La nova normativa que prohibeix circular amb patinet per la vorera comenar a aplicar-se a finals de mes
ACN
Girona.-El ple de Girona ha aprovat rescindir la concessió a Aigües de Girona, Salt i Sarri de Ter (Agissa). S'acaba així una concessió de 28 anys i es fa un pas endavant per municipalitzar l'aigua. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, no ha volgut posar-hi data, per sí ha assegurat que la nova empresa pública ser una realitat "en el mínim temps possible". La resolució del contracte, que s'ha aprovat per unanimitat, també suposar obrir un nou front judicial contra el soci privat Girona SA- perqu Terés ja ha avanat que, quan pertoqui, se li reclamaran danys i perjudicis. Tot i votar-hi a favor, tant el PSC com Guanyem sí que han criticat que es va tard amb la municipalització i que el procés es fa "sense transparncia ni participació".
(En aquesta actualització s'ha incls informació sobre el debat al voltant del nou pla econmic financer per als anys 2020 i 2021)Agissa ja no té la concessió de l'aigua. El ple de Girona ha aprovat rescindir el contracte amb l'empresa mixta, que prestava el servei d'aigües des del 1992. Entremig hi ha la investigació judicial que ha posat el focus damunt Girona SA, i els informes que van revelar que el soci privat havia deixat de fer inversions i obres de manteniment a la xarxa. En concret, entre els anys 1992 i 2012, es va detectar que s'havien deixat de fer actuacions compromeses per valor de 10 MEUR (en concret, 4,6 MEUR en inversions i 5,4 MEUR en reposicions). "I aquest incompliment és la primera causa de nullitat del contracte", ha subratllat Martí Terés.El regidor ha explicat que la resolució del contracte és una "decisió encertada". No només perqu permet avanar cap a la municipalització de l'aigua. Sinó també perqu al darrere té l'empara de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) i, amb els informes a la m, el consistori podr reclamar una indemnització per "danys i perjudicis" a Girona SA.Martí Terés ha subratllat el compromís "inequívoc" de l'equip de govern (JxCat i ERC) amb la municipalització de l'aigua. El regidor ha dit que treballen per tenir-ho tot a punt "aquest any", per no ha posat data concreta perqu la nova empresa pública sigui una realitat. Entre d'altres, ha dit, perqu els tcnics municipals han de fer una feina ingent (i dur a terme auditories i inventaris que, en altres consistoris, "es farien en tres anys" i que aquí cal tirar endavant "en mesos"). "Ho farem amb el temps mínim indispensable", ha concretat el regidor, en referncia a la municipalització, dient que el procés es far amb "participació i transparncia".Tard i "sense transparncia"Encara que tots els grups han votat a favor de la rescissió del contracte a Agissa, l'equip de govern no s'ha estalviat crítiques. Per una banda, els socialistes li han retret que la municipalització "va tard". La regidora Bea Esporrin ha dit, a més, que aquest termini en obert que ha donat Terés els crea "dubtes".Per aix, el PSC ha demanat que aquest temps de transició que ara s'obre "no s'allargui més temps del necessari". Perqu l'acord que rescindeix la concessió també especifica que, mentre la nova empresa pública sigui una realitat, Agissa continuar prestant el servei (tot i que, com ja va ordenar el jutjat, són els ajuntaments qui el gestionen).Més incisiu ha estat el grup de Guanyem Girona. El seu portaveu, Lluc Salellas, ha lamentat d'entrada que JxCat no fes "un exercici d'autocrítica", perqu la resolució de la concessió a Agissa evidencia que la prórroga que es va fer el 2012 (quan governava CiU) "no hauria d'haver tirat mai endavant".Per all on Salellas ha carregat més ha estat a l'hora de criticar que, en realitat, el camí cap a la municipalització s'est fent "sense transparncia". I com a exemple, ha criticat que la Taula de l'Aigua només s'hagi convocat una sola vegada (la setmana vinent es reunir de nou) o que tan sols s'hagi fet "una sola reunió" amb els grups municipals o les entitats.A més, el portaveu de Guanyem també ha subratllat que, al llarg d'aquests mesos, no se'ls hagin fet arribar ni els informes jurídics ni els estudis que analitzen alternatives de gestió o el reglament de tarifes. Terés, per la seva banda, ha respost dient que volen anar sobre segur i que, fins a no tenir-ho clar, no faran públics documents tcnics que podrien suposar "un risc d'improvisació".La nova normativa, a finals de mesD'altra banda, el ple telemtic d'aquest octubre ha aprovat definitivament la normativa que regula la circulació de patinets, patinets elctrics i els anomenats vehicles de mobilitat personal (VMP). S'inclou dins una modificació de l'Ordenana de Circulació. Entre d'altres, a partir d'ara es prohibeix anar amb patinet per la vorera, es concreta que l'ús ha de ser individual i que és obligatori dur casc.L'aprovació definitiva ha tirat endavant amb els vots a favor de l'equip de govern (JxCat i ERC), el PSC i Cs. Els regidors de Guanyem hi han votat en contra. Es preveu que la nova ordenana entri en vigor a finals de mes, quinze dies després que es publiqui al Butlletí Oficial de la Província (BOP). Per fer més