El docent va ensenyar a l'escola de Vilallonga de Ter durant sis anys i alguns recorden sentir-se "aterroritzats" per la violncia i crueltat
ACN
Vilallonga de Ter.-Alumnes de Vilallonga de Ter (Ripolls) asseguren que van patir la violncia i els maltractaments físics del mateix mestre del documental de TV3 'El Monstre de Banyoles', un treball on a banda de la violncia física i psicolgica als infants també relataven abusos sexuals. Al Ripolls, el van tenir entre el 1960 i el 1965, just abans que es traslladés a Banyoles, on va impartir classes fins a jubilar-se. A Vilallonga de Ter va ensenyar-hi poc temps, per sis dcades després, encara hi ha alumnes que ho tenen gravat. Els exestudiants tenen ara entre 60 i 70 anys i alguns rememoren el "terror" i pnic que sentien. "Jo li'n dic el dimoni perqu tot eren pallisses i més pallisses", afirma un d'ells, en Josep Bonsoms. Entre els fets més greus que recorda hi ha un dia que li va fer sortir sang per les orelles dels cops que va rebre. "El motiu: haver-me menjat dues maduixes", explica.
El documental 'El Monstre de Banyoles' que TV3 va estrenar la setmana passada al programa Sense Ficció sobre els maltractaments físics, psicolgics i abusos sexuals d'un mestre cap a alumnes també ha tingut repercussió a Vilallonga de Ter (Ripolls). Arran de l'emissió del programa, alguns exalumnes han volgut explicar el que per ells va ser una "violncia extrema" i donar-ho a conixer malgrat haver passat més de seixanta anys. Aquell mestre va ensenyar a l'Escola nacional unitria de nens' de Vilallonga des del 1960 fins al 1965, essent l'únic que impartia classes a una setantena d'alumnes de diferents pobles del voltant. L'home vivia just a dalt de l'escola. Després d'aquí se'n va anar a Banyoles, on va ensenyar durant tres dcades fins a jubilar-se."Ens tenia terroritzats, era un home amb una personalitat molt forta i quan arribava al matí i viem que baixava com una fera, rebia el primer que passava per all". Així ho recorda en Fernando Rigat, un veí del poble que el va tenir de mestre des dels 8 anys fins als 14, i a qui aquella etapa li va quedar gravada per les "pallisses" que propinava a alguns alumnes. Explica que hi havia nens que "rebien sempre" i no eren només bufetades, sinó que anava molt més enll. El defineix com un home jove (recorden que devia tenir uns 28 anys), corpulent i que es regia pel conegut mtode d'aquella poca que deia que 'la lletra amb la sang entra'.Com molts altres nens, ell assegura també haver patit algun cstig virulent per afegeix que "no és rancorós". Segons Rigat, acostumava a pegar els nens per temes de fora de l'escola, com ara entremaliadures de l'edat. "Era el justicier del poble; quan se n'assabentava, ell aplicava la justícia que li semblava" i "perdia el control", afegeix.Qui en té un record molt més traumtic és en Josep Bonsoms, que ara té 63 anys. Era dels més petits, tenia uns 6 anys i ho recorda amb terror. Explica que un dia va menjar-se dues maduixes d'una finca amb uns amics i que els van enxampar. Quan va anar a l'escola, relata que el mestre el va picar amb les mans amb tanta virulncia que va sortir-li sang per les orelles i va estar-se dos dies sense anar a classe del dolor. "Amb ell no queies mai a terra perqu amb una m et picava i amb l'altra també", subratlla. No va gosar mai tornar-s'hi. Tampoc es va atrevir a explicar-ho a casa perqu, segons diu, alumnes més grans ja els havien advertit que ells encara havien rebut més després d'haver-ho compartit amb la família. En aquella poca, el mestre o el capell eren tota una autoritat i "ningú gosava contradir-los", afirma Bonsoms. I és per aix que moltes vegades es refrescava amb aigua o anava directe al llit perqu no se n'assabentessin. Bonsoms detalla que el terror va ser tal fins al punt que veia la seva imatge a casa seva, com un malson. "Jo li'n dic el dimoni perqu tot eren pallisses i més pallisses", afirma.Relata que més d'un cop el mestre havia trencat un comps de fusta a l'esquena d'un alumne que no se sabia la llió o que