La companyia explica mites grecs a través de miniatures, objectes, figures, recursos en línia i videocàmeres
ACN
Barcelona.-La companyia Agrupación Señor Serrano debuta aquesta setmana en el teatre per a nens en l'espectacle multimèdia 'Projecte Olympus. Volum 1: Prometeu' amb una estrena en línia al Festival Temporada Alta, abans de l'estrena presencial a la Sala Beckett prevista al desembre. Segons ha explicat el membre de la companyia Pau Palacios, "'Olympus' és una sèrie teatral basada en els mites grecs per a un públic infantil i explicada a través de miniatures, objectes, figures, recursos en línia i videocàmeres", dirigida als nens de 5 a 11 anys. "Nosaltres proposem una lectura dels mites i la connectem d'alguna manera amb fets de l'actualitat", sempre tenint en compte que el públic són els nens, ha detallat.
Palacios ha explicat que el que els interessa de la mitologia és que "és una cosa molt bonica" que està allà per fer el que es vulgui. D'aquesta manera, enfoquen el mite de manera que generi preguntes en els nens respecte al món actual i el seu entorn, tot i que moltes d'elles no queden respostes, sinó que insten els joves espectadors a donar-hi voltes, o a parlar-ho amb els seus pares posteriorment.Pel que fa a 'Prometeu', presenten la versió estesa del mite original amb les incorporacions d'altres autors. En la seva proposta, Zeus li demana a Prometeu que creï els éssers humans, i Prometeu roba el foc a Zeus i el dona als homes, assumint que en faran el que vulguin: per exemple crear ciència i tecnologia o sembrar la destrucció. Zeus s'enfada amb els dos: als humans els envia Pandora, i a Prometeu el lliga i una àliga li menja el fetge durant tota l'eternitat. La companyia barreja aquesta història amb la novel·la de Frankenstein, on desobeint les lleis de la natura i dels homes, el doctor Frankenstein crea vida a partir d'un cos mort i amb electricitat.Segons Palacios, en aquestes dues històries, la companyia presenta el rostre de Julian Assange i vídeos d'ell sent arrestat "perquè amb les seves llums i ombres, va robar el foc, informació amagada a governs, per donar-la als homes i que en fessin el que volguessin". Tot això acaba amb el plantejament d'una sèrie de preguntes, com per exemple si està bé robar alguna cosa a algú quan la causa ho justifica, o si està bé saltar-se les normes. "Proposem als nens que es facin preguntes, que les facin als adults o hi reflexionin ells", ha detallat. Per a la companyia és "clau i fonamental" en les persones i el seu esperit crític fer-se qüestions.Per a grups petitsSegons ha explicat Pau Palacios, van començar a treballar en un capítol, i els va semblar que se'n podien fer altres, a més té una doble possibilitat: veure's en línia i presencial. Ha detallat que és teatre d'objectes però no són titelles perquè les seves figures, en aquest cas peces de 'lego', no es fingeix que estan vives. Quasi no usen objectes pregravats i es fa tot en directe, i per a grups reduïts de vuit nens.Abans de l'estrena, la companyia ha fet proves amb els seus fills i s'ha adonat que quan hi participen molts nens el nivell d'atenció baixa i la seva experiència "no és com quan es va al teatre". "Vam veure que si feiem en grups reduïts i ens dirigiem al seu nom i fent-los preguntes i buscant les seves reaccions, llavors es convertia en un acte fet en viu", ha detallat, mentre que quan és un contingut que només passa a la pantalla i podria ser un fals directe o en directe, les ganes de veure-ho minven. "Quan es busca complicitat amb el directe, guanya interès", ha assegurat.A més, es tracta d'un espectacle només per a nens, sense adults: "Els pares tenim la mala tendència d'intervenir en el que estan veient els nens. Ens posem com a filtre i anem apuntant el que està passant a l'escena", ha dit, de manera que el petit espectador es recolza en la figura dels pares per gaudir de l'espectacle. Per contra, l'"interessant de l'espectacle és que els nens el puguin gaudir en autonomia", i imaginar que és com quan van al teatre.Pel que fa al naixement del projecte, Palacios ha detallat que va començar al primer confinament, quan els nens van estar molt abandonats, especialment els més petits: "Ens vam plantejar què podíem fer nosaltres", ha dit, i això els va animar a endinsar-se en el teatre per a nens. De fet, durant les proves van explicar diversos mites als seus fills: "N'hem provat altres i als nens els agraden molt aquest tipus d'històries".Així, pel que fa a la continuitat del projecte 'Olympus', ha dit: "Els anirem fent segons vagi sortint. Un mínim de tres segur que els farem, però pot ser una cosa que vagi endavant una sèrie d'anys i n'acabem tenint moltíssims". La "bona notícia" és que ja tenen el dispositiu i a partir d'aquí tot és bastant fàcil i automàtic. També esperaran a veure com funciona el mercat, tot i que creuen que té molta sortida i sentit. A més, és un projecte que es pot fer en qualsevol llengua, només comptant amb un 'performer' (de fet ja han rebut propostes des de França). Al desembre, es podrà veure la seva estrena escènica a la Sala Beckett, i "en lloc d'haver-hi una pantalla hi haurà una projecció", i el performer en directe.
