L'artista alemany Günter Demnig ha instal·lat les pedres acompanyat d'alguns familiars dels desapareguts i alumnes d'un institut de Manresa
ACN
Manresa.-Una llamborda daurada al mig del carrer recorda que allà hi va viure algú a qui van deportar a un camp de concentració nazi. Són les anomenades plaques 'Stolpersteine', que l'artista alemany Günter Demnig va idear per homenatjar els deportats, però també per crear consciència entre els joves per tal que aquell capítol de la història no es torni a repetir mai més. L'artista ha vingut fins a Manresa per instal·lar 21 llambordes que recorden els manresans que van ser deportats. Ho ha fet acompanyat per alguns dels familiars dels desapareguts i també per un grup d'estudiants de l'institut Pius Font i Quer. De fet, ha estat gràcies al treball que van realitzar dues alumnes d'aquest institut que Manresa ha acabat convertint-se en la tercera població de l'estat espanyol, darrera de Navàs i Palà de Torroella (Bages), en realitzar aquest homenatge. Demà ho farà Igualada.
El treball de recerca de dues estudiants de Batxillerat de Manresa va servir per localitzar 18 manresans deportats als camps de concentració nazis, una llista que el seu professor, Jordi Pons, ha aconseguit completar fins a un total de 28, 18 dels quals van morir en aquests camps. El resultat d'aquest treball ha fet un pas més aquest dimecres amb la instal·lació de 21 llambordes 'Stolpersteine' als carrers on van viure aquestes persones. Així, Manresa s'ha convertit en el tercer municipi de l'estat espanyol –després de Navàs i Palà de Torroella- en instal·lar aquestes pedres que en alemany signifiquen 'pedres que fan ensopegar', però que segons l'historiador i president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy, també haurien de voler dir 'pedres que fan pensar'.De fet, el seu creador, l'artista alemany Günter Demnig, ha explicat que un dels objectius d'aquestes pedres és que els joves coneguin aquest capítol de la història perquè no es torni a repetir "mai més". De la seva banda, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha assegurat que aquestes plaques són una manera de reconciliar-se amb el passat i ha subratllat el fet que s'estigui fent amb alumnes dels instituts perquè, d'aquesta manera, són coneixedors d'una part de la història i lluitaran perquè no es torni a repetir.
