Es pretén afavorir l'ús d'aquests subproductes en cultius com ara els fruiters tot garantint-ne una aplicació segura des del punt de vista agronòmic, sanitari i ambiental
ACN
Lleida.-El Departament d'Agricultura lidera el projecte europeu Life Agriclose que busca potenciar l'ús de la fertilització orgànica en cultius agraris com ara en fruiters o herbacis a partir de la millora en el maneig i tractament dels subproductes resultants de les explotacions ramaderes com poden ser la part sòlida i líquida dels purins i els fems. El projecte, que s'entendrà entre 2018 i 2022, pretén garantir una activitat agrària ambientalment sostenible que avanci cap a l'economia circular i la fertilització orgànica d'excel·lència, un dels objectius del departament. Life Agriclose compta amb un pressupost de 2,2 milions d'euros, el 60% dels quals els aporta la UE. A més de Catalunya, també hi participaran les regions italianes de Llombardia i el Piemont.
El projecte Life Agriclose, coordinat pel Departament d'Agricultura, va ser seleccionat per la Comissió Europea en la convocatòria Life 2017 per tal d'iniciar-se enguany. Durant la presentació, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha expressat la seva satisfacció després d'haver obtingut aquest nou projecte europeu d'innovació i de millora del medi ambient, liderat pel departament, que esdevé "un pas endavant" en els resultats assolits amb el projecte Life 'Futur Agrari', presentats a l'abril. Jordà ha posat de manifest "l'excepcionalitat" d'obtenir per segon cop els fons comunitaris d'aquest programa comunitari. "Demostra la feina ben feta i, en certa manera, és un reconeixement a tota la recerca duta a terme fins ara i a la gent que ho ha fet possible", ha assenyalat.El projecte Life Agriclose se centra en la millora del maneig de la fracció líquida, fracció sòlida i digerits derivats del tractament dels purins (porcins i vaquins). En concret, es busca millorar la seva aplicació, maneig i coneixement per tal que els agricultors utilitzin aquests subproductes ramaders adequadament i esdevinguin fertilitzants tan usats com els químics. L'objectiu principal és trobar una solució viable i sostenible a tots aquells ramaders i agricultors que treballen amb aquests sistemes de tractament (separadors sòlid\/líquid i digestors) i els seus productes resultants.Jordà ha assenyalat que "la modernització del sector agrari ha fet que les explotacions cada cop siguin més grans i més tecnificades" i "cada vegada més ramaders estan convertint el problema del residu en una oportunitat, en un producte de qualitat". Així mateix, ha advertir que "si no es fa una bona gestió de fems i purins, es poden produir problemes ambientals de primera magnitud". La consellera ha remarcat que el Govern porta treballant des de fa anys des de diferents àmbits per a garantir una activitat agrària ambientalment sostenible, i un d'ells és la innovació, ha subratllat.En aquesta línia, el projecte Life Agriclose vol promoure accions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, avançant cap a la fertilització d'excel·lència a partir de sistemes de concentració de nutrients que permetin guanyar en eficiència i en seguretat ambiental i que alhora avancin cap a models sostenibles de bioeconomia circular, ha explicat. Aplicació de fems i purins en fruitersEl projecte europeu pretén incrementar les hectàrees on actualment s'aplica la fertilització orgànica amb fems i purins potenciant-ne l'ús en cultius de fruiters, tot garantint-ne una aplicació segura des el punt de vista agronòmic, sanitari, mediambiental i econòmic, segons ha explicat la subdirectora general d'Agricultura, Neus Ferrete. En aquest sentit, s'adaptaran els equips d'aplicació a les condicions de les plantacions de fruiters: equips de fertirrigació per aplicar la fracció líquida dels purins, cisternes per a l'aplicació de fems i remolcs escampadors per aplicar la fracció sòlida del purí. També es treballarà en noves formes d'adobar els cultius extensius com ara el blat de moro i els cereals d'hivern a partir de l'aplicació dels fems a la cobertora i de la fracció líquida del purí a través del reg. A la vegada, es pretén establir la forma en què les granges puguin fer-se el seu propi compost a partir de la fracció sòlida dels purins, juntament amb altres productes que puguin trobar al voltant de l'explotació. D'altra banda, es farà un seguiment ambiental dels diferents adobatges que es plategen per tal de garantir la qualitat dels sòls i de les aigües i s'estudiarà la transmissió de bacteris resistents als antibiòtics a través dels adobatges que promou el projecte per obtenir una informació que contribueixi a solucionar aquesta amenaça global. El projecte Life Agriclose, amb una durada quatre anys (2018-2022), compta amb un pressupost total de 2,2 milions d'euros i es portarà a terme a Catalunya, Llombardia i el Piemont. També té com a socis beneficiaris el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia, l'Ens regional de Llombardia al servei de l'agricultura i del forest (ERSAF) i la Universitat de Torí (UNITO). Jordà confia que el decret de dejeccions ramaderes s'aprovi pels volts de Setmana Santa La titular d'Agricultura ha recordat que el departament porta treballant des de fa temps en el decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, que es troba en fase de tramitació parlamentària i que confia que es pugui acabar aprovant pels volts de Setmana Santa, després d'haver quedat aturat arran de l'aplicació del 155. El document, consensuat amb el sector, posa el focus en tres eixos: la millora en origen en la gestió de les dejeccions, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència; i el control i seguiment de les aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments; apostant clarament per una valorització de la fertilització orgànica.Concentració parcel·lària de Llardecans Posteriorment, la consellera Teresa Jordà ha presidit l'acte de lliurament d'escriptures resultants del procés de concentració parcel·lària al terme municipal Llardecans (Segrià) en l'àmbit del regadiu Segarra-Garrigues i que ha beneficiat 128 propietaris i 1.493 hectàrees de superfície. Aquesta zona, situada en el sector 13 del sistema Segarra-Garrigues, disposarà d'una dotació de reg total de 6.500 m3 per hectàrea i any, exceptuant les parcel·les incloses dins la Xarxa Natura 2000, unes 40 hectàrees, que tenen dret a un reg de suport de 1.500 m3 per hectàrea i any. Segons Agricultura, l'impacte econòmic de la concentració parcel·lària en el compte de resultats de les explotacions ubicades en la zona representa una reducció de les despeses corrents al voltant del 15%. L'estalvi és conseqüència de la disminució de la distància entre les finques que conformen les explotacions, en minvar el nombre total de parcel·les de conreu, gairebé en un 25%. Aquest fet representa que un gran nombre de propietaris ha vist reduït el nombre de finques de conreu a una o dues, cosa que permet rebaixar la despesa en gasoil, en manteniment de maquinària, i en el temps dedicat a les tasques agrícoles. La xarxa de reg del sector 13 ja està enllestida, ara bé, l'execució de la xarxa de distribució, que és la que porta el reg a les finques, anirà condicionada per la voluntat dels mateixos propietaris de donar-se d'alta al regadiu. Actualment aquesta zona està en promoció i ja disposa d'algun àmbit en el qual s'ha assolit el 60% d'adhesió al regadiu i amb el projecte de la xarxa de distribució redactat.
