Als collectius en risc d'exclusió social s'hi sumen cada cop més els qui pateixen precarietat laboral per la pandmia
ACN
Girona.-Els gironins que reben ajudes d'urgncia s'han incrementat fins a un 70% arran de la pandmia. Ara n'hi ha fins a 5.230 que han hagut de recórrer a Serveis Socials l'any passat eren 3.075- per poder comprar menjar per a les seves famílies o afrontar les despeses d'habitatge. A més, fins al 54% d'aquests beneficiaris ingressen menys de 500 euros mensuals. Als collectius en risc d'exclusió social cada cop s'hi suma més un altre perfil: el d'aquells a qui la pandmia ha sumit en la precarietat laboral. També, perqu no han cobrat els ERTO. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, avana que l'Ajuntament es prepara per a un "hivern molt difícil" i diu que trauran diners "d'on sigui", per també reclama a l'Estat que estigui a l'alada.
La pandmia impacta de ple damunt els serveis socials de l'Ajuntament de Girona. Només en un any (les dades són de gener a setembre) la crisi provocada per la covid-19 ja ha provocat que aquesta rea hagi passat d'atendre el 6,7% dels habitants que té la ciutat a qu en siguin gairebé el 7,5%.La dada que exemplifica amb més cruesa els estralls socials del virus és l'increment que han registrat les ajudes d'urgncia. En tan sols dotze mesos, els gironins que en reben han augmentat fins a un 70% (passant dels 3.075 als 5.230). Són persones, i també famílies, que necessiten suport per cobrir aquelles despeses més bsiques: comprar aliments o pagar els rebuts d'habitatge. Perqu, de fet, gairebé una de cada dues demandes noves d'ajut en concret, el 48%- fa referncia a aquestes necessitats.La regidora de Drets Socials també concreta que moltes d'aquestes famílies tenen ingressos precaris. El 77% de les que reben ajudes d'urgncia ingressen menys de 1.000 euros mensuals. I més de la meitat el 54%- sobreviuen amb menys de 500 euros. A més, també han augmentat, i molt, les persones ateses que no tenen cap tipus d'ingrés. Al llarg de l'últim any, prcticament s'han multiplicat per tres (passat de les 161 a les 464).Més precarietat laboralFamílies monoparentals, cuidadores de la llar, immigrants sensepapers, gent que vivia de l'economia submergida... El perfil de persones que recorren a Serveis Socials continua essent el d'aquelles que es troben en greu risc d'exclusió social. Per arran de la pandmia, cada cop s'estan incrementant més els casos de persones a qui el virus ha sumit en la precarietat laboral.Segons concreta Núria Pi, en aquest grup s'hi troben aquells qui ja no tenien estalvis ni tampoc xarxa de suport abans de la primera onada. Per també treballadors que no han cobrat ERTO o a qui la pandmia ha deixat sense feina. Un collectiu que, malauradament, l'Ajuntament ja preveu que anir en augment.Al llarg d'aquest 2020, l'Ajuntament de Girona ha augmentat en 180.000 euros la despesa destinada a ajudes per habitatge. I en 156.000 euros més, la d'ajudes per a subsistncia (és a dir, compra d'aliments). En parallel, el consistori també ha creat una ajuda específica la coneguda com a covid- per a aquells a qui la pandmia ha deixat sense ingressos d'un dia per l'altre. S'articula al voltant de targetes moneder i ja s'hi han destinat 159.122 euros.Violncia masclista i gent granL'informe de Serveis Socials que recull l'impacte de la pandmia, i que avui ha presentat la regidora, també recull més conseqüncies de la covid. Per una banda, al servei d'atenció a dones víctimes de violncia masclista; i per l'altra, damunt la gent gran.Núria Pi ha explicat que la pandmia no s'ha tradut en un increment d'acolliments a dones que han patit violncia a la llar. De fet, entre gener i setembre se n'han fet disset, mentre que l'any passat van ser-ne dinou.All que sí que ha augmentat, i és preocupant, és "la violncia i el patiment" que sofreixen les víctimes. La regidora ha explicat que s'han trobat amb casos d'agressions "severes" que han necessitat hospitalització i també amb un increment d'amenaces amb arma blanca. De fet, només aquest setembre, ja s'han hagut de protegir quatre víctimes donant-los dispositius que estan directament connectats amb la policia, perqu les dones puguin alertar els agents si pateixen situacions de risc. "I aquest octubre, preveiem que haurem d'activar el mateix número de dispositius o més", ha dit Núria Pi.A més, en els casos de violncia masclista, la regidora ha explicat que també els preocupa que es continu permetent que els pares visitin els fills. "Es protegeix la víctima, per al mateix temps es permeten aquestes trobades; i ens hem trobat amb casos de violncia severa i agressions a les víctimes davant dels fills", ha assegurat Pi.Més solitud i allamentPel que fa a l'atenció a la gent gran, la regidora ha explicat que s'han trobat amb un "canvi de demandes" per lluitar contra les situacions de desemparament. Aix és el que va suposar, per exemple, activar els serveis d'atenció domiciliria (SAD) durant les 24 hores.Núria Pi diu que la pandmia afecta sobretot aquelles persones grans que no tenen xarxa familiar al darrere i que tenen dependncia severa. "Es protegeixen sortint menys, tenint menys contactes socials, i aquest allament fa que pateixin més ansietat i depressió, i que se'ls deteriori més rpidament la salut emocional i cognitiva", explica la regidora.Núria Pi diu que, amb l'atenció a la gent gran, el servei de teleassistncia ha perms donar "molt suport emocional" durant la primera onada del virus. I subratlla que, en els darrers mesos, a més de reforar l'atenció domiciliria també s'estan fent més cterings a domicili (perqu els menjadors socials estan tancats i no se sap quan es reobriran)."Un hivern molt difícil"Ara, l'Ajuntament afronta la segona onada del virus. Una onada on, a diferncia de la primera, en qu les necessitats eren sobretot sanitries, aquí passaran a ser fonamentalment econmiques. "Han augmentat els usuaris de serveis socials i s'han diversificat els perfils; preveiem un hivern molt difícil", ha adms la regidora de Drets Socials.Núria Pi ha assegurat que l'Ajuntament traur diners "d'on sigui" per cobrir les necessitats socials, per també ha adms que els consistoris també han d'assumir competncies que no els són prpies per "la lentitud" d'altres administracions a l'hora de donar ajudes. I aquí, específicament, ha carregat sobretot contra l'Estat, a qui ha acusat de no ser "efica" i li ha reclamat que faci els deures.Per últim, la regidora ha afirmat que és "vital" que s'aprovin els pressupostos municipals del 2021 per poder donar cobertura a les necessitats socials dels gironins. "Viurem episodis molt complicats, i els ajuntaments ens trobem a la primera línia; des de serveis socials ja estem treballant en diferents programes per afrontar aquest canvi de prioritats", ha concls Núria Pi.
