ACN
Barcelona.-La secció 21 de l’Audiència de Barcelona ha absolt un home a qui el jutjat d’instrucció número 6 de Gavà havia investigat per un presumpte delicte d’abús sexual a una menor discapacitada. Segons la víctima, l’acusat la va obligar a fer-li una fel•lació una tarda que els dos eren al local d’una associació de veïns, i també va senyalar la possibilitat que l’hagués penetrat. Les proves biològiques, però, van constatar que la noia tenia restes d'esperma d’un altre home. Tot i que la jutge admet la “veracitat i coherència” del relat de la víctima, senyala que les proves biològiques i la manca de testimonis directes són determinants per absoldre l’acusat, a qui la noia havia conegut al centre on estudiava.
El tribunal relata que la tarda del 10 de juliol de 2014 l’acusat, Antonio M. L., estava al local d’una associació de veïns, on van acudir la víctima, que aquell dia no havia anat al centre d’estudis habitual. Segons la noia, que pateix una discapacitat cognitiva i era menor en el moment dels fets, l’acusat l’hauria forçat a fer-li una fel•lació. Al mateix temps, la víctima va afegir que havia notat un dolor vaginal, si bé no podia afirmar si era a causa d’una penetració.La sentència senyala que hi ha testimonis que corroboren que l’acusat va passar el dia amb la víctima, que van estar junts a l’associació de veïns durant la tarda i que l’home la va dur a la comissaria. La jutge, però, afegeix que els mateixos testimonis també expliquen que al local hi va haver gent entrant i sortint. Segons la magistrada, la versió de la noia manté un relat “persistent i coherent”, i apunta que víctima i acusat no es coneixien prèviament, fet que descartaria qualsevol desavinença que hagués pogut propiciar un abús per part de l’home sobre la menor.En paral•lel, el tribunal apunta que la jove té dèficits de comprensió en les relacions personals, sense saber diferenciar una relació de parella d’una relació d’amistat, desconeixent què està socialment acceptat i què no en l’àmbit de la sexualitat. Al mateix temps, destaca que tampoc es capaç d’establir si és correcta una relació entre una menor i un adult. “Tot això fa que sigui una persona vulnerable i fàcilment manipulable”, conclou la jutge.Alhora, també remarca que la noia preserva les capacitats de memòria, atenció, concentració i diferenciació entre realitat i fantasia, així com les capacitats intel•lectes. En aquest sentit, el tribunal assegura que la menor manté un relat “fluid, llarg i detallat” sobre els fets, els quals complementa amb dades que denoten una experiència viscuda i amb símptomes d’ansietat post traumàtica. La jutge, però, puntualitza que aquests elements no són suficients per condemnar l’acusat.Així, la sentència relata que la noia va ser traslladada a un hospital després de presentar la denúncia per tal de comprovar si existien restes biològiques relacionades amb el presumpte abús. Aquestes proves van constatar que hi havia esperma, però una analítica posterior va descartar que les restes fossin de l’acusat. La jutge subratlla que aquest element objectiu contradiu la versió de la menor, motiu pel qual decideix absoldre l’acusat.
