Una esllavissada va deixar sense aigua la bassa on viu una de les poblacions més nombroses d'aquesta espcie protegida
ACN
Sant Esteve de Llémena.-Tcnics del Consorci de l'Estany han alliberat avui 700 niades a la bassa del Molí a Sant Esteve de Llémena (Garrotxa) que han pogut retornar al seu hbitat. A finals de gener van ser rescatades d'urgncia per una esllavissada durant el Gloria. La bassa on viu la població d'aquesta espcie protegida va quedar seca al no rebre aigua del canal, que va quedar obstrut. Davant el risc de mortalitat, un equip tcnic va extreure els exemplars a finals de gener i els va traslladar al laboratori de niades a Banyoles on s'han alimentat. L'avís el van donar els propietaris de la finca i la Generalitat ha assumit la reparació del canal que ha costat 5.800 euros. Aquesta és una de les poblacions més nombroses que hi ha a la conca del riu Llémena.
Un total de 700 niades han retornat avui a la bassa del Molí a Sant Esteve de Llémena (Garrotxa) un mes i mig més tard de ser rescatades d'urgncia per tcnics del Consorci de l'Estany en coordinació amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i Agents Rurals. El temporal Gloria va posar en risc la supervivncia de la població d'aquesta espcie protegida de mollusc d'aigua dola. Es tracta, a més, de la població més nombrosa d'aquest espcie a la conca del riu Llémena. Es regenera de forma natural i consta d'exemplars que van des dels 30 anys fins a un any o menys de vida. L'avís dels propietaris de la finca i la rpida resposta dels tcnics va ser clau per poder garantir la seva supervivncia. Segons ha explicat en Josep, un dels propietaris de la bassa del Molí , el temporal Gloria va provocar una esllavissada a la part inicial del canal del riu Llémena per la caiguda d'arbres i el moviment de terres i, com a conseqüncia, la bassa va deixar de rebre aigua del canal. "La bassa i la del molinot, que hi ha tot seguit, van quedar totes dues eixutes en poc temps", ha detallat, tot afegint que van decidir donar l'alarma perqu sabien que aquesta espcie no podia sobreviure sense l'aigua i preveien que trigarien setmanes a restablir-ho tot.A finals de gener, una setmana més tard del temporal, tcnics del Consorci de l'Estany i Agents Rurals van extreure els exemplars de la bassa i els van traslladar al laboratori de cria de niades que el consorci té a Banyoles, on fins avui s'han alimentat i cuidat. I el resultat ha estat molt positiu. Segons ha detallat el director del consorci, Albert Tubert, "han respost molt bé" i hi ha hagut una mortalitat de tretze exemplars. Els 700 exemplars que han sobreviscut estan en bones condicions. "Aquesta bassa és un hbitat ideal per a les niades", una espcie en risc que est a molts pocs indrets de Catalunya. Concretament, en territori catal hi ha cinc espcies diferents d'aquest mollusc que serveix d'indicador d'ecosistemes rics i en bones condicions. El consorci ja coneixia l'existncia d'aquesta població de niades a la Garrotxa perqu anteriorment ja havien agafat exemplars d'aquesta conca per a la cria dels molluscos durant el projecte Life Potamo Fauna. I ha agrat la collaboració amb els propietaris de la finca per "cuidar" aquesta població i donar l'avís .Per la seva banda, el director de Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Girona, Pere Saló, també ha reconegut la bona collaboració entre administració i particulars i ha subratllat la resilincia d'aquesta espcie autctona davant unes condicions adverses com el temporal Gloria.Finalitzades les obres al canalDes de la Generalitat s'ha assumit la reparació del canal amb un cost de més de 5.800 euros. Les obres han incls la retirada d'arbres caiguts a sobre del canal, vegetació i terres i la reparació de l'estructura. També es va entubar el tram del canal amb risc d'esllavissada per garantir a partir d'ara la circulació de l'aigua. En parallel, els propietaris de la zona també han fet millores per al manteniment del canal del tram que est fora de la Xarxa Natura 2000, com ara un dragat, extracció de sediments i la collocació d'impermeabilitzant en un tram del canal que tenia prdues. "Volem conservar-ho tots plegats", ha subratllat en Josep, que ha explicat que un cop a l'any es troben amb vens de la zona per netejar i fer el manteniment del canal i les basses.
