La metrpolis de Barcelona encara el futur del seu urbanisme amb ciutadans i experts

Els debats culminaran amb dues sessions a Barcelona el 9 de desembre i el 22 de gener

BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -

Ciutadans, entitats i més de 400 experts encaren des del mes de juliol l'Avan del Pla director urbanístic (PDU) metropolit de Barcelona, que vol reforar la solidaritat entre els municipis i establir més coordinació en matria urbanística, i fer més racional el creixement urb.

El document, aprovat el 27 de mar pel Consell Metropolit de l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB), encara est obert en període d'informació pública, per la qual cosa s'han habilitat diferents canals de participació, presencial i digital, per donar veu a la ciutadania i divulgar els continguts del projecte.

El cap del Servei de Redacció del Pla Director AMB, Xavier Mariño, ha detallat que el PDU metropolit és l'eina que permetr revisar i actualitzar el model metropolit en qüestions com la sostenibilitat ambiental, la cohesió social, la regeneració urbana, la mobilitat sostenible i la competitivitat econmica.

"Definir les bases per revisar el Pla General Metropolit (PGM), vigent des de fa més de 40 anys", un instrument que ha construt les ciutats actuals per que s'ha modificat més de 1.200 vegades, cosa que, segons ell, demana una altra manera de fer el planejament urbanístic sota els requeriments socials i mediambientals actuals.

Mariño ha subratllat que la complexitat d'aquest pla obliga a obrir un debat "obert i transversal", que inclou l'exposició itinerant 'Metrpolis Barcelona', debats territorials i sectorials i tallers, així com canals de participació digital com una enquesta, suggeriments a través de la web del PDU i les xarxes socials.

SESSIONS A BARCELONA

Pel que fa als debats ciutadans, l'AMB va plantejar sis trobades, una per a cada mbit territorial, a excepció de Barcelona, en qu s'han programat dos debats els dies 9 de desembre i 22 de gener a la Nau Bostik, unes sessions en qu s'exposen els continguts del pla, es treballa per temtiques en grups reduts i se'n presenten les conclusions.

En el cas de Barcelona, l'arquitecta del servei de redacció del Pla Director AMB i coordinadora del procés participatiu, Mireia Peris, ha dit que volen "redoblar els esforos" per arribar al milió i mig de residents de la ciutat i recollir les seves aportacions en relació amb el futur urbanisme metropolit.

"L'urbanisme es veu com una cosa llunyana i pesada, per és una eina de transformació territorial propera i que pot canviar la gestió del territori metropolit en les properes dcades", i ha subratllat que el PDU té l'objectiu d'aconseguir una rea metropolitana saludable, democrtica, equitativa, socialment justa, sostenible i resilient.

Es tracta del primer procés participatiu que impulsa l'AMB des de l'any 2010, quan el Parlament li va atorgar competncies urbanístiques: "El PDU ha d'ordenar el territori metropolit de les properes dcades, i ha de fer-ho de manera ecolgicament sostenible i econmicament eficient".

DESENVOLUPAMENT SOCIOECONMIC

En les jornades que ja s'han fet en municipis com Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Valls i Badalona, els participants han fet diferents propostes sobre sostenibilitat, cohesió social, mobilitat i desenvolupament econmic, entre d'altres.

En l'mbit del desenvolupament socioeconmic, el debat ciutad ha comptat amb nombroses aportacions i idees per part dels ciutadans que han acudit a aquestes trobades, entre les quals destaca "descongestionar" Barcelona amb propostes de turisme actiu i cultural a la resta de l'rea metropolitana.

Així mateix, s'ha plantejat revitalitzar espais productius obsolets o en desús davant l'esgotament del sl disponible, pensar nous usos per a les 'infraestructures blaves' (ecosistemes aqutics) i posar-les en valor com un patrimoni cultural i histric, així com explorar nous models de governana per al teixit industrial.

També se suggereix millorar la mobilitat a l'rea metropolitana i apostar per un model policntric, davant del model radial actual que té Barcelona al centre, així com preservar el teixit comercial integrat en la trama urbana, i allunyar-lo del model dels centres comercials perifrics.

Finalment, els debats han centrat part de les seves propostes en la necessitat de preservar el Parc Agrari del Baix Llobregat, actualment sotms a pressions com la contaminació, la prdua d'activitat i la deterioració d'unes infraestructures blaves obsoletes, a més de protegir-lo davant la venda de sl.