La nova normativa que prohibeix circular amb patinet per la vorera començarà a aplicar-se a finals de mes
ACN
Girona.-El ple de Girona ha aprovat rescindir la concessió a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa). S'acaba així una concessió de 28 anys i es fa un pas endavant per municipalitzar l'aigua. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, no ha volgut posar-hi data, però sí ha assegurat que la nova empresa pública serà una realitat "en el mínim temps possible". La resolució del contracte, que s'ha aprovat per unanimitat, també suposarà obrir un nou front judicial contra el soci privat –Girona SA- perquè Terés ja ha avançat que, quan pertoqui, se li reclamaran danys i perjudicis. Tot i votar-hi a favor, tant el PSC com Guanyem sí que han criticat que es va tard amb la municipalització i que el procés es fa "sense transparència ni participació".
(En aquesta actualització s'ha inclòs informació sobre el debat al voltant del nou pla econòmic financer per als anys 2020 i 2021)Agissa ja no té la concessió de l'aigua. El ple de Girona ha aprovat rescindir el contracte amb l'empresa mixta, que prestava el servei d'aigües des del 1992. Entremig hi ha la investigació judicial que ha posat el focus damunt Girona SA, i els informes que van revelar que el soci privat havia deixat de fer inversions i obres de manteniment a la xarxa. En concret, entre els anys 1992 i 2012, es va detectar que s'havien deixat de fer actuacions compromeses per valor de 10 MEUR (en concret, 4,6 MEUR en inversions i 5,4 MEUR en reposicions). "I aquest incompliment és la primera causa de nul·litat del contracte", ha subratllat Martí Terés.El regidor ha explicat que la resolució del contracte és una "decisió encertada". No només perquè permet avançar cap a la municipalització de l'aigua. Sinó també perquè al darrere té l'empara de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) i, amb els informes a la mà, el consistori podrà reclamar una indemnització per "danys i perjudicis" a Girona SA.Martí Terés ha subratllat el compromís "inequívoc" de l'equip de govern (JxCat i ERC) amb la municipalització de l'aigua. El regidor ha dit que treballen per tenir-ho tot a punt "aquest any", però no ha posat data concreta perquè la nova empresa pública sigui una realitat. Entre d'altres, ha dit, perquè els tècnics municipals han de fer una feina ingent (i dur a terme auditories i inventaris que, en altres consistoris, "es farien en tres anys" i que aquí cal tirar endavant "en mesos"). "Ho farem amb el temps mínim indispensable", ha concretat el regidor, en referència a la municipalització, dient que el procés es farà amb "participació i transparència".Tard i "sense transparència"Encara que tots els grups han votat a favor de la rescissió del contracte a Agissa, l'equip de govern no s'ha estalviat crítiques. Per una banda, els socialistes li han retret que la municipalització "va tard". La regidora Bea Esporrin ha dit, a més, que aquest termini en obert que ha donat Terés els crea "dubtes".Per això, el PSC ha demanat que aquest temps de transició que ara s'obre "no s'allargui més temps del necessari". Perquè l'acord que rescindeix la concessió també especifica que, mentre la nova empresa pública sigui una realitat, Agissa continuarà prestant el servei (tot i que, com ja va ordenar el jutjat, són els ajuntaments qui el gestionen).Més incisiu ha estat el grup de Guanyem Girona. El seu portaveu, Lluc Salellas, ha lamentat d'entrada que JxCat no fes "un exercici d'autocrítica", perquè la resolució de la concessió a Agissa evidencia que la prórroga que es va fer el 2012 (quan governava CiU) "no hauria d'haver tirat mai endavant".Però allà on Salellas ha carregat més ha estat a l'hora de criticar que, en realitat, el camí cap a la municipalització s'està fent "sense transparència". I com a exemple, ha criticat que la Taula de l'Aigua només s'hagi convocat una sola vegada (la setmana vinent es reunirà de nou) o que tan sols s'hagi fet "una sola reunió" amb els grups municipals o les entitats.A més, el portaveu de Guanyem també ha subratllat que, al llarg d'aquests mesos, no se'ls hagin fet arribar ni els informes jurídics ni els estudis que analitzen alternatives de gestió o el reglament de tarifes. Terés, per la seva banda, ha respost dient que volen anar sobre segur i que, fins a no tenir-ho clar, no faran públics documents tècnics que podrien suposar "un risc d'improvisació".La nova normativa, a finals de mesD'altra banda, el ple telemàtic d'aquest octubre ha aprovat definitivament la normativa que regula la circulació de patinets, patinets elèctrics i els anomenats vehicles de mobilitat personal (VMP). S'inclou dins una modificació de l'Ordenança de Circulació. Entre d'altres, a partir d'ara es prohibeix anar amb patinet per la vorera, es concreta que l'ús ha de ser individual i que és obligatori dur casc.L'aprovació definitiva ha tirat endavant amb els vots a favor de l'equip de govern (JxCat i ERC), el PSC i Cs. Els regidors de Guanyem hi han votat en contra. Es preveu que la nova ordenança entri en vigor a finals de mes, quinze dies després que es publiqui al Butlletí Oficial de la Província (BOP). Per fer més entenedors