El jutge no hi veu cap delicte electoral perquè considera que exhibir una bandera no es pot entendre com un "acte de propaganda"
ACN
Berga.-El jutjat d'instrucció número 1 de Berga ha acordat l'arxiu de la causa contra l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no haver despenjat l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant dos períodes electorals: les eleccions del 27 de setembre de 2015 i les generals del 20 de desembre de 2015. Venturós estava sent investigada per un presumpte delicte electoral i per desobediència a l'autoritat. En la interlocutòria, el jutge argumenta que l'exhibició d'una estelada a la façana del consistori no es pot entendre com un "acte de propaganda" perquè l'exhibició d'una bandera estelada "no és una opció política atribuïble a una sola candidatura, sinó a diverses". El magistrat recorda que un delicte electoral s'ha d'entendre quan es realitza una campanya encaminada a obtenir el vot per una candidatura en concret. Pel que fa la desobediència a l'autoritat, el magistrat argumenta que no hi va haver una "negativa franca, clara, patent, indubtable, indisimulada, evident o inequívoca" de la investigada per retirar la bandera estelada quan l'Ajuntament va ser requerit per fer-ho i considera que només va haver-hi "passivitat".
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va ser detinguda el passat 4 de novembre per portar-la a declarar davant del jutge després que la batllessa desobeís dues citacions judicials i es negués a anar a declarar als jutjats de la capital del Berguedà. Quatre mesos després, el jutge ha fet pública una interlocutòria on no veu cap delicte electoral en l'actuació de Venturós ni tampoc cap delicte de desobediència a l'autoritat i, per tant, acorda arxivar la causa. Ara les parts podran recórrer aquest arxivament. El jutge relata en la interlocutòria que els fets investigats fan referència a la no retirada de l'estelada que hi ha penjada a l'Ajuntament de Berga durant les comtesses electorals del 27 de setembre de 2015 i del 20 de desembre de 2015. El magistrat recorda que la Junta Electoral va requerir al consistori que es retirés la bandera estelada, tot i que finalment van ser els Mossos d'Esquadra qui les van treure de la façana de l'Ajuntament.El magistrat argumenta que l'exhibició d'una estelada a la façana de la casa consistorial no es pot considerar un "acte de propaganda" per diversos motius. En primer lloc, el jutge explica que els actes de propaganda són únicament aquells que es realitzen per captar sufragis a favor d'una candidatura que es presenti a uns comicis determinats. A més, afegeix que, segons la norma, els actes de propaganda són aquells que s'orienten a "obtenir vots a favor d'una candidatura concreta, i no d'una orientació política o tendència política compartida per diferents candidatures".En aquest punt, el jutge considera que la crida a l'abstenció o a la participació en uns comicis tampoc es pot considerar un delicte perquè "no suposa un acte de captació de sufragis a favor d'una candidatura concreta". Per tant, argumenta, "per la mateixa raó tampoc es pot considerar un delicte l'exhibició d'una bandera estelada, ja que l'independentisme de Catalunya no és una opció política atribuïble a una sola candidatura, sinó a diverses". Per exemplificar-ho, el magistrat cita que els partits que defensaven la independència en els comicis del 27 de setembre van ser Junts pel Sí i la CUP, mentre que a les eleccions del 20-D es van presentar amb aquests postulats partits com ERC o Democràcia i Llibertat. En la interlocutòria el magistrat explica que aquestes raons ja serien suficients per excloure els fets d'un delicte, però afegeix que "la formació política en què milita la investigada (CUP) és notòriament sabut que no només no va concórrer als comicis del 20 de desembre de 2015, sinó que a més va propugnar l'abstenció, de manera que difícilment es podria entendre que voldria afavorir a una o diverses candidatures". El jutge atribueix "passivitat" a Venturós pel fet de no despenjar l'esteladaPel que fa al possible delicte de desobediència a l'autoritat, el jutge també considera que Venturós no va incórrer en aquesta tipologia penal perquè, segons ell, no va haver-hi una "negativa oberta a no dur a terme l'ordre en qüestió". En concret, la paraula "oberta", segons argumenta el jutge, ha de ser identificada com una negativa "franca, clara, patent, indubtable, indisimulada, evident o inequívoca" i, segons ell, aquest no va ser el cas de Venturós. El jutge, a més, explica que el requeriment que va fer la Junta Electoral en relació a la retirada de l'estelada no es va dirigir directament a l'alcaldessa, sinó a l'Ajuntament de Berga. Davant d'aquest fet, el magistrat argumenta que com que l'alcaldessa no va ser la destinatària directa del requeriment ni tampoc se li va notificar personalment "de cap manera és possible inferir que la investigada hagués pogut incórrer en una negativa contumaç i rebel al compliment d'allò que havia acordat la Junta Electoral". En aquest sentit, el jutge creu que en l'actuació de Venturós "només s'hi pot apreciar passivitat". En aquest punt, el jutge tampoc veu que hi hagués "passivitat reiterada" en l'actuació de Venturós ni tampoc una actuació "insistentment obstaculitzadora" perquè en els dos comicis "només va ser requerida en una ocasió per retirar l'estelada de la façana de l'Ajuntament". A més, el jutge tampoc hi veu cap "actuació obstaculitzadora" per part de Venturós, ja que exposa que durant la retirada de l'estelada que van efectuar els Mossos en les dues jornades electorals no hi va haver "cap incidència". Fins i tot, explica el jutge, en la segona ocasió es va retirar l'estelada amb la presència de l'alcaldessa de Berga.
