El suport que obtindr Ciutadans en un municipi manifestament independentista ser una incgnita
ACN
Vic.-El mandat 2015-1019 a Vic ha estat marcat, com arreu, per la política nacional, per també per lanullació i nova redacció del POUM i els problemes dhabitatge a la ciutat. Mentre que sha aconseguit pacificar el trnsit, apostant per una millora de la mobilitat, altres projectes per fer front al canvi climtic no han aconseguit prosperar, com per exemple la implantació del porta a porta. En aquestes eleccions, els ciutadans de Vic hauran de triar entre revalidar la tasca que ha realitzat Anna Erra (PDeCAT) al capdavant del consistori o virar cap a lesquerra. Fa quatre anys, tot i que els números ho permetien, no es va arribar al consens necessari per el canvi. Una altra de les incgnites ser veure quin suport aconsegueix la candidatura de Ciutadans, que es presenta per primera vegada, per que el 21-D va aconseguir 2.899 vots a la ciutat i el 28-A nha tret 1.207.
El clima polític nacional ha marcat intensament la vida política daquesta legislatura en una ciutat on els partits manifestament independentistes van sumar el 73,11% dels vots, més de 10.800 en total. Un dels moments en qu es va promoure un clima dunitat mai vist abans entre la majoria de forces del consistori va ser amb el cas de Joan Coma, el regidor de la CUP a qui lAudincia Nacional acusava dun presumpte delicte dincitació a la sedició per haver apellat a la desobedincia i haver dit en un ple municipal que per fer una truita, primer cal trencar els ous. La frase que Coma va dir durant el debat duna moció de suport a la resolució rupturista que va emetre el Parlament finalment va quedar en res, ja que lAudincia Nacional va arxivar el cas labril del 2017.Arran del cas Coma es va crear el Moviment 30\/03. El collectiu, que va néixer el 2016 per donar suport al regidor en defensa de la llibertat dexpressió i com a rebuig a la persecució per les idees, també va donar suport a la vigatana Marta Rovira en la seva marxa a Sussa, o a Anna Erra pel cas dels missatges independentistes emesos des de la megafonia de lajuntament. Amb la unió generada davant ladversitat, els partits independentistes locals sempre han defensat el collectiu en la lluita contra una repressió de lEstat que consideren "injusta". El dels missatges independentistes ha estat un dels episodis que ha tingut més ress a nivell meditic a tot lEstat en un context denfrontament constant entre les forces constitucionalistes i la idea de construir la República catalana. Durant tres setmanes, a finals destiu del 2018, es va difondre per la megafonia de lajuntament un missatge que instava a "no desviar-se de l'objectiu de la independncia". El text també demanava "no normalitzar una situació d'excepcionalitat amb presos polítics i exiliats". La locució gravada es va poder escoltar cada dia a les 8 del vespre fins l'11 de setembre. El cas va arribar a la fiscalia, que va obrir diligncies per saber si l'emissió suposava alguna despesa per a les arques públiques. Per aquest cas, Anna Erra est pendent que el TSJC la citi a declarar. També lestiu del 2018, un individu va envestir amb el seu cotxe les creus grogues que shavien plantat a la plaa Major en un una acció de protesta pels presos i exiliats. Un cop arrasades algunes de les creus, el conductor va fer lescpol entre les repulses i la indignació de les persones que passejaven per la plaa. La Gurdia Urbana va identificar el presumpte autor de l'atac i l'Ajuntament de Vic es va personar com a acusació particular en una causa per un delicte d'odi.El fracs del porta a porta i la inacció amb el mercat municipal Tant ladaptació del model porta a porta com la renovació del mercat municipal eren dos dels grans temes que el 2015 es preveia que marcarien la legislatura. Un cop tancada, per, ni una proposta ni laltra han vist la llum. Pel que fa al porta a porta, Vic shavia de convertir en la primera ciutat mitjana de Catalunya en adoptar aquest nou model que havia de millorar