L'Audincia de Barcelona diu que, tot i la crisi econmica, l'augment dels salaris no va ser delictiu
ACN
Barcelona.-L'Audincia de Barcelona ha absolt de tots els delictes els 41 acusats del 'cas Catalunya Caixa', jutjats per administració deslleial i apropiació indeguda, entre els quals l'expresident de l'entitat Narcís Serra, Adolfo Todó, ex-director general, Joan Güell, vicepresident primer, i Antonio Llardén, vicepresident segon. El tribunal no aprecia comportament delictiu ni en la decisió mateixa ni en el procés que va conduir fins a la decisió. Tot i que assenyala l'evident situació de recessió en la qual es van produir les decisions, entén que els informes existents en la causa i les testificals acrediten la inexistncia d'elements que permetin tipificar els acords perseguits com a delicte.
Els delictes d'administració deslleial i d'apropiació indeguda es van entendre així per les acusacions pels acords aprovats en dues reunions del Consell d'Administració de l'entitat en els quals, en plena crisi econmica, amb notable reducció dels beneficis, es va incrementar el salari d'alguns dels principals responsables.La fiscalia va rebaixar a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó per dos delictes d'administració deslleial. La fiscalia també demanava una multa de 67.500 euros per a tots dos.Els arguments del tribunalA la sentncia, el tribunal argumenta que la crisi econmica "ja es manifestava amb tota la seva intensitat" durant els augments salarials denunciats, i hi havia "una persistent i inclement destrucció de llocs de treball que augmentava fins a nivells angoixants". Segons l'Audincia de Barcelona, en aquestes circumstncies "crítiques" els "substanciosos augments salarials aprovats" en el consell d'administració de l'entitat "resultaven sens dubte difícilment digeribles per la població". Amb tot, el tribunal assegura que "no és en absolut missió" de l'audincia fer "una valoració moral de les conductes" dels ara absolts, sinó declarar si se sosté d'acord amb les normes "jurídico-penals". A més, argumenta que no s'ha provat una administració deslleial, que precisa la "innegable presncia" de voluntat de cometre un delicte i que els acusats busquin "benefici propi o d'un tercer" que causi un perjudici directe. La sentncia explica que els arguments donats per les defenses pels augments salaris eren "l'assumpció de responsabilitats noves i més rellevants, així com l'adaptació de les retribucions a entitats similars en volum" el que considera que no es pot considera "perjudicial" en sí. També van argumentar que volien "fidelitzar" el personal de l'equip de direcció "el que priva del concepte de perjudici d'acord amb el sentit jurisprudencial". La sentncia es pot recórrer i, en cas que arribi a ser ferma, el tribunal demana que dos testimonis siguin analitzats per si van cometre un delicte de "fals testimoni". RetribucionsSegons la sentncia, els ingressos acreditats d'Adolf Todó l'any 2008, a l'inici de la crisi, van ser de 684.713,97 euros, tot en fixe, el 2009 van pujar als 900.826 (700.486 fixes i 200.340 en variables), i al 2010 van pujar fins als 1.368.929 euros (800.481 fixos i 568.448 variables). Finalment, el 2011 el sou de Todó va ser de 940.601 euros, dels quals 812.501 en retribució fixa i 128.100 en variables.
