Es confirma que les femelles migren al centre d'Europa per criar i que els mascles resideixen tot l'any a Catalunya
ACN
Santa Pau.-Investigadors de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) han agafat per primer cop mostres biolgiques de ratpenats de la Fageda d'en Jord, a la Garrotxa. Aquest emplaament és de gran inters perqu hi viu l'única colnia localitzada a Catalunya del 'Nyctalus lasiopterus', el ratpenat més gran d'Europa. L'estudi té per objectiu conixer l'estat de salut dels ratpenats i possibles malalties i inclour mostres de les diferents espcies. Est finanat per Zoo de Barcelona i compta amb la collaboració del Centre Tecnolgic i Forestal de Catalunya que porta quinze anys investigant-los. Grcies a aquest seguiment, s'ha confirmat que les femelles que viuen a la Fageda emigren al centre de Frana mentre que els mascles es queden tot l'any pels entorns de la Garrotxa.
Agafar mostres biolgiques d'un ratpenat és una tasca per a experts en la matria. I si s'hi afegeix la dificultat de fer-ho de dia, llavors ja el nivell de dificultat és mxima com també atzarosa. Així ho van comprovar els investigadors del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, scar Cabezón i Lourdes Lobato, i del Centre Tecnolgic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon, durant una sortida aquest estiu a la Fageda d'en Jord.El primer pas era localitzar i capturar un exemplar de ratpenat a la zona, inclosa dins del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa i on hi viuen dues espcies protegides. Per aconseguir-ho, es van baixar amb molta cura més de vint caixes niu que hi ha installades i es van obrir per comprovar si al seu interior n'hi havia algun dormint. Després de quatre hores, se'n va localitzar només un. Era un exemplar de ratpenat petit, el 'Nyctalus leisleri', una espcie més comuna als boscos catalans si es compara amb el seu germ gran, el 'Nyctalus lasiopterus'. Es tracta d'un nctul gros que amb les ales esteses pot arribar a fer 50 cm. Aquell dia, per, no es va deixar veure. Tot i semblar una tarda aparentment poc fructífera, va ser una gran oportunitat per agafar per primer cop mostres d'aquests exemplars de la Fageda. Així és que els investigadors, un cop equipats amb guants i mscares, van extreure mostres biolgiques per poder-les incloure a l'estudi sobre malalties d'aquests animals en territori catal. Amb molta cura, van extreure-li mostres de sang així com restes de saliva, pl i mostres rectals amb l'ajuda de bastonets. L'investigador scar Cabezón explica que aquest estudi és de gran inters perqu els ratpenats són " els mamífers més amenaats d'Europa i se sap molt poc sobre les malalties que poden patir". Una informació, afegeix, que ser molt valuosa per avanar en la seva conservació.També es va fer una exploració exhaustiva, pesant-lo i comprovant el seu estat de salut. Es va constatar que era un mascle d'edat adulta, que estava en molt bon estat i sense lesions ni parsits. Una de les dificultats que hi ha actualment és determinar l'edat dels exemplars. Segons explica Lobato, una manera seria el desgast de les dents per no hi ha cap estudi detallat al respecte. La gran sorpresa va ser descobrir que tenia un microxip implantat sota la pell amb l'aparell lector. Un cop consultada la base de dades, es va saber que li havien posat feia quatre anys. Les femelles migren al centre d'Europa per criarAquest juny també s'ha confirmat una dada sobre el procés d'aparellament dels ratpenats grcies a la captura d'una femella prenyada de nctul gros de la Fageda d'en Jord. Una investigadora francesa va trobar l'exemplar, anellat el 2016, a Vézins-de Lévézou (Frana). Una dada de gran inters perqu confirma el procés migratori de les femelles mentre els mascles es queden tot l'any a la Garrotxa. "Baixen a finals d'estiu per aparellar-se amb mascles , passen l'hivern junts i quan arriba la primavera tornen a migrar cap als boscos centreeuropeus on tindran les cries", precisa el bileg i investigador Jordi Camprodon. Des del 2010 s'han censat una cinquantena d'exemplars a la Fageda i dos cops a l'any es fa un seguiment de les caixes-niu que hi ha installades. Grcies a aquest treball s'ha descobert que els ratpenats canvien sovint de refugi. I aix també aporta noves dades: "Si volem preservar-los cal que hi hagi una xarxa de cavitats i nius disponibles" ja sigui naturals (en forats d'arbres o cavitats) com nius artificials, afegeix. Fa uns anys es va saber que aquests ratpenats baixaven a l'estany de Banyoles i rodalies per alimentar-se. Els primers exemplars de nctuls grans a la Garrotxa es van detectar el 2005 i es creu que n'hi deu haver una quarantena. Encara queden molts interrogants sobre els seus hbitats. Actualment, a Catalunya hi ha 30 espcies, totes protegides. "És el mamífer més amenaat i també el més desconegut per la comunitat científica", conclou Camprodon.
