El republic ha avanat que dilluns iniciar una ronda de contactes per fer "un govern fort"
ACN
Blanes.-ngel Canosa (ERC) ha aconseguit l'alcaldia de Blanes (Selva) després que la candidatura de Jordi Urgell (Blanes en Comú Podem) no hagi aconseguit la majoria absoluta. El fet de ser la llista més votada, ha perms que els cinc vots pel republic s'imposessin als deu que tenia Urgell (cinc de Blanes en Comú i cinc més del PSC). De fet, els comuns tenien un pacte de govern amb el PSC per partir-se l'alcaldia per, els faltava un sol vot per arribar a la majoria absoluta que no han aconseguit. Després que Canosa agafés la vara d'alcalde, ha anunciat que dilluns iniciar una nova ronda de contactes amb tots els grups amb l'objectiu de constituir "un govern fort" al municipi. El ple de constitució del nou Ajuntament de Blanes s'ha fet aquest dissabte al teatre del municipi.
ERC ha aconseguit l'alcaldia de Blanes (Selva) per primera vegada a la histria democrtica. Per no ha estat fins l'hora del recompte que els republicans han tingut clar que el seu candidat, ngel Canosa, es convertiria en el batlle. De fet, Canosa tan sols ha aconseguit els cinc vots del seu equip, i ha quedat per darrera dels deu de Jordi Urgell, de Blanes en Comú Podem. De tota manera, com que aquest no ha arribat a la majori absoluta (fixada en onze regidors), l'alcaldia ha passat a mans de la llista més votada a les eleccions, és a dir ERC.El motiu és que el pacte de govern entre el PSC i Blanes en Comú Podem (BCP)que són la segona i tercera fora a l'Ajuntament, respectivament- no ha aconseguit el vot que necessitava per arribar a la majoria. El portaveu del PSC, Mario Ros, ha explicat que han estat treballant "fins l'últim moment" aconseguir-lo a partir de negociacions amb Junts per Blanes (JxB) i Ciutadans. Ros ha detallat que "al principi Cs va dir que sí" per després va posar "línies vermelles" a l'acord i va proposar un "canvi de cromos". La formació taronja hauria supeditat el suport al pacte a Blanes a canvi de suports del PSC en altres municipis. Per aquest motiu, al final Cs ha optat per votar al seu propi candidat, obtenint només tres vots, i JxB ha fet el mateix amb la seva cap de llista.D'aquesta manera, s'enterrava el pacte de govern entre PSC i BCP, tot i que les dues forces han remarcat que el seu projecte inicial era fer "un govern de quinze", sumant els cinc regidors d'ERC, els cinc del PSC i els cinc dels comuns.Per la seva banda, durant la intervenció del portaveu de Blanes en Comú, Jordi Urgell, ha lamentat que aquest acord amb els socialistes hagi desbocat en un conjunt d'insults cap a ell a les xarxes socials durant els últims dies. Urgell ha defensat que sempre ha estat "transparent" amb els dos partits a l'hora de negociar. Tot i així, el comú ha anunciat que tindr la "m estesa" al nou govern republic.El nou alcalde de Blanes, ngel Canosa, ha recollit el guant d'Urgell i ha anunciat que a partir del dilluns comenar una ronda de contactes amb totes les formacions per crear un "govern fort" més enll dels cinc regidors d'Esquerra.A més, el nou alcalde ha anunciat que vol "representar a tothom" i "remar junts" (en referncia als vint-i-un electes) per "tornar a ser un referent a Catalunya". En aquest sentit, Canosa ha assegurat que els anteriors governs han "deixat adormir" el municipi i per aix ara cal treballar en diferents mbits. Jurament sense referncies a la república catalanaCanosa ha jurat el crrec de regidor i alcalde prometent "lleialtat al rei i respectant la Constitució", sense utilitzar la fórmula que el partit havia passat a la resta de regidors per fer referncia a la república catalana. La resta d'edils d'Esquerra si que han utilitzat la fórmula que havia donat el partit i han anunciat que segueixen compromesos "amb la construcció de la república" i que continuaran treballant "per una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econmicament prspera i territorialment equilibrada".En aquesta línia, els regidors de Junts per Blanes també han utilitzat aquest afegitó. A més, la formació liderada per Mia Ametller també ha iniciat dient que juraven la lleialtat al rei i a la constitució espanyola "en contra de la meva voluntat, per per imperatiu legal".
