Si no fan cas seran sancionats com ja s'ha fet amb quatre habitatges que van rebre multes de 315.000 euros
ACN
Barcelona.-La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) de l'Ajuntament de Barcelona ha detectat un total de 268 pisos buits a la ciutat i està tramitant sengles expedients exigint a les entitats bancàries que en són propietàries que els posin al mercat o els cedeixin perquè puguin complir la seva funció social. Si no fan cas, seran sancionats, com ja s'ha fet amb quatre habitatges que han rebut multes de 315.000 euros. Aquest és part del balanç de la feina que ha realitzat la UCER des de gener del 2016. Aquesta unitat també ha atès durant l'any passat un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de la residència. El ple del consistori debatrà divendres l'informe del primer any de funcionament d'aquest organisme.
(Aquesta noticia actualitza l'anterior amb declaracions del regidor de l'Habitatge, Josep Maria Montaner, i amb més dades facilitades per ell)La tasca inspectora de l'Ajuntament, que s'ha multiplicat per cinc l'últim any, ha permès tramitar 268 expedients de pisos buits a la ciutat. De moment, la desocupació permanent sense causa justificada ja ha derivat en quatre sancions de 315.000 euros a grans tenidors, dos d'ells a Nou Barris (propietat de Santander i BBVA) i dos a Sant Martí (de la SAREB). També ha donat lloc a la cessió de 16 habitatges propietat dels bancs. En concret, la sanció imposada al BBVA es va resoldre amb la cessió de l'habitatge, quedant el 80% de la multa condonada. Els altres casos estan judicialitzats. Dels 268 expedients oberts, hi ha 97 que corresponen a pisos propietat de la SAREB i 45 del BBVA. El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha remarcat que l'objectiu d'aquestes multes "no és recaptatori", sinó mobilitzar més pisos perquè tinguin un ús social. La UCER està formada per 18 professionals de diferents disciplines i actua d'acord amb la Llei del Dret a l'Habitatge. Dels 268 pisos detectats, 62 estan a Nou Barris; 45 a Sant Martí; 44 a Sant Andreu; 38 a l'Eixample; 29 es troben a Sants-Montjuïc; 23 estan situats a Ciutat Vella; 11 a Gràcia; 9 a Horta-Guinardó; 5 a Sarrià-Sant Gervasi, i 2 a Les Corts.Tot i que els habitatges buits propietat d'entitats financeres no són molts en relació al nombre total de pisos de la ciutat, es concentren en determinats barris. És per això que el consistori va iniciar el 2014 un programa de detecció i sanció als barris de Trinitat Vella, Ciutat Meridiana i Besòs i Maresme, que actualment s'ha ampliat a tota la ciutat.La UCER va atendre 1.574 unitats familiars durant el 2016 que es trobaven en processos de pèrdua de la seva residència habitual, algunes d'elles més d'una vegada. És per això que el volum d'intervencions totals és de 2.303 actuacions. En la majoria de processos de desnonament en els quals va intervenir la unitat es va arribar a una solució d'allotjament per a les famílies afectades.La majoria dels afectats són llogaters i els cassos de famílies amb menors a càrrec s'han multiplicat per tres entre 2014 i 2016. Menys desnonamentsL'Ajuntament treballa amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i amb el Departament de Justícia per actualitzar els protocols del 2013 i així poder disposar de les dades sobre els processos de desnonament tot just quan comencen, i no al final, com passa actualment. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, es van produir a Barcelona 2.854 llançaments, enfront dels 3.098 del 2015. El regidor d'Habitatge ha destacat aquesta dada i ha afegit que el nombre de casos atesos pel consistori, en canvi, ha augmentat. La UCER també està realitzant un cens de pisos buits per contactar amb els propietaris i mobilitzar habitatges cap al lloguer assequible. Segons ha explicat Montaner, en el registre de la Generalitat ara mateix hi ha 2.244 pisos buits comunicats per les entitats financeres, dels quals 692 no s'ha pogut determinar quin és el seu estat, 797 estan buits i 755 han estat ocupats irregularment. Convertir plantes baixes en habitatgesMontaner ha apuntat que l'Ajuntament ja fa temps que estudia mesures per evitar un altre fenomen, el que ell ha denominat els "desnonaments silenciosos". S'ha referit a les famílies que han d'abandonar els seus habitatges per l'increment del preu del lloguer a causa de la gentrificació de certs barris. En aquest sentit, ha recordat que les ajudes que dona el consistori per a la rehabilitació d'edificis ja contenen clàusules com per exemple l'obligatorietat que es mantinguin dos anys els mateixos llogaters un cop feta la reforma. També s'estudia, per exemple, la possibilitat de convertir plantes baixes en desús en habitatges sempre que no es perjudiqui el comerç de proximitat, o que estudis, consultes i oficines que ara mateix ocupen pisos passin a la planta baixa.
