És la segona espcie defoliadora més important a Catalunya i es fumigaran 2.000 hectrees de la comarca durant el maig
ACN
Girona.-El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació aplicar tractaments fitosanitaris per minimitzar lafectació als boscos dalzines de leruga peluda del suro ('Lymantria dispar'). Aquest insecte és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionria del pi, i causa importants danys especialment a lalzina surera ('Querqus suber') i lalzina ('Q.ilex'), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga. Els tractaments seran aeris i saplicaran durant el mes de maig sobre 2.000 hectrees de municipis de la comarca de la Selva.
Lany passat es van detectar fortes defoliacions produdes per aquesta eruga en molts boscos catalans. Les afectacions més importants van ser a la comarca de la Selva, on prcticament 1.000 hectrees van resultar defoliades al 100%. També es van installar trampes de feromones per a la captura de papallones per poder fer un monitoratge de la plaga. Es preveu que hi hagi una nova explosió de la plaga durant la primavera. Aquest insecte es troba en equilibri de manera natural als boscos, per cíclicament es constitueix en plaga i pot produir intenses defoliacions que es poden mantenir durant diversos anys (entre 3 i 5). Aquesta periodicitat cíclica en la seva dinmica poblacional ha quedat constatada a escala europea. Las causes daquesta fluctuació tenen relació amb el comportament del complex de depredadors i parsits associats, amb el tipus i la qualitat de lalimentació i amb altres factors ambientals.Catalunya no és l'única comunitat autnoma que l'est combatent. Els serveis de sanitat forestal d'Andalusia i les Illes Balears també n'estan fent seguiment i s'inclouran tractaments aeris de control. A altres pasos europeus, com és el cas de lilla de Sardenya, a Itlia, també shan aplicat tractaments en importants superfícies.Producte biolgic i zones de tractament El producte fitosanitari que sutilitzar durant el maig a la Selva és biolgic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb lagricultura ecolgica i no est classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aqutics. Quant als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents parmetres com ara el grau dafectació de lany anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, lús social, limpacte paisatgístic, les demandes públiques i la logística, entre daltres. Abans daplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple, i també amb apicultors i titulars dexplotacions ramaderes ecolgiques. També sinforma els ajuntaments abans de comenar les aplicacions. Cal tenir presents les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que els prohibeix a menys de 100 m de zones habitades. Per fer aquests tractaments aeris, el DARP té en procés de tramitació un ordre de declaració de lexistncia de la plaga de leruga peluda del suro (Lymantria dispar, L.) i es qualificar d'utilitat pública el tractament aeri per al seu control.Aquest tractament pretén millorar lestat fitosanitari de larbrat, defensar els valors ecolgics, paisatgístics, productius i recreatius dels alzinars i les suredes i disminuir les molsties que la plaga ocasiona sobre els ciutadans que habiten o freqüenten boscos afectats. A més, els tractaments contribuiran a evitar la debilitat o degradació de les masses forestals perqu no siguin propenses a atacs posteriors per part dinsectes o de fongs. Després del tractament es valorar la seva eficcia i es tornaran a installar trampes per valorar el nivell dafectació previst pels anys posteriors. Danys que impedeixen l'aprofitament del suroDes del Servei de Gestió Forestal s'est fent una valoració dels danys causats. Prviament, es va identificar per teledetecció amb imatges capturades via satllit (Sentinel-2) les zones més afectades. També s'estan fent inspeccions sobre el terreny per quantificar els danys. Els danys de l'eruga poden dificultar les tasques de pela del suro i fins i tot impedir-la a banda d'alterar els processos fisiolgics de l'arbre, com ara prdua de fructificació i la formació d'un menor gruix llenyós i suberós. Si els atacs es repeteixen s'arriba a la destrucció total de la massa foliar, l'arbre es debilitat i queda exposat a altres atacs d'insectes i fongs. La producció de suro és estratgica per al sector forestal catal i suposa un exemple de com la producció sostenible forestal pot ser una garantia de la conservació de determinats ecosistemes. A Catalunya, la producció és dunes 8.500 tones a l'any i té un valor de més de 5 milions d'euros anuals.
