Publicado 07/06/2019 06:03CET

Afartament a Benifallet per la convivncia "insuportable" amb la mosca negra

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Els negocis turístics, agrícoles i ramaders se'n veuen afectats per també la quotidianitat i la vida al carrer dels vens

ACN

Benifallet.-El problema de la mosca negra no els és particular. Són molts els municipis de les Terres de l'Ebre que pateixen, sobretot als mesos de juny i juliol, les altes poblacions de mosca negra, per Benifallet, al Baix Ebre, ha decidit aixecar la veu i reclamar mesures immediates i més contundents contra aquesta problemtica que afecta la salut pública i l'economia local. L'Ajuntament ha aprovat per unanimitat una moció per un control més efectiu de la plaga i un veí, Josep Mestres, agricultor d'horta ecolgica, ha impulsat la Plataforma d'Afectats que es presenta aquest divendres. El COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre) ha fet aquest dijous el tercer de cinc tractaments contra les larves per els efectes tardaran encara uns dies a fer-se notar.

Abans de les vuit del matí els treballadors de Josep Mestre, agricultor d'horta ecolgica, ja recullen cols kale entre vols de mosca negra, prop del riu Ebre i la Via Verda, al terme municipal de Benifallet. "Avui no és dels dies pitjors", asseguraven entre ruixades de repellent i espantades, aquest dijous. "Cada dia, al mati i al vespre, patim núvols de mosca negra. El principal és tapar-se, perqu la millor barrera és la física, i usem repellents i tenim la m", ha dit amb un riure irnic Mestre.Fa un any, indignat i enrabiat amb la situació, va engegar una plataforma virtual d'afectats per la mosca negra, que compta amb mig miler de seguidors a les xarxes socials. Aquest divendres es constitueix en associació, "per comenar a fer accions i preguntes a l'administració". "Hem d'exigir qu est passant perqu el problema existeix des de fa anys i s'est gestionant molt malament", ha apuntat. La proposta és que en aquesta agrupació hi hagi representants civils de tots els pobles de la riba de l'Ebre que pateixen la plaga. La mosca negra est prop de convertir-se, si no ho és ja, en un problema de salut pública en alguns municipis a les Terres de l'Ebre i ha obligat a canviar hbits de treball i hbits de vida. "Cridem a les xarxes on Mestre penja vídeos de les seves experincies- per no podem deixar de treballar. Hi ha dies que és insuportable. No pots obrir el sulls, es posen pel nas, per la boca i per tot arreu, per quan passa i has de collir enciams, ho has de fer igual. Ens tapen i acabem tots enrabiats, per la feina s'ha de fer", ha lamentat Mestre. Malgrat que la majoria d'ebrencs s'han immunitzat a les reaccions allrgiques que provocava al principi la mosca negra, reclamen "poder treballar i viure dignament". "Els nens no poden sortir al carrer a la tarda. Aix no pot ser. Vivim a un lloc idíllic i paradisíac i hem d'estar tancats perqu aix és un infern", ha reclamat el pags. "Ens hem de cobrir tot l'any, amb pantaló i mniga llarga i ja pot fer calor, que ho has d'aguantar o t'encenen. No piquen, mosseguen, arrenquen la carn", ha afegit Lucrecia Vidal, vena de Benifallet i secretria del grup de ramaders d'oví i cabrum del Baix Ebre. Del malestar tampoc se'n salven els animals. Vidal recorda que les bsties ni descansen ni poden tenir una rutina normal. "No es cobreixen alhora i tots els ramaders de la zona, els corders, per a Nadal, no els tindran i perdran diners", ha alertat. Ni les gallines ni els necs poden aguantar les incubacions dels ous, les cabres es retorcen sobre les herbes i les ovelles es rasquen als arbres mentre els ases no paren de bramar a l'explotació de Vidal. Aquests dies són molts els seus companys que fan circular vídeos de patiment dels ramats per les xarxes. "Només aguantem els humans perqu hem d'aguantar. Els animals pateixen massa", ha advertit."Demanem solucions. El que no s'ha fet en molts anys, s'ha de comenar a fer ja. És tard per hi som a temps", ha insistit Vidal. La ramadera té clar que la situació ve provocada per un "absolut abandonament" del riu Ebre. "Només hi pensen per prendre l'aigua, tirar la brossa de les nuclears i els residus", ha criticat. Vidal reclama que es netegin les algues del riu per que les retirin quan les tallen, i que s'abordi el problem de les espcies invasores, com el silur. "Aquests peixos s'han menjat els barbs, les tenques i les madrilles que es menjaven els brots d'alga i tot el que hi niava. Ara no hi ha res de tot aix", ha assenyalat. El consistori ala la veuL'Ajuntament de Benifallet ha decidit aixecar la veu contra el problema amb la confiana que altres municipis ebrencs segueixen el seu exemple. Dimarts aprovaven una moció, amb el vot a favor dels dos grups del consistori, Candidatura de Progrés i ERC, on exigeixen un control efectiu de la plaga de mosca negra. "Si les actuacions es fessin al mes de gener no arribaríem a aquests extrems. I si se n'ha de fer 11 de tractaments, enlloc de 5 o 6, que es faci", ha defensat l'alcaldessa Merc Pedret. "Tenim el mateix dret les persones que vivim al sud de Catalunya que les que viuen al Passeig de Grcia a Barcelona. Si passés a Barcelona segur que actuarien amb més eficcia i no tindrien el problema que tenim nosaltres", ha afegit. De fet, l'acció del Govern contra aquesta "urgncia sanitria", com es qualifica des del consistori, se centra enguany en cinc tractaments antilarvaris amb insecticida BTI a diferents trams del riu Ebre, que executa el COPATE. Enguany es van comenar a fer a finals del mes d'abril. Tard perqu ja hi havia molta població adulta que no es ressent dels insecticides. Aquest dijous s'ha fet el tercer tractament. Els tcnics del Consorci confien que es podr atacar amb bons resultats el gran relleu larvari que encara hi ha al riu perqu, per la falta d'avingudes i de pluges, hi ha molts macrfits a l'Ebre i són l'habitat idoni per les larves de mosca negra. Ara bé, els tcnics també lamenten el retard de l'inici dels tractaments que es produeix, en moltes campanyes, per falta de pressupost i per no concretar un conveni d'actuacions i recursos a llarg termini. Recordem a l'administració que "les plagues no en saben de temps administratius, ni de pautes, ni de convenis" i es planyen per haver d'estar "pendents dels diners" i altres gestions. "Aix no ajuda, apunten". El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, per la seva banda, assegura que s'ha insistit a tots els Departament en la necessitat de disposar de més recursos per a un tractament més efectiu. "Esperen en properes anualitats tornar a signar el conveni perqu es facin els tractaments al mes de gener, si és necessari", ha apuntat Pallarés. "Que ningú dubti que continuarem lluitant per fer més suportable la via amb la mosca negra, que no et deixa viure i que és una de les principals preocupacions que tenim al territori", ha afegit.

el més llegit

  1. 1

    Aragonès: "Darrere el dúmping fiscal hi ha el projecte econòmic del nacionalisme espanyol"

  2. 2

    Marlaska insinua que la pena per sedició és "excessiva" i aposta per adaptar-la

  3. 3

    EH Bildu demana abordar l'estatus de Navarra i planteja una república basca confederal

  4. 4

    Els Bombers rescaten un espeleòleg al massís del Garraf

  5. 5

    Descobreixen més de 400 plantes de marihuana en un habitatge a Terrassa

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés