Barcelona assolirà aquest febrer 81 places d'atenció integral per a persones sol·licitants d'asil i en destinarà vuit al col·lectiu LGTBI
ACN
Barcelona.-El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, considera que qui s'ha de sentir "més interpel·lat" pel discurs del periodista Jordi Évole al concert 'Volem acollir' de dissabte és l'estat perquè és qui "està fallant" en la crisi dels refugiats. Asens ha culpat el govern espanyol del "bloqueig" de les institucions per acollir persones refugiades i li ha retret que estigui "tancant els ulls" davant "la barbàrie i el drama". El tinent d'alcalde ha anunciat que l'Ajuntament obrirà aquest febrer 34 noves places del programa 'Nausica', d'atenció integral a refugiats, que se sumaran a les 47 creades a l'octubre. Es tracta d'un recurs pont per millorar els processos dels sol·licitants d'asil com a resposta a les "deficiències" del pla estatal i que ofereix recursos com l'habitatge i manutenció, així com orientació jurídica i acompanyament psicològic. Vuit de les noves places es destinaran al col·lectiu LGTBI.
Asens no se sent "especialment interpel·lat" pel discurs de Jordi Évole en què va criticar el paper dels governants en l'acollida de refugiats i que en les últimes hores ha generat polèmica i malestar, especialment al Govern. El periodista va afirmar al concert del Palau Sant Jordi que darrere la crisi humanitària no hi havia "només un problema de competències", sinó d'"incompetències". "Els més interpel·lats haurien de ser aquells que no estaven al concert i tenen més responsabilitat i competències en la matèria", ha afirmat Asens, que ha precisat: "Hauria estat més adequat formular la interpel·lació a l'estat ". El responsable de Drets de Ciutadania ha reivindicat que si bé el consistori no té competències en dret d'asil, ha tingut un paper actiu per acollir refugiats i ha posat com a exemple la implementació dels programes 'Ciutat refugi' i 'Nausica'. "Estem fent tot el que està al nostre abast i estem oberts a les propostes dels ciutadans", ha assenyalat Asens, que ho ha contraposat amb l'actitud de l'estat, que és qui té "les competències i els diners". "Som nosaltres qui estem dient que tenim les places i que estem coordinats amb Atenes. Hem dit que tenim cent persones identificades per acollir i hem demanat que ens els deixin portar", ha continuat. El tinent d'alcalde ha titllat d'"exercici de cinisme" les declaracions del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que va assegurar que la Generalitat fins ara només havia ofert unes 300 places. Davant les crítiques del cap de setmana, la portaveu del Govern, Neus Munté, va defensar diumenge que "el Govern fa molt de temps que treballa colze a colze amb els ajuntaments de Catalunya, mitjans, grans i petits, per acollir persones refugiades". Asens ha denunciat l'"incompliment flagrant i continu" dels compromisos europeus de l'estat espanyol i ha recordat que només ha acollit el 8% de les persones refugiades a què s'havia compromès. Encara sobre les queixes d'Évole, Asens ha afirmat que "no es pot caure en el cofoisme ni en l'autocomplaença" i veu "positiu i sa que la ciutadania es mobilitzi i sigui exigent", encara que de vegades aquestes interpel·lacions puguin semblar "poc precises" o "injustes". Cent places per fer de pont fins a l'autonomia personalL'Ajuntament de Barcelona espera arribar a finals d'any al centenar de places del programa 'Nausica' després d'anunciar aquest dilluns que n'obrirà 34 de noves aquest febrer. "Es van ocupant en la mesura que es van obrint", ha assenyalat el director d'Immigració, Ramon Sanahuja. D'aquestes, 30 corresponen a pisos que s'han acordat amb el Patronat Municipal d'Habitatge i les altres quatre són en un habitatge d'una entitat. De les 47 places de la primera fase, creades a l'octubre, 43 estan plenes i les altres quatre s'ocuparan de forma imminent. De