El jutjat condemna dos veïns per lesionar lleument dos agents policials
ACN
Barcelona.-Un jutjat penal de Barcelona ha absolt un matrimoni que va ser desallotjat el juliol del 2011 del seu pis de lloguer al carrer Andrade, al barri del Clot. S'enfrontaven a una petició inicial de més de dos anys de presó per part de la fiscalia i la Generalitat per haver suposadament lesionat alguns agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra que van intervenir en el desnonament, després que desenes de veïns intentessin impedir-ho. L'operació policial va ser molt qüestionada pels aldarulls al carrer i pel fet que els agents acabessin entrant al pis posant escales del carrer al balcó. Dels altres tres acusats en el judici, veïns que haurien agredit policies, un ha quedat absolt, i els altres dos han estat condemnats a tres mesos de presó per atemptat a l'autoritat i falta de lesions.
El cas d'aquesta família ha tingut molt de ressò entre l'opinió pública i ha esdevingut simbòlic. Per primer cop a Catalunya una família s'ha exposat a una pena de presó per intentar evitar el seu desnonament. L'Ajuntament de Barcelona va demanar al Govern que reconsiderés demanar pena de presó per al matrimoni.La família, matrimoni i tres fills havia pagat el lloguer durant 26 anys, fins que el propietari va duplicar-ne la renda i no van poder-hi fer front. El desnonament s'havia convocat i suspès en diferents ocasions i el 25 de juliol de 2011 es va fer una convocatòria solidària però confiant en què aquell dia tampoc es duria a terme, ja que no hi havia confirmació al respecte per part del jutjat ni de l'advocat. La família ni tan sols havia tret les seves pertinences de l'habitatge.A la convocatòria van acudir una vuitantena de veïns i persones solidàries que es van concentrar davant de la porta d'entrada de l'edifici. La policia va fer acte de presència i tot i la gran afluència de gent, els comandaments policials i el secretari judicial van decidir executar el desnonament. El desnonament es va acabar produint enmig d'un clima de molta tensió retirant de la porta de l'immoble, d'una en una, totes les persones que estaven concentrades, i va acabar amb diversos ferits, tant mossos com manifestants."A més de perdre-ho tot en espera d'aquest judici, no hem oblidat el maltractament viscut. Hem patit molt i no hem fet res dolent. No mereixem aquest càstig, perquè som gent bona", va expressar Eliseo en el seu al·legat final. "No som delinqüents ni terroristes, però ens han tractat com si ho fóssim. Estic totalment destrossada", va lamentar Verónica, que va afegir: "Quan et desnonen ja t'apliquen una pena per a tota la vida, però a mi me n'han aplicat una altra posant-me aquí com si fos una delinqüent".Els fets es remunten al 25 de juliol de 2011 quan unes 300 persones es van concentrar al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot, per evitar el desnonament d’una família amb tres fills a qui després de 26 anys vivint en el mateix immoble amb una renda antiga la propietat els va duplicar el lloguer.Durant el judici, el matrimoni va negar, a preguntes del fiscal i de la seva defensa, que el 25 de juliol del 2011 tinguessin coneixement que havien de marxar de casa seva i que en cap moment, ni ells ni el grup de persones que els donaven suport, van agredir els agents dels Mossos d'Esquadra que van accedir al seu domicili amb dues escales pels balcons. Per contra, van acusar els mossos d'actuar amb extrema violència des que van accedir al domicili. Al seu torn, el cap de servei dels mossos el dia dels fets va assegurar que el grup de suport concentrat a les portes de l'edifici va intentar impedir des d'un primer moment el desnonament i que els aldarulls amb els concentrats van començar quan un agent va ser agredit amb un extintor.El matrimoni va assegurar que el dia dels fets no van abandonar l'habitatge perquè el desnonament ja s'havia suspès quatre cops i perquè no tenien constància oficial que aquell fos el dia que finalment es llancés el desnonament. També van negar, tot i agrair el suport rebut, que convoquessin ni coneguessin les persones que estaven concentrades a les portes de l'edifici. Aquí, el marit va assegurar que tant les associacions veïnals com la PAH coneixien la seva situació i que es van presentar per pròpia voluntat per fer-los suport.Sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra, el matrimoni va explicar que els agents van accedir