Publicat 09/10/2020 21:10

AMPLIACIÓ:Alliberen 35 tortugues careta dels nius localitzats aquest estiu a la platja de la Pineda, a Vila-seca

Enguany la temporada de nidificació a la costa catalana ha revalidat el rcord de quatre nius del 2018

ACN

Vila-seca.-La platja de la Pineda de Vila-seca (Tarragons) ha acollit aquest divendres a la tarda l'alliberament de 35 tortugues careta ('Caretta caretta') dels dos nius trobats aquest estiu. La majoria d'exemplars van néixer en aquesta platja i es van traslladar a les installacions de la Fundació CRAM per garantir unes condicions ptimes abans de retornar al medi, ats que presentaven signes d'immaduresa. Enguany la temporada de nidificació de careta a la costa catalana ha estat rcord, arribant a xifres del 2018, amb quatre nius a Barcelona, Vila-seca i el delta de l'Ebre que, en conjunt, sumen 380 ous. Els experts avisen que el fenomen anir a més a Catalunya i que, en cas de detectar una posta, cal trucar al 112 i no tocar els animals.

Enmig de molta expectació de vens i curiosos, personal de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, l'Ajuntament de Vila-seca, la Universitat de Vic, la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i persones i entitats voluntries que han collaborat en tot el procés han protagonitzat l'alliberament. Les tcniques han anat deixant les tortuguetes damunt la sorra i les cries han caminat uns pocs metres cap a l'aigua, fins que una onada se les ha endut mar endins. La supervivncia de les cries, per, no ser fcil, ats que moltes d'elles moren durant les primeres hores al mar víctimes d'algun depredador. Segons apunta la tcnica de la Xarxa de Fauna Marina de la Generalitat, Ada Tarragó, es calcula que només un de cada 100 ous d'una posta supera el primer any i que només una de cada 1.000 cries arriba, finalment, a la fase adulta. Tots els exemplars alliberats aquest divendres es van incubar a la mateixa platja de la Pineda durant bona part del període, custodiats dia i nit per voluntaris. Alguns ous, per, es van haver de traslladar d'urgncia al CRAM per a finalitzar aquest procés, ats que la davallada de la temperatura de la sorra -fins els 27 graus, un per sobre del límit de viabilitat- va fer sortir les cries de forma prematura. Per altra banda, una part dels ous es van incubar artificialment des del principi, amb el suport de la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rptils de Catalunya (CRARC), per a assegurar un mínim d'xit en la reproducció. Un cop nascudes, les cries del Zoo i el CRARC també es van traslladar a la Fundació CRAM, que compta amb els equips necessaris per al seu seguiment i evolució. En els propers dies, aquests animals es dividiran en diferents centres per a seguir un projecte de cria en captivitat fins al seu alliberament.Del primer niu s'han alliberat 14 exemplars dels 21 que van néixer a la platja els dies 7 i 8 de setembre i els sis que van néixer al CRAM els dies següents. Els ous es van traslladar per completar la seva incubació, atesa la baixada de temperatura ambient, i van estar 54 dies a la platja i set dies a la incubadora. Aquest niu tenia 141 ous, dels quals 90 van quedar a la platja i 51 es van traslladar a incubadora. En total van néixer 44 animals: un va morir, catorze han anat al mar i 29 s'integren al programa de cria en captivitat que la Generalitat té en marxa amb el suport de la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i l'Oceanogrfic de Valncia.Del segon niu, s'han alliberat 21 tortugues que van néixer al CRAM a finals de setembre. Provenen d'ous que es van incubar 39 dies a la platja i uns catorze dies a incubadora del CRAM, per la baixada trmica. En total, aquest niu presentava 74 ous: 60 es van quedar a la platja i catorze van anar a la incubadora. Van néixer 34 animals: dos van morir, 21 han anat a mar i onze s'integren al programa de cria en captivitat.Les dues postes les va fer la mateixa mare i el seu xit reproductiu ha resultat per sota de la mitjana, tot i els esforos esmerats. De fet, més del 50% dels ous eren infrtils o no es van desenvolupar, fet que podria estar relacionat amb les característiques prpies de l'animal, veient el percentatge d'xit d'altres nius d'aquest estiu.Dos nius més a la costa catalanaA banda dels dos nius de Vila-seca, aquest estiu es van localitzar dos nius més: un a la platja de la Mar Bella de Barcelona (el primer de l'estiu) i l'altre a la platja del Trabucador, al delta de l'Ebre (el darrer). En global, comptant els quatre nius, s'han trobat 380 ous a Catalunya, dels quals han nascut 234 exemplars. D'entre aquests, 152 han anat al mar i 82 es distribueixen en els centres que collaboren en el programa de cria en captivitat. Així, el 60% dels animals nascuts han tornat al mar i el 40% formaran part del programa de cria en captivitat que té com a objectiu augmentar la supervivncia i el coneixement de l'espcie.Aquestes xifres suposen un nou rcord reproductiu, que no es veia des del 2018, segons destaca la tcnica de la Xarxa de Fauna Marina de la Generalitat. Les dades indiquen que la costa catalana s'est convertint en una zona cada cop més habitual per a la nidificació de la tortuga careta, a conseqüncia de les condicions climtiques i ambientals. "D'aquí a cinc o sis anys podríem veure mitja dotzena o gairebé una dotzena de nius cada estiu. És molt important fer conscienciació, entendre que els hem de deixar fer i que la presncia de nous és completament compatible amb l'ús de la platja. Aquests animals han vingut per quedar-se i entre tots hem d'intentar que l'espcie tiri endavant", afirma Tarragó.La temporada de cria de la tortuga careta es pot allargar fins a finals d'octubre i, per tant, encara es podrien trobar cries a les platges d'algun niu no detectat. En aquest cas, és molt important avisar el 112 i no molestar els animals. Els naixements acostumen a produir-se en hores crepusculars i nocturnes, per si el dia és núvol i fa fred, poden sortir a primera hora del matí. Els experts insisteixen també en la importncia de no fer fotos amb flaix a les tortugues. Aix, apunta Tarragó, podria provocar-los una ceguera i, tenint en compte que aquests animals cacen les preses que veuen, les condemnaria a una mort segura.