moment, les persones acollides en aquests pisos són de fins a deu nacionalitats diferents. La més nombrosa és la ucraïnesa, amb onze persones, seguida de la siriana, amb sis. Sis entitats del tercer sector especialitzades en l'àmbit de la immigració i del refugi a la ciutat gestionen el programa, dotat amb 1,3 milions d'euros. Les entitats són Acathi, ACCEM, Benallar, CEAR, Ficat i Iniciatives Solidàries. Acathi –l'Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals, Transsexuals, Immigrants- gestionarà les vuit places del programa destinades a persones refugiades del col·lectiu LGTBI. Els responsables municipals han destacat que aquestes persones necessiten "un acompanyament especial". Asens ha criticat el pla estatal per atendre els sol·licitants d'asil per "excessivament rígid", amb "limitacions" i que "no està a l'alçada dels reptes actuals". Es tracta d'un sistema que exclou moltes persones perquè els exigeix mobilitat geogràfica; per la seva curta temporalitat i per un índex alt de denegacions, entre altres "deficiències". A més, moltes persones acaben el programa –que dura sis mesos i es pot prorrogar 12, 18 o 24 – sense assolir l'autonomia personal. La direcció d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, responsable del Servei d'Atenció a l'Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER), ha comprovat que aquest sistema pot provocar un agreujament de les situacions de vulnerabilitat. Per això, el programa 'Nausica' es dirigeix especialment als sol·licitants d'asil més vulnerables, els que hagin esgotat el programa estatal o els que n'hagin quedat exclosos. També, a víctimes de tortures que hagin vist denegada la seva sol·licitud. L'estada dels usuaris del 'Nausica' en pisos dura sis mesos. En casos excepcionals d'extrema vulnerabilitat, es podran beneficiar de dues pròrrogues de tres mesos. En tots els casos es tracta d'un recurs d'estada temporal limitada. Més de 2.000 sol·licitants d'asil atesos a Barcelona, el 24% d'UcraïnaEl SAIER va atendre aquest gener un total de 566 persones, un 85% més que al mateix període del 2016. L'any passat, aquest servei va atendre 2.292 persones en total, un 67% més que el 2015, quan se'n van rebre 1.374. El 2016, 364 eren menors d'edat; el 2015, 250. De les 2.292 persones ateses l'any passat pel SAIER, la nacionalitat amb més sol·licituds d'asil va ser la ucraïnesa, amb 549 persones. 415 eren de Veneçuela; 155, del Pakistan; 132, d'El Salvador; 115, d'Hondures; 111, de Síria; 89, de Rússia; 35, d'Afganistan; 59, de Colòmbia, 43, de la República Centreafricana i 589 d'altres països. "El perfil del sol·licitant d'asil és molt divers i reflecteix els conflictes que hi ha al món", ha puntualitzat Sanahuja. 100 places en equipaments esportiusUna altra de les novetats de 'Ciutat refugi' presentades aquest dilluns són les cent places per a les persones sol·licitants d'asil per accedir gratuïtament als equipaments esportius durant els sis mesos –prorrogables a nou-- en què es trobin en la primera fase del programa estatal d'acollida. L'Ajuntament de Barcelona les posarà a disposició a través de l'Institut Municipal d'Esports (IBE).Aquesta possibilitat s'activa després de la demanda que han realitzat les entitats adherides a Asil.cat al consistori, que han constatat els beneficis de la pràctica esportiva amb la integració social d'aquestes persones arran d'una primera experiència desenvolupada en col·laboració amb l'Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).El vincle amb l'equipament públic facilitarà que aquestes persones comencin a fer ús de recursos existents al territori, participant d'activitats normalitzades i que poden esdevenir una plataforma per al coneixement de l'entorn. Asens ha destacat que l'esport pot ser una "eina terapèutica" per a persones que han viscut un procés migratori molt dur per la seva condició de refugiats.