havia deixat inconscient un nen després de colpejar-lo reiteradament amb una canya per no haver anat a missa. Quan es va assabentar del documental i el va veure, va sentir que era el moment d'explicar-ho. "Penso sobretot en les meves netes, que ja no es trobin amb aix, no perqu les peguin només sinó pel que sigui; expliquem-ho; estem al segle XXI ja n'hi ha prou de callar". Un dels testimonis del documental que "més mal" li ha fet ha estat el del director de Banyoles, quan es preguntava si el mestre no havia patit prou ja des que aquells fets han sortit a la llum. "Ell fa un any que ho pateix i jo, que en fa 50 que ho estic passant, qu?", es pregunta amb indignació.Cordes amb nusos i gomes d'esborrar al nasHi ha qui també el recorda amb "indiferncia" malgrat els seus mtodes. És el cas de l'Esteve Marsé, que el va tenir durant cinc cursos. Detalla que un dia el mestre va cridar un grup d'estudiants i com, amb una corda amb nusos, els va comenar a fuetejar davant de tota la classe amb molta agressivitat. En Marsé, per, va ser dels que va passar a l'acció. Admet que un dia li va llanar una cadira per sobre en veure que anava a per ell i com, a continuació, el mestre el va colpejar donant-li cops de puny. A partir de llavors, ja no recorda seguir rebent.I en un grup encara més redut hi ha els estudiants que van aconseguir que els pares els canviessin d'escola. En Joan, un nom fictici perqu es vol mantenir en l'anonimat, té ara té 71 anys. Assegura que té molt present el nom d'aquell professor perqu va viure experincies molt dures de violncia física per que, al contrari del que podria semblar, no n'ha quedat traumatitzat.Quan se li pregunta qu li feia, respon rpid: "Em tenia estacat amb un filferro al pupitre tot el dia perqu era molt mogut", recorda. Era l'únic de la classe a qui li feia, per era afortunat, diu, perqu n'hi havia que estaven molt pitjor i "patien molt més". Detalla que a alguns els tirava per terra i els "pegava molt fort" i que al matí alguns ja no anaven a classe per por a trobar-se'l. Alguns estaven tan terroritzats que només entrar a l'escola ja tremolaven i ploraven, amb 12 anys, assegura Joan. I que, quan els cridava, automticament es feien pipí del pnic que sentien, afegeix.Com a exemple de violncia física, explica que un dia li va introduir dues gomes rodones al nas i els hi va prémer endins amb un regle. El metge de Camprodon va haver de treure'ls-hi amb unes pinces amb molta dificultat. Quan se li pregunta qu en pensaven els seus pares, respon que "en aquella poca s'anava a favor del mestre, és diferent d'ara; jo no permetria que el meu fill es passegés amb un burro de cartró dibuixat a l'esquena" per humiliar-lo. Recorda que el mestre li havia dibuixat amb unes orelles grosses unes lletres que deien 'Soc un burro' en castell mentre el feia passejar pel poble.Els records se li apilonen i en poca estona apareix un altre fet. Un dia, que estava lligat amb el filferro, va decidir menjar-se un tros de xocolata de la butxaca mentre els nens sortien al pati. Segons narra, quan el mestre li va veure les marques a la boca, se'l va endur al lavabo i, amb un sac, li fa fregar els morros amb l'orina dels alumnes. Per un dia, exposa, va arribar al límit i va passar a l'acció. "El vaig mossegar; em vaig emportar la corretja del rellotge que era de cuir i un tros de carn", recorda.L'últim cop que el va veure, quan en Joan tenia uns 19 anys, va ser a la plaa del poble. El mestre va saludar-lo i, segons explica, ell va reaccionar empenyent-lo contra la paret tot etzibant-li un "ara, atreveix-te a pegar-me, va!".Subratlla que all és el passat i que ho ha superat sense problemes. "El més sorprenent és que apart de ser molt mogut era molt aplicat, era dels primers de la classe per va arribar un moment que vaig deixar d'anar a l'escola, ja no podia més", diu. Ha sabut del documental dies més tard, per uns excompanys del poble i l'ha volgut veure. "Em sembla molt bé que s'hagi fet per explicar el que feia; era una bestiola, terrorífic", conclou.
