Després de gairebé dos mesos al Centre de Fauna de Torreferrussa, recuperant-se dels signes de debilitat que presentava
ACN
Lleida.-El cigne cantaire (Cygnus cygnus) descobert pels carrers de Barcelona el passat mes de gener ha estat retornat a la natura, després de gairebé dos mesos recuperant-se al Centre de Fauna de Torreferrussa (Valls Occidental). La ubicació escollida ha estat la plana de Lleida, que acull un gran nombre d'aus d'aquest gnere. És l'espcie més gran dels tres cignes europeus (el mut, el petit i el cantaire), i es diferencia de les altres pel seu bec triangular de color groc i negre. És molt difícil de veure a Catalunya. De fet, només 'ha vist en dues ocasions més, a la zona del Delta de l'Ebre.
La raó és que es tracta d'una espcie prpia de la tundra rtica que hiverna entre octubre i abril a l'Europa central i atlntica, a la zona del Bltic, i Regne Unit i arriba fins el nord de Frana per la banda sud, i puntualment a Grcia, el mar Negre, o la costa atlntica ibrica. Així, rarament arriba a la Península com a au hivernant.Tanmateix, l'hivern 2018-2019 ha estat molt bo per a l'espcie al nord de la Península, comparat amb anys anteriors. A partir de la segona meitat d'octubre s'han detectat grups familiars d'aquest cigne a Astúries (8 exemplars en tres grups), A Coruña (16 exemplars en quatre grups) i Lugo (un exemplar allat).Un cigne divagantEl cigne cantaire va ser traslladat el passat 11 de gener al Centre de Fauna de Torreferrussa, després que un particular el detectés a la via pública i avisés els Agents Rurals. Va arribar al centre amb 6,5 quilos de pes i amb signes de debilitat. Durant una setmana es va sotmetre a un tractament específic de rehidratació, desparasitació i alimentació forada, i el 18 de gener ja va passar a una installació externa amb piscina, on s'ha recuperat fins aquest dimarts, que ja ha arribat als 9,4 quilos de pes.L'equip tcnic del Departament de Territori i Sostenibilitat sosté que el cigne detectat als carrers de Barcelona podria procedir de la via atlntica migratria que també han seguit els ocells detectats a Astúries i Galícia. Així, el seu comportament i l'estat del plomatge indiquen un origen natural i divagant de l'exemplar. Per tant, s'hauria desviat de la seva zona d'hivernada regular, fent un esfor fisiolgic anormal en una poca en qu no estava preparat per a migrar. D'aquí el seu desgast muscular i de greix.Ara, un cop alliberat, es confia que l'exemplar continu el seu camí migratori fins a latituds més elevades, encara que si no és així, l'rea escollida li proporcionar aixopluc i companyia.
