L'AMB aposta per la interacció entre els paisatges naturals i els urbans
BARCELONA, 4 nov. (EUROPA PRESS) -
Els municipis de la metròpolis de Barcelona aposten per la recuperació i la millora de la infraestructura verda metropolitana, amb la finalitat d'aconseguir un progrés en la salut, el paisatge i els aspectes culturals lligats al territori.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha engegat el programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans --denominat PSG--, que està dotat amb 15 milions d'euros i que generarà una inversió total al territori de 21 milions.
Mitjançant aquest programa, l'ens metropolità destinarà 5 milions d'euros a la recuperació d'espais fluvials del riu Llobregat, 4 milions a la recuperació d'espais fluvials del riu Besòs, afluents i zona del Maresme, 4 milions a la mitigació dels efectes de les infraestructures, i 2 milions a projectes de valorització de recursos.
"El programa PSG inclou un total de 29 actuacions proposades pels municipis, algunes ja estan en fase de licitació d'obres i d'altres estan en fase de redacció de projectes, i la previsió és que es completi el 2019", ha explicat el coordinador d'Infraestructures de l'AMB, Antoni Farrero.
Una de les línies estratègiques d'aquest programa és que els paisatges naturals i urbans interaccionin entre si i que les infraestructures verdes s'endinsin en els nuclis urbans amb la finalitat que el territori metropolità sigui més equilibrat i disposi d'un espai amb qualitat paisatgística.
Segons Antoni Farrero, "es tracta de buscar un valor afegit en termes de qualitat de vida i de paisatge, perquè l'entorn metropolità té un gran potencial quant als espais oberts, que representen el 53% del total de la superfície, i el 67% si s'afegeixen els parcs urbans".
RONDES MÉS VERDES
L'Àrea Metropolitana de Barcelona també s'encarrega del manteniment de la ronda Litoral i de la ronda de Dalt, que es caracteritzen per comptar amb zones verdes de qualitat, malgrat ser dues infraestructures de les denominades 'grises'.
El coordinador de Programes d'Infraestructures de l'AMB, Martín Gullón, ha destacat que "s'intenta que l'impacte que les rondes puguin tenir sobre la població sigui el mínim possible i per això es fa un manteniment de les