandèmia
ACN
Girona.-Els gironins que reben ajudes d'urgència s'han incrementat fins a un 70% arran de la pandèmia. Ara n'hi ha fins a 5.230 que han hagut de recórrer a Serveis Socials –l'any passat eren 3.075- per poder comprar menjar per a les seves famílies o afrontar les despeses d'habitatge. A més, fins al 54% d'aquests beneficiaris ingressen menys de 500 euros mensuals. Als col·lectius en risc d'exclusió social cada cop s'hi suma més un altre perfil: el d'aquells a qui la pandèmia ha sumit en la precarietat laboral. També, perquè no han cobrat els ERTO. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, avança que l'Ajuntament es prepara per a un "hivern molt difícil" i diu que trauran diners "d'on sigui", però també reclama a l'Estat que estigui a l'alçada.
La pandèmia impacta de ple damunt els serveis socials de l'Ajuntament de Girona. Només en un any (les dades són de gener a setembre) la crisi provocada per la covid-19 ja ha provocat que aquesta àrea hagi passat d'atendre el 6,7% dels habitants que té la ciutat a què en siguin gairebé el 7,5%.La dada que exemplifica amb més cruesa els estralls socials del virus és l'increment que han registrat les ajudes d'urgència. En tan sols dotze mesos, els gironins que en reben han augmentat fins a un 70% (passant dels 3.075 als 5.230). Són persones, i també famílies, que necessiten suport per cobrir aquelles despeses més bàsiques: comprar aliments o pagar els rebuts d'habitatge. Perquè, de fet, gairebé una de cada dues demandes noves d'ajut –en concret, el 48%- fa referència a aquestes necessitats.La regidora de Drets Socials també concreta que moltes d'aquestes famílies tenen ingressos precaris. El 77% de les que reben ajudes d'urgència ingressen menys de 1.000 euros mensuals. I més de la meitat –el 54%- sobreviuen amb menys de 500 euros. A més, també han augmentat, i molt, les persones ateses que no tenen cap tipus d'ingrés. Al llarg de l'últim any, pràcticament s'han multiplicat per tres (passat de les 161 a les 464).Més precarietat laboralFamílies monoparentals, cuidadores de la llar, immigrants sensepapers, gent que vivia de l'economia submergida... El perfil de persones que recorren a Serveis Socials continua essent el d'aquelles que es troben en greu risc d'exclusió social. Però arran de la pandèmia, cada cop s'estan incrementant més els casos de persones a qui el virus ha sumit en la precarietat laboral.Segons concreta Núria Pi, en aquest grup s'hi troben aquells qui ja no tenien estalvis ni tampoc xarxa de suport abans de la primera onada. Però també treballadors que no han cobrat ERTO o a qui la pandèmia ha deixat sense feina. Un col·lectiu que, malauradament, l'Ajuntament ja preveu que anirà en augment.Al llarg d'aquest 2020, l'Ajuntament de Girona ha augmentat en 180.000 euros la despesa destinada a ajudes per habitatge. I en 156.000 euros més, la d'ajudes per a subsistència (és a dir, compra d'aliments). En paral·lel, el consistori també ha creat una ajuda específica –la coneguda com a covid- per a aquells a qui la pandèmia ha deixat sense ingressos d'un dia per l'altre. S'articula al voltant de targetes moneder i ja s'hi han destinat 159.122 euros.Violència masclista i gent granL'informe de Serveis Socials que recull l'impacte de la pandèmia, i que avui ha presentat la regidora, també recull més conseqüències de la covid. Per una banda, al servei d'atenció a dones víctimes de violència masclista; i per l'altra, damunt la gent gran.Núria Pi ha explicat que la pandèmia no s'ha traduït en un increment d'acolliments a dones que han patit violència a la llar. De fet, entre gener i setembre se n'han fet disset, mentre que l'any passat van ser-ne dinou.Allò que sí que ha augmentat, i és preocupant, és "la violència i el patiment" que sofreixen les víctimes. La regidora ha explicat que s'han trobat amb casos d'agressions "severes" que han necessitat hospitalització i també amb un increment d'amenaces amb arma blanca. De fet, només aquest setembre, ja s'han hagut de protegir quatre víctimes donant-los dispositius que estan directament connectats amb la policia, perquè les dones puguin alertar els agents si pateixen situacions de risc. "I aquest octubre, preveiem que haurem d'activar el mateix número de dispositius o més", ha dit Núria Pi.A més, en els casos de violència masclista, la regidora ha explicat que també els preocupa que es continuï permetent que els pares visitin els fills. "Es protegeix la víctima, però al mateix temps es permeten aquestes trobades; i ens hem trobat amb casos de violència severa i agressions a les víctimes davant dels fills", ha assegurat Pi.Més solitud i aïllamentPel que fa a l'atenció a la gent gran, la regidora ha explicat que s'han trobat amb un "canvi de demandes" per lluitar contra les situacions de desemparament. Això és el que va suposar, per exemple, activar els serveis d'atenció domiciliària (SAD) durant les 24 hores.Núria Pi diu que la pandèmia afecta sobretot aquelles persones grans que no tenen xarxa familiar al darrere i que tenen dependència severa. "Es protegeixen sortint menys, tenint menys contactes socials, i aquest aïllament fa que pateixin més ansietat i depressió, i que se'ls deteriori més ràpidament la salut emocional i cognitiva", explica la regidora.Núria Pi diu que, amb l'atenció a la gent gran, el servei de teleassistència ha permès donar "molt suport emocional" durant la primera onada del virus. I subratlla que, en els darrers mesos, a més de reforçar l'atenció domiciliària també s'estan fent més càterings a domicili (perquè els menjadors socials estan tancats i no se sap quan es reobriran)."Un hivern molt difícil"Ara, l'Ajuntament afronta la segona onada del virus. Una onada on, a diferència de la primera, en què les necessitats eren sobretot sanitàries, aquí passaran a ser fonamentalment econòmiques. "Han augmentat els usuaris de serveis socials i s'han diversificat els perfils; preveiem un hivern molt difícil", ha admès la regidora de Drets Socials.Núria Pi ha assegurat que l'Ajuntament traurà diners "d'on sigui" per cobrir les necessitats socials, però també ha admès que els consistoris també han d'assumir competències que no els són pròpies per "la lentitud" d'altres administracions a l'hora de donar ajudes. I aquí, específicament, ha carregat sobretot contra l'Estat, a qui ha acusat de no ser "eficaç" i li ha reclamat que faci els deures.Per últim, la regidora ha afirmat que és "vital" que s'aprovin els pressupostos municipals del 2021 per poder donar cobertura a les necessitats socials dels gironins. "Viurem episodis molt complicats, i els ajuntaments ens trobem a la primera línia; des de serveis socials ja estem treballant en diferents programes per afrontar aquest canvi de prioritats", ha conclòs Núria Pi.