mpliament els percentatges de recollida selectiva. Tot i que lequip de govern va intentar tirar endavant el projecte, amb el vistiplau dels regidors del PSC i Vic per a Tots, ERC i Capgirem no hi van donar suport. Tot i que el motiu que es va allegar va ser la manca dacord sobre el model de gestió -ERC i Capgirem volien que fos públic-, també hi havia un altre aspecte més de fons sobre el canvi dhbits dels ciutadans, cosa que a alguns partits ja els va estar bé no haver-ne dassumir el cost. La revitalització del Mercat Municipal també es va vendre com un dels grans temes de mandat, un espai al carrer Morgades que sha anat degradant amb el temps - construt fa gairebé 30 anys- i on la no inversió ha provocat el tancament de molts negocis. Durant la legislatura ha venut el termini per iniciar el projecte que hagués perms installar les parades a la planta 0. Segons lequip de govern, els paradistes no es van arribar a posar dacord en les condicions, mentre que ells van assegurar que no es podien fer crrec dels costos.Durant aquests quatre anys els episodis destira-i-arronsa han estat constants fins que la qüestió ha anat quedant en somort. No va ser fins al ple de principis de gener del 2019 que es va votar una moció per agafar un compromís polític en defensa de lequipament de cara a la propera legislatura. El text, a proposta dERC, va rebre un no contundent de la major part de lequip de govern. El regidor de Serveis, Toni Serrat, va criticar que si no es renunciava a lactual concessió que els paradistes tenen fins el 2030, no es podia pensar en la remodelació del mercat. A nivell econmic, la ciutat ha redut la rtio dendeutament des del 63,62% del 2015 fins el 42,78% de lany 2018. Segons fonts municipals, cada any el consistori ha acabat lexercici amb supervit. En el darrer any, el 2018, el supervit va ser de 2,8 MEUR. Amb tot, a causa de la llei espanyola només sen poden gastar poc més de 430.000. Lany 2018 el deute del consistori va ser de 21.975.000.Lesperat desmantellament de lantena Sant Fidel ha darribar a lestiuLanunci de la retirada de lantena del carrer Sant Fidel és una de les bones notícies daquesta legislatura. Si bé els vens encara són una mica escptics perqu els treballs no comenaran ben bé fins lestiu del 2019, aquesta ha de ser la solució a una reivindicació venal que ve de lluny i que es va fer més urgent arran duna moció que es va aprovar el febrer del 2016 on sinstava a reclamar a Telefnica la retirada de lantena. Finalment, la polmica antena dividir la seva potncia en tres emplaaments que shan trobat al carrer Indústria un edifici de lIncasl-, lesglésia del Carme, i els jutjats de Vic. Acord pel nou POUMEl 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar el POUM aprovat el 2010 pel consistori en plena bombolla immobiliria-, una nova regla que havia de regular tots els aspectes relacionats amb lUrbanisme de la ciutat pels propers 20 anys. Amb aquest revés judicial, la legislatura 2015-2019 ha servit per elaborar un nou planejament obert a la participació ciutadana- que sha acabat aprovant amb un ampli suport en el ple de mar de 2019. Lequip de govern, ERC i Vic per a Tots el van aprovar, Capgirem es va abstenir i Plataforma Vigatana hi va votar en contra. Entre alguns dels temes que inclou el POUM i que han generat més controvrsia durant el debat hi ha el futur de la zona del Graell i el projecte de construcció dun vial que travessava el Puig dels Jueus, que ara tindr un pla especial que caldr desenvolupar. Laprovació provisional al ple és el darrer pas a nivell municipal per tirar endavant el nou POUM. A partir dara, la tramitació sha traslladat al Departament de Territori i Sostenibilitat que és qui lhaur daprovar definitivament. El conseller de Territori, Dami Calvet, ha lloat el nou POUM de Vic perqu innova en tenir en compte indicadors de salut per als ciutadans. Nova biblioteca, adoberies, turisme i habitatgeDe cara a la nova legislatura, un dels projectes que tirar endavant ser la nova biblioteca que