els canvis i la nova normativa, l'Ajuntament està preparant una web informativa.Els socialistes, tot i votar-hi a favor, sí que han admès que la nova normativa "no arriba en bon moment", perquè la Policia Municipal haurà de fer "un esforç important per explicar les regles del joc" en un moment en què la pandèmia i la manca d'efectius "complicaran la tasca" dels agents. Per la seva banda, la regidora de Guanyem Laia Pèlach ha volgut posar de relleu que els patinets i aquest tipus de vehicles suposen una "eina de mobilitat clau" per a les classes treballadores. Per a Pèlach, la nova normativa resol un problema "creant-ne un altre", perquè al seu parer, allò que es fa és "impedir l'ús" dels VPM a l'hora de regular-los.La regidora també ha lamentat que no s'estimessin totes les al·legacions que va presentar el seu grup. I ha justificat que, entre d'altres, han decidit votar en contra de la nova normativa de mobilitat perquè la xarxa de carrils bici a Girona "encara està molt lluny d'arribar a tots els punts de la nostra ciutat".Crítiques a la gestió financeraEl ple d'aquest octubre també ha aprovat tirar endavant un pla econòmic financer per als anys 2020 i 2021. I aquí, l'equip de govern no s'ha estalviat les crítiques del PSC i de Guanyem Girona. D'entrada, la tinenta d'alcaldia d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha justificat haver de tirar endavant el pla perquè el consistori ha superat "la regla de la despesa". Però Planas també ha defensat que el de Girona és un ajuntament sanejat, amb un endeutament del 36%, i "amb solvència". A més, també ha dit que el pla és un document dinàmic que pot ajustar-se en cas que surtin noves legislacions (en referència a la pandèmia i la disponibilitat pressupostària).La portaveu dels socialistes, Sílvia Paneque, i el de Guanyem Girona, Lluc Salellas, han retret però que el pla és conseqüència "de la mala acció política" de JxCat. Paneque ha criticat que, tot i veure's obligats a votar a favor del pla, s'hagin deixat d'executar partides que sumen fins a 20 MEUR (sobretot, en inversions) i que la despesa de 1.170 euros per habitant a Girona ciutat es trobi "molt per sota de la mitjana gironina i catalana".Salellas, per la seva banda, que ha admès que la legislació espanyola és en part responsable de la situació, tampoc ha dubtat a assenyalar directament JxCat. Ha subratllat que, durant l'any passat, coincidint amb les municipals, l'Ajuntament va gastar "molt més" i això ha provocat que, com que es va superar la regla de despesa, automàticament calgui tirar endavant un pla econòmic financer.Però allà on el portaveu de Guanyem ha estat més crític ha estat amb la planificació per als propers anys. Salellas ha revelat que l'equip de govern preveu que aquest any el consistori ingressi 120,67 MEUR, i que l'any que ve aquesta xifra baixi fins als 117,22 MEUR. A més, Salellas ha dit que el govern es planteja prorrogar les ordenances fiscals (impostos i taxes). Per això, el regidor de Guanyem ha reclamat que "en un moment de crisi", i davant la perspectiva que es deixin d'ingressar 3,5 MEUR, caldria impulsar una fiscalitat progressiva per compensar la davallada (és a dir, fent que aquells qui tinguin més també paguin més, i afavorint bonificacions a sectors colpejats per la pandèmia).La tinenta d'alcaldia d'Hisenda ha respost als dos grups dient que, precisament, l'Ajuntament ha superat la regla de la despesa "per executar el pressupost". Planas ha demanat també que canviï la legislació espanyola, perquè les obligacions imposades per la Moncloa condicionen també els comptes municipals.Dues aprovades, dues rebutjadesPer últim, durant el ple també s'han debatut quatre mocions. La primera, presentada pels socialistes, i que ha tirat endavant per unanimitat, demanava recuperar el Consell de les Arts i la Cultura a Girona i elaborar un pla estratègic del sector a la ciutat. La segona, presentada per Guanyem Girona, reclamava tirar endavant un projecte integral de millora del carrer Barcelona abans del 2021. Un projecte que, entre d'altres, reclamés a la Generalitat executar les obres de l'institut Ermessenda, potenciar el comerç de la zona, impulsar un nou equipament municipal per als veïns o desencallar el pas sobre la via que ha de connectar el carrer Barcelona amb el barri de Sant Narcís.La moció no ha tirat endavant, però ha calgut fer una segona votació i fer valer el vot de qualitat de l'alcaldessa. Perquè com que el regidor socialista Quim Ruhí està de baixa per malaltia, hi ha hagut tretze vots a favor (els de Guanyem, el PSC i Cs) i tretze en contra (els de l'equip de govern, que ha qualificat la moció "d'innecessària i redundant"). La tercera moció tampoc ha prosperat. L'havia presentada Cs per demanar que es donés l'opció als pares de poder demanar la jornada continuada als centres educatius de la ciutat. Els dos regidors del partit taronja, però, s'han quedat sols votant-hi a favor.Per últim, s'ha debatut una quarta moció que ha entrat d'urgència. L'han presentada l'equip de govern i Guanyem Girona per reclamar "el compliment immediat" de la llei per a la limitació dels lloguers. El text ha tirat endavant amb l'abstenció del PSC i el vot en contra de Cs.
