El TSJC va aprovar el 2010 l'eliminació de l'exempció de certs jutjats de gurdia i el 2014 el Deganat va remetre un document erroni a l'ICAB que mantenia l'excepció
ACN
Barcelona.-Les normes de repartiment dels casos als jutjats d'instrucció de la ciutat de Barcelona sí que permetien que el gener del 2017 una causa acabés anant a parar al mateix jutjat que aquell dia o l'endem estava de gurdia. Així s'evidencia en el document que inclou la normativa, i que contradiu la versió d'un advocat defensor de la causa de l'1-O, que ha presentat dos escrits contra l'atribució a Instrucció 13 d'aquest cas i reclama la nullitat de la investigació. La querella contra l'exjutge Santi Vidal es va presentar el 27 de gener del 2017 i Instrucció 13 va comenar la gurdia l'endem. Aix, segons les normes de repartiment fins el 2010 hagués impedit a aquest jutjat rebre la causa, per les normes del 2010 en endavant sí que ho permeten.
En les normes anteriors al 2010, en l'apartat 3.B de la base vuitena, s'establia clarament que "no es repartiran per torn al jutjat entrant ni al sortint de gurdia assumptes prpiament dits". Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Deganat de Barcelona no enviessin a l'advocat Ramon Setó les normes de repartiment del 2014, el lletrat, collegiat a Tarragona, les va demanar al Collegi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), sense saber que el 2015 i el 2016 també s'havien modificat.El passat 17 de desembre el secretari del collegi, Jesús Sánchez García, va enviar a Setó un certificat amb les normes que li havia rems el Deganat dels jutjats de Barcelona el 25 de juny del 2014, per aquestes normes no eren les definitives aprovades per la Sala de Govern del TSJC més d'un mes abans, el 6 de maig, sinó una "proposta" que mantenia, per error, la prohibició d'atorgar casos als jutjats de gurdia entrants i sortints del mateix dia que s'havien denunciat. No obstant aix, aquest incís va desaparixer completament en les normes realment aprovades.L'ICAB va penjar a la seva web el document enviat pel Deganat de Barcelona i és el que encara té penjat i va remetre a Setó, que ha presentat el recurs de nullitat i el governatiu en base a unes normes que finalment no es van aprovar.La jutgessa degana de Barcelona, Merc Caso, ha respost públicament aquest mateix dimarts al matí a Setó que la norma vigent el gener del 2017 no prohibia als jutjats de gurdia fer-se crrec d'assumptes entrats el mateix dia o el dia abans, i ha atribut el recurs de l'advocat a un "error" en la documentació a la qual ha tingut accés. Així, ha explicat que es va treure aquesta prohibició per evitar que alguns advocats poguessin determinar quins jutges segur que no portarien els seus casos, presentant les denúncies just els dies que estaven de gurdia. Si abans el sorteig informtic dels casos, en base a complexos logaritmes, es feia entre els 31 jutjats d'instrucció no afectats pel dia de presentació de la denúncia, des del 2010 el sorteig es fa entre els 33 jutjats, i pot passar que un cas acabi a la taula del mateix jutge que l'ha adms estant de gurdia. Segons Caso, aquest sorteig el fa una mquina i no és manipulable per cap persona.Caso ha dit que el canvi va ser el 2014, per el TSJC ha informat aquest dimarts a la tarda que en realitat el canvi es va produir el 2010, tot i que la Sala de Govern inicialment va aprovar per error una versió que sí que incloa l'exempció. La secretria de la sala va haver de fer una correcció de l'acta de la reunió de la Sala de Govern del setembre del 2010. No obstant, en la proposta dels jutges d'instrucció del 2014 l'exempció seguia present, i és la que es va enviar a l'ICAB, tot i que el TSJC finalment va aprovar les normes sense l'exempció. En els acords del 2015 i el 2016, el vigent el gener del 2017, el pargraf que inclou l'exempció ja no est incls.Poca agilitat i falta de transparnciaSetó va arribar fins a l'ICAB després de tres intents perqu el TSJC o el Deganat dels jutjats de Barcelona li remetessin les normes de repartiment, que no estan penjades a la web del CGPJ ni del TSJC, cosa que la legislació, segons el lletrat, obliga.El 12 de novembre Setó va demanar al secretari de la Sala de Govern del TSJC una certificació literal o una cpia compulsada de l'acta de l'acord d'aprovació de les normes de repartiment aprovades el maig del 2014, les que fossin vigents el gener del 2017 i les aprovades el novembre del 2018. El 16 de novembre el secretari, Jaime Illa, va demanar a Setó quin inters legítim tenia per requerir aquesta informació, ja que la normativa del 2014 est a l'arxiu i cal acreditar l'inters legítim del sollicitant. El dia 20 del mateix mes Setó li va recordar que la llei exigeix transparncia i que ell és advocat en una causa judicial a Instrucció 13. El 5 de desembre, el secretari, per, li va remetre multitud d'acords de la Sala de Govern sobre normes de repartiment i altres qüestions per no les normes vigents el gener del 2017. En un tercer escrit del 7 de desembre l'advocat va reiterar la petició i el secretari el va remetre al Deganat de Barcelona el 10 del mateix mes.Finalment, el 14 de desembre el lletrat es va dirigir al Deganat, que el mateix dia li va respondre que les certificacions literals d'acords de la Sala de Govern del TSJC només les pot expedir el propi TSJC. L'advocat va tornar a demanar, per quarta vegada, al secretari Illa la documentació. Com que l'arxiver només treballa dos dies a la setmana,a porta retard i la va lliurar al secretari el 28 de desembre passat. Les vacances de Nadal han fet que fins aquest dimarts el secretari no hagi signat la veracitat de la cpia, que ja ha estat enviada a Setó aquest dimarts al migdia.La tesi de Setó és que la causa es va assignar a dit a Ramírez Sunyer per ser home de confiana del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, del qual cal recordar que poc abans de la seva mort li va agrair públicament canviar el rumb de la histria. En els seus escrits, a més, Setó enumera diverses suposades irregularitats en la instrucció, com el fet d'investigar per rebellió inicialment i després descartar-la, rebutjar la personació de la CUP desmentint que investigués el referndum tot i admetre-ho després, allargar set mesos el secret de sumari, o retardar la jubilació d'un magistrat ja malalt davant d'una causa complexa.