sha de comenar a construir al lloc on hi havia la caserna de la Gurdia Civil, al Passeig de la Generalitat. Un procés participatiu ha decidit que porti el nom de la ninotaire vigatana Pilarin Bayés. El nou espai cultural ha de jugar un paper fonamental en la cohesió de la ciutat i promoure el flux entre els mal anomenats dos Vics, dividits pel riu. Des que les adoberies de Vic es van declarar patrimoni protegit els partits es pregunten qu cal fer amb aquest barri de la ciutat. Durant aquest mandat, lequip de govern ha aprovat la compra de dues adoberies per 400.000 euros amb lobjectiu de rehabilitar-les. Aquest pas es veu com un gest que pot donar confiana als diferents propietaris perqu facin el mateix amb els seus edificis i, així, aconseguir revitalitzar la zona. Un dels grans projectes que ha de donar una nova finestra al turisme i a la cultura de la ciutat és lIlla de la Pietat. Lobjectiu és posar en valor el patrimoni de la ciutat i fer-lo atractiu per difondrel i atraure els visitants. Els punts neurlgics seran lesglésia de la Pietat, el campanar, la capella fonda, el Temple Rom i el castell medieval dels Montcada. La primera fase de les obres ja ha comenat amb un pressupost de 550.000 euros per condicionar la Capella Fonda i lEsglésia de la Pietat i és previst que acabin aquesta tardor. El cost total puja a 1,4 MEUR.Un dels reptes importants a qu caldr fer front és la problemtica de lhabitatge, que també afecta les grans ciutats del país. Per exemple, el mercat de lloguer assequible a Vic té una oferta molt minsa i tot i que shan tirat endavant mesures per contribuir a lampliació de la borsa com el Projecte In-Vic-, aquestes han estat clarament insuficients. Amb el darrer cens que es va fer es va descobrir que a Vic hi havia més de 2.000 pisos buits. Els candidats del 26-MEls resultats de les eleccions municipals a lAjuntament de Vic el 2015 van deixar una aritmtica complicada de gestionar. Si bé CiU, amb Anna Erra al capdavant, va obtenir una clara majoria dels vots (5.264 i un 35%), els 9 regidors que va aconseguir dels 21 possibles no li permetien governar sola. Daltra banda, per primera vegada, els regidors de les esquerres de la ciutat podien sumar i configurar un govern quadripartit. Esquerra va treure 5 regidors (3.088 vots i 20,7%), Capgirem Vic va aconseguir 4 regidors i el 16,9% del vot i el PSC i Vic per a Tots van treure 1 regidor cadascú. Finalment, per, Capgirem va optar per no donar suport a lalternativa, ja que va considerar que no hi hauria estabilitat governamental. El regidor del PSC, Benjamí Dniga (que posteriorment es donaria de baixa del partit i seguiria com a regidor no adscrit) va decidir entrar al govern dErra com a responsable de lrea de Fires i Mercats. Amb aquest acord, per, Erra només aconseguia sumar 10 regidors (9+1) i li seguia mancant estabilitat per poder guanyar amb seguretat les votacions al ple. Uns mesos més tard, lalcaldessa va arribar a un acord amb Arnau Martí, de Vic per a Tots. Les carteres a lajuntament, per, no es van haver dalterar. El suport dArnau Martí durant la resta de la legislatura sha donat des de fora. A les eleccions daquest mes de maig es presentaran un total de nou llistes, quatre menys que el 2015 quan en van ser dotze.Anna Erra es torna a presentar a les eleccions sota la marca de Junts per Catalunya a Vic. Lalcaldessa ha presentat una llista continuista, amb cinc dels actuals regidors a lAjuntament -com Josep Arimany, Fabiana Palmero o Titi Roca-, per també incorpora cares noves com Núria Homs la seva m dreta des que va entrar al consistori-, Bet Piella, Núria Vergés o Elisabet Franquesa. El projecte dErra també és continuista i aposta per seguir treballant per crear una ciutat a la mesura humana, un model que vol posar al centre les persones, i amb una clara voluntat de ser referent al país. Erra també vol treballar per una ciutat verda on el riu Mder sigui una cremallera que cusi la ciutat. Maria Balasch encapalar la llista dERC a Vic agafant el relleu del