pels balcons amb dues escales de forma "brutal". Concretament, el marit va explicar que el primer agent en arribar es va entrebancar amb el balcó, va caure a sobre seu i que tot seguit el va agredir. "Em van donar un cop de puny a la cara, em van tirar a terra i em van posar les manilles. Després van portar-me a l'habitació de la meva filla gran on hi vaig estar 20 o 25 minuts", va afegir. La seva dona, a la que s'acusava d'haver intentat tirar a terra l'escala per la que accedien els Mossos d'Esquadra, va negar en tot moment que intentés fer mal a cap agent assegurant que "és incapaç de matar ni una mosca". També va explicar que un cop la comitiva judicial va accedir a l'habitatge, no els van donar temps per recollir les seves pertinences, que dies després van trobar destrossades.Un acusat d'haver agredit un mosso ruixant-lo amb un extintor va explicar a la magistrada que el dia dels fets estava a la casa que els seus pares tenen a la platja tot i que no va poder citar ningú que pogués confirmar aquest extrem.Un altre dels acusats, el veí de la parella, va explicar que va sortir a passejar amb la seva néta i que per curiositat es va acostar a l'edifici on va gravar diversos agents dels mossos agredint els concentrats. Posteriorment, va afegir, un agent el va picar al cap provocant-li una ferida que va necessitar vuit punts de sutura i altres agents també el van colpejar al cap, tot i que no ho va denunciar.Per últim, el cinquè acusat va relatar que es va aproximar a l'edifici amb un amic perquè va veure uns fulletons al carrer explicant que aquell dia es produiria un desnonament al barri del Clot i que quan va arribar va veure com els Mossos d'Esquadra "anaven a sac" agredint els concentrats per fer-los fora dels voltants de l'edifici.Versió policialEl cap del dispositiu dels Mossos va assenyalar que inicialment la seixantena de persones concentrades a les portes de l'edifici no tenien una actitud violenta vers ells, tot i que van deixar clar que estaven allà per impedir que es procedís al desnonament de la família.Davant de la negativa dels representants de la propietat a posposar el desnonament, l'agent va explicar que va demanar reforços per poder realitzar l'operació amb garanties de seguretat, ja que cada cop s'estaven concentrant més persones a l'edifici. Va ser aquí, davant del perill que suposava accedir per la porta de vidre de l'entrada principal, quan es va decidir accedir amb dues escales fins als balcons. Durant la seva declaració, també va explicar que quan estaven aguantant la base de l'escala, va veure clarament com la dona que vivia al pis intentava en diverses ocasions fer caure l'escala per on pujaven els mossos i que si no ho va aconseguir va ser perquè els agents de la base ho van impedir. Una versió que va confirmat l'agent que va accedir pel balcó on era la dona. Aquí, va apuntar que en diverses ocasions el va fer caure i que quan finalment va poder accedir a l'habitatge la dona estava molt trasbalsada.Un altre agent va explicar que entre els concentrats hi havia "antisistema i un home amb un casc de moto posat, cosa que és símptoma que hi haurà dificultats". Va afegir que els disturbis amb els concentrats van començar quan l'home que duia el casc va ruixar amb un extintor un dels agents. La sentència remarca algunes contradiccions entre els agents policials, a qui les defenses potser denuncien per fals testimoni, a l'estat de nervis de la parella i a les dilacions indegudes per absoldre el matrimoni i un tercer acusat, i reduir la pena al màxim als altres dos acusats.Per a un dels tres veïns que van seure al banc dels acusats, la sentència també és absolutòria. Un agent va descriure al judici que havia llançat el fum d'un extintor contra un policia, fet pel que estava acusat d'un delicte d'atemptat amb falta de lesions. La sentència argumenta que no s'ha acreditat, sense gènere de dubtes, la presència de l'acusat al lloc dels fets, ni que fos la persona que va realitzar l'acció descrita per un dels agents. La magistrada retreu als agents que no identifiquessin aquell mateix dia el sospitós, i que només ho fessin a través d'una fotografia penjada a internet.En canvi, la magistrada condemna dos veïns a tres mesos de presó per atemptat i falta de lesions, una pena molt inferior a la reclamada per la fiscalia. Un home, a més, haurà de pagar 90 euros de multa i 450 euros d'indemnització a la mossa a la qual va agredir.