entenedors els canvis i la nova normativa, l'Ajuntament est preparant una web informativa.Els socialistes, tot i votar-hi a favor, sí que han adms que la nova normativa "no arriba en bon moment", perqu la Policia Municipal haur de fer "un esfor important per explicar les regles del joc" en un moment en qu la pandmia i la manca d'efectius "complicaran la tasca" dels agents. Per la seva banda, la regidora de Guanyem Laia Plach ha volgut posar de relleu que els patinets i aquest tipus de vehicles suposen una "eina de mobilitat clau" per a les classes treballadores. Per a Plach, la nova normativa resol un problema "creant-ne un altre", perqu al seu parer, all que es fa és "impedir l'ús" dels VPM a l'hora de regular-los.La regidora també ha lamentat que no s'estimessin totes les allegacions que va presentar el seu grup. I ha justificat que, entre d'altres, han decidit votar en contra de la nova normativa de mobilitat perqu la xarxa de carrils bici a Girona "encara est molt lluny d'arribar a tots els punts de la nostra ciutat".Crítiques a la gestió financeraEl ple d'aquest octubre també ha aprovat tirar endavant un pla econmic financer per als anys 2020 i 2021. I aquí, l'equip de govern no s'ha estalviat les crítiques del PSC i de Guanyem Girona. D'entrada, la tinenta d'alcaldia d'Hisenda, Maria ngels Planas, ha justificat haver de tirar endavant el pla perqu el consistori ha superat "la regla de la despesa". Per Planas també ha defensat que el de Girona és un ajuntament sanejat, amb un endeutament del 36%, i "amb solvncia". A més, també ha dit que el pla és un document dinmic que pot ajustar-se en cas que surtin noves legislacions (en referncia a la pandmia i la disponibilitat pressupostria).La portaveu dels socialistes, Sílvia Paneque, i el de Guanyem Girona, Lluc Salellas, han retret per que el pla és conseqüncia "de la mala acció política" de JxCat. Paneque ha criticat que, tot i veure's obligats a votar a favor del pla, s'hagin deixat d'executar partides que sumen fins a 20 MEUR (sobretot, en inversions) i que la despesa de 1.170 euros per habitant a Girona ciutat es trobi "molt per sota de la mitjana gironina i catalana".Salellas, per la seva banda, que ha adms que la legislació espanyola és en part responsable de la situació, tampoc ha dubtat a assenyalar directament JxCat. Ha subratllat que, durant l'any passat, coincidint amb les municipals, l'Ajuntament va gastar "molt més" i aix ha provocat que, com que es va superar la regla de despesa, automticament calgui tirar endavant un pla econmic financer.Per all on el portaveu de Guanyem ha estat més crític ha estat amb la planificació per als propers anys. Salellas ha revelat que l'equip de govern preveu que aquest any el consistori ingressi 120,67 MEUR, i que l'any que ve aquesta xifra baixi fins als 117,22 MEUR. A més, Salellas ha dit que el govern es planteja prorrogar les ordenances fiscals (impostos i taxes). Per aix, el regidor de Guanyem ha reclamat que "en un moment de crisi", i davant la perspectiva que es deixin d'ingressar 3,5 MEUR, caldria impulsar una fiscalitat progressiva per compensar la davallada (és a dir, fent que aquells qui tinguin més també paguin més, i afavorint bonificacions a sectors colpejats per la pandmia).La tinenta d'alcaldia d'Hisenda ha respost als dos grups dient que, precisament, l'Ajuntament ha superat la regla de la despesa "per executar el pressupost". Planas ha demanat també que canvi la legislació espanyola, perqu les obligacions imposades per la Moncloa condicionen també els comptes municipals.Dues aprovades, dues rebutjadesPer últim, durant el ple també s'han debatut quatre mocions. La primera, presentada pels socialistes, i que ha tirat endavant per unanimitat, demanava recuperar el Consell de les Arts i la Cultura a Girona i elaborar un pla estratgic del sector a la ciutat. La segona, presentada per Guanyem Girona, reclamava tirar endavant un projecte integral de millora del carrer Barcelona abans del 2021. Un projecte que, entre d'altres, reclamés a la Generalitat executar les obres de l'institut Ermessenda, potenciar el comer de la zona, impulsar un nou equipament municipal per als vens o desencallar el pas sobre la via que ha de connectar el carrer Barcelona amb el barri de Sant Narcís.La moció no ha tirat endavant, per ha calgut fer una segona votació i fer valer el vot de qualitat de l'alcaldessa. Perqu com que el regidor socialista Quim Ruhí est de baixa per malaltia, hi ha hagut tretze vots a favor (els de Guanyem, el PSC i Cs) i tretze en contra (els de l'equip de govern, que ha qualificat la moció "d'innecessria i redundant"). La tercera moció tampoc ha prosperat. L'havia presentada Cs per demanar que es donés l'opció als pares de poder demanar la jornada continuada als centres educatius de la ciutat. Els dos regidors del partit taronja, per, s'han quedat sols votant-hi a favor.Per últim, s'ha debatut una quarta moció que ha entrat d'urgncia. L'han presentada l'equip de govern i Guanyem Girona per reclamar "el compliment immediat" de la llei per a la limitació dels lloguers. El text ha tirat endavant amb l'abstenció del PSC i el vot en contra de Cs.