seu antecessor, Joan Ballana. Lobjectiu de Balasch és fer-se amb el govern de la ciutat amb una candidatura molt transversal. Pels republicans, els principals eixos de la campanya han de ser la recuperació del mercat municipal, portar tots els serveis que manquen als barris del sud de la ciutat i cosir la ciutat urbana amb la rural. La secretria general dERC, la vigatana Marta Rovira, tanca la llista de Balasch. En els comicis del 28-A ERC ha tret els millors resultats a la ciutat, un total de 6.956. Aix representa gairebé 1.200 vots més que Junts per Catalunya. De la seva banda, Capgirem Vic repeteix candidat amb Joan Coma al capdavant grcies a una assemblea que va tornar a fer confiana al regidor investigat per sedició per lAudincia Nacional i també a Sara Blzquez, la seva número 2. Els cupaires es presenten com lalternativa per acabar amb el govern de 40 anys de Convergncia a la ciutat. Entre els cavalls de batalla dels de Capgirem hi haur la municipalització dels serveis funeraris de la ciutat, obligar el Bisbat a pagar lIBI dels seus equipaments només lIBI del Seminari són 90.000 euros anuals- o treure al mercat de lloguer assequible els més de 2.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat. Vic per a Tots reformula les sigles per Vic En Comú Podem, per repeteix el candidat: Arnau Martí. El regidor aposta per seguir fent avanar un projecte progressista i útil per a la ciutat i garantir que les polítiques socials segueixin al centre. Martí espera que la seva tasca al consistori donant suport a lequip de govern lavali per millorar els resultats de les darreres eleccions municipals, en qu va rondar el 5% dels vots que li van assegurar la representació. En total va aconseguir 752 vots i el 5,06%.De la seva banda, el PSC presenta Carme Tena a les eleccions. Entre les propostes de la formació que el 2015 va obtenir poc més dun miler de vots hi ha laposta pel Mercat Municipal i la dinamització econmica de tots els barris de la ciutat i fer desaparixer la idea dels dos Vics. Tena també vol aconseguir promoure polítiques dhabitatge públic i millorar les rtios de la policia local per tenir més presncia als carrers i augmentar la seguretat. Per Tena, aconseguir tres regidors seria un molt bon resultat. Regidors al consistori que canvien de partitLexregidor del PSC i actualment no adscrit, Benjamí Dniga, canvia de partit i es presentar com a independent a les eleccions per VIC Sentit Comú, una plataforma delectors. De número tres porta Maria Carme Bover, fins ara regidora de Comer a Vic dins el govern dAnna Erra, i una de les regidores dUnió. El regidor de Plataforma Vigatana al consistori, lexlíder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, es presentar a les municipals del mes de maig amb el seu nou partit Som Identitaris. Segons Anglada, ha elaborat un programa pensant en el benestar dels vigatans i vigatanes. Caldr veure com lelectorat de Vic respon al nou partit dAnglada en un moment en qu el debat sobre la immigració ha quedat desplaat a la ciutat pel debat independentista. Partits sense representacióA la capital dOsona ni Ciutadans ni el PP hi tenen representació. Ciutadans es presenta per primera vegada a Vic de la m de lantropleg Jaume Amargant. Els grans eixos de campanya pel candidat són treballar per unes institucions sense símbols ni missatges partidistes i compromeses amb el respecte a la legalitat. Amargant també apostar per la promoció del comer de proximitat perqu serveixi com a dinamitzador econmic i social dels barris. La formació taronja el 21-D va aconseguir 2.899 vots a la ciutat, mentre que en les darreres generals nha obtingut 1.207.De la seva banda, el PP ha presentat ladvocat Francesc Esquerdo com a cap de llista. Precisament, Esquerdo va anar de número 2 als comicis del 2015 a la llista dEmma Salarich i és exassessor del grup al Parlament. En les darreres municipals el PP va obtenir 470 vots i el 3,16%, una xifra similar si es tira enrere en lhistric del partit a la capital osonenca.
