La fortalesa d'ERC després de les generals, la presncia de Puig al capdavant de JuntsxCat i l'empresonament de Rull seran determinants
ACN
Terrassa.-El PSC de Terrassa s'enfronta el proper 26 de maig a un moment clau en la seva histria. Els socialistes, que actualment disposen de nou regidors, podrien perdre l'alcaldia després de 40 anys. La més que previsible fragmentació del vot i la presncia de l'exalcalde Jordi Ballart com a rival amb la nova formació Tot per Terrassa auguren un futur si més no incert per als d'Alfredo Vega. Des de l'oposició hi ha un clam unnime de "canvi" perqu consideren que el projecte actual ha quedat "envellit". A tot aix cal sumar-hi l'auge d'ERC després de les generals, i la influncia que el judici contra els líders independentistes tindr a la capital vallesana. La presncia de Lluís Puig com a cap de llista de Junts per Terrassa a la població i l'empresonament de Josep Rull, qui durant molts anys va ser cap de l'oposició, seran determinants.
Els darrers quatre anys han estat convulsos per al PSC de Terrassa. La formació que durant 40 anys ha governat en aquesta ciutat va viure el mes de novembre de l'any 2017 un dels seus pitjors moments quan el fins llavors alcalde, Jordi Ballart, va abandonar l'alcaldia i va estripar el carnet socialista. El van seguir cinc regidors més, i el primer tinent d'alcalde, Alfredo Vega, va haver d'agafar les regnes i refer el govern municipal. Tot i que Ballart va marxar després que el PSOE donés suport a l'aplicació de l'article 155, l'exbatlle va revelar que la decisió també es devia a les desavinences i pressions que va rebre per part del partit en el moment en qu va decidir municipalitzar el servei d'abastament d'aigua potable a la ciutat. La posada en marxa de la nova empresa municipal Taigua, l'extinció de l'histric contracte amb Mina Aigües de Terrassa i el litigi en qu l'empresa i l'Ajuntament encara es troben immersos han marcat el mandat egarenc. En aquest escenari, Alfredo Vega (PSC) arriba a les municipals després d'una nova victria dels socialistes a les generals, amb 30.917 vots a la població. Afirma que afronta les eleccions amb "incertesa" per adverteix que té la voluntat de mantenir l'hegemonia del PSC i l'alcaldia. "Nosaltres hem treballat i hem assegurat la serenor de la ciutat en un moment molt difícil i esperem que la ciutadania ho vegi", apunta l'alcalde, que posa en valor l'experincia del PSC al capdavant de l'Ajuntament: "Estem convenuts que podem ser útils i volem demanar més fora", indica. Amb tot, reconeix que "tot el tema polític en el darrer mandat ha canviat molt", i afegeix que "el fet que hi hagi nous partits de caire personalista o d'extrema dreta i la influncia de l'independentisme afectar totes les formacions". Pel que fa al "fenomen Ballart", com algunes veus han denominat la irrupció de l'exbatlle al panorama polític local, totes les previsions auguren que Tot per Terrassa obtindr una bona representació en el ple. "Terrassa necessita un nou govern que tingui una forma de fer diferent, que no estigui supeditat a aparells de partit i sense clientelisme", afirma Ballart, que vol erigir-se com la fora més votada per governar amb un partit "100% municipalista".El cap de llista de Cs, Javier González, i el del PP, Álex Rodríguez, aspiren a millorar els resultats de 2015, quan la formació taronja va obtenir tres representants i el PP un. Consideren que el projecte del PSC "est envellit", per alerten que Jordi Ballart no pot ser sinnim de canvi "perqu ja s'ha vist el que podia fer". Alhora, reconeixen que hi haur una fragmentació molt elevada que podria perjudicar-los, i confien que VOX no obtingui prou suports per entrar al ple. L'amenaa independentistaSi bé és cert que la irrupció de Ballart marcar la campanya a la capital vallesana, també ho és que la situació política que es viu a Catalunya, amb el judici contra els líders independentistes en marxa al Tribunal Suprem, també tindr una influncia important en aquest procés electoral. "En el cas de Terrassa, a la bipolaritat entre forces independentistes i constitucionalistes que apareixer a tot Catalunya, s'hi sumar el fet que l'exconseller Josep Rull, que durant molts anys va ser el cap de l'oposició a la ciutat, segueix empresonat", comenta Miquel Smper, número dos de la llista de Junts per Terrassa. A tot aix, cal sumar-hi que el passat mes d'abril l'assemblea local del PDeCAT va nomenar l'exconseller Lluís Puig, també egarenc, com a cap de llista de Junts per Terrassa. La part alta d'aquesta candidatura la completa Meritxell Lluís, la parella de Josep Rull, que és regidora en aquest consistori des de fa anys. El partit confia en millorar els resultats de 2015 quan va passar de nou a tres representants en el ple.ERC afronta aquests comicis després d'uns excellents resultats el passat 28 d'abril a tot Catalunya i d'erigir-se com a segona fora a Terrassa, on va obtenir 25.145 vots, 5.774 menys que el PSC. "Per primera vegada hi ha la possibilitat de fer el canvi real a Terrassa", afirma Isaac Albert, número u de la formació, que reconeix que estan "esperanats" i disposats a liderar una "majoria alternativa al PSC". Tot i aix, reconeix que la ciutadania "viu molt malament" que hi hagi un egarenc a la presó i un altre a l'exili, per la qual cosa preveu que Junts per Terrassa obtindr una bona representació. TeC, que va donar la sorpresa l'any 2015 aconseguint un total de sis regidors al ple, aspira a poder formar part de l'onada que portar el canvi a Terrassa. Tot i que en aquesta ocasió la formació de Xavi Matilla concorrer en solitari, ja que Podem, ICV i EUiA han creat una nova confluncia anomenada Terrassa d'Iniciativa Verda, el líder dels comuns diu que té confiana "perqu ara els ciutadans coneixen el projecte de TeC".La CUP podria ser un altre dels actors determinants en l'aritmtica postelectoal. Actualment només disposa d'un regidor al consistori, per comparteix aquesta voluntat de treballar per crear una nova Terrassa perqu "el projecte de ciutat que té el PSC entronca amb els interessos econmics del municipi". Així ho afirma Marc Medina, cap de llista, que remarca que "la xarxa clientelar que els socialistes han teixit és molt amplia i cal obrir portes i finestres".
