Pla mitj del director del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública de la UManresa de la UVic-UCC, Albert Espelt. Imatge del 5 de novembre del 2020. (Horitzontal) - Gemma Aleman (ACN)
El coordinador de Salut Pública de la UManresa creu que "no estvem preparats" per a la segona onada
ACN
Manresa.-Catalunya no estava preparada, al mar, per a la pandmia. Ara, tampoc. Així ho assegura el director del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública de la UManresa de la UVic-UCC, Albert Espelt, que assenyala en declaracions a l'ACN que les xifres de contagis que obtindrem en 15 dies, resultat de les darreres restriccions toc de queda i confinament perimetral de cap de setmana-, seran decisives. "Si no són efectives, no es pot descartar un nou confinament domiciliari, per sense tancar les escoles", apunta. I és que recalca que els indicadors "no són gens bons" i que si no s'aconsegueix aturar el contagi "ser un hivern molt complicat".
Espelt dirigeix el grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública de la UManresa. En plena segona onada de la pandmia, l'expert lamenta que no s'aprofités el moment en qu va baixar la incidncia de la malaltia per reforar el sistema sanitari. "Calia un refor de latenció primria i més rastrejadors", apunta, tot afirmant que si s'hagués fet "ara estaríem en un altre escenari".Segons explica, les restriccions que s'estan implantant ara ja no són per prevenir els contagis sinó per reduir la incidncia. "Nosaltres, els epidemilegs, donem dades, per les decisions són polítiques", assegura, tot reiterant la necessitat de destinar "una major inversió, tot i que anem tard". I és que, a parer seu, "les restriccions actuals responen al problema d'ara, evitar que el virus s'escampi, per no a la llarga". Confinament domiciliariSegons Espelt és obvi que un nou confinament domiciliari aturaria la propagació del virus, "per aix té unes conseqüncies econmiques, socials i per a la salut". I és que recalca que, clarament, tant les restriccions més estrictes com el confinament, passen més factura a les persones més vulnerables i més desfavorides. "Si s'ha de tancar, s'ha de trobar la manera que aix no passi", subratlla.Espelt és partidari que, en cas de confinament domiciliari, no es tanquin les escoles. D'una banda, apella al fet que la xifra de contagis "no és elevada", per també creu que, pels infants, una nova aturada pot comportar problemes "tant en el desenvolupament cognitiu com pel fet que necessiten la interacció". A més recorda que no estarien en igualtat d'oportunitats els que viuen en famílies més desfavorides.Així, a parer d'Espelt, la situació actual passa per fer equilibris entre implantar mesures per evitar que el virus es propagui i que aix no afecti ni a la salut ni a l'economia.A curt termini, diu l'expert, "l'hivern no ser agradable". Jugar un paper molt important el possible collapse dels centres sanitaris, que recorda que ja comencen a desprogramar l'activitat no urgent. I és que, afegeix, a banda de l'activitat covid i no covid, els centres sanitaris hauran d'afrontar un auge de possibles casos amb l'arribada de la grip i dels refredats, amb símptomes similars, i, per tant, s'hauran de fer moltes més proves.Parallelament, explica lexpert, a diferncia del mar ara el virus ja no es concentra en determinats sectors de la població i residncies, sinó que és "comunitari". I aquí, la reducció de la mobilitat i evitar la interacció, afegeix, és imprescindible. Per aquesta raó, apunta que mesures com teletreball són claus sempre que siguin possibles. "Tallem com puguem, sense promoure una desigualtat social, per intentem no moure'ns i no fomentar aquesta interacció", insisteix. Recorda que, al mar, laturada de lactivitat presencial va arribar al 80%. En canvi, amb les restriccions de loctubre i abans que sinstaurés el confinament de cap de setmana, se situava entre el 5 i el 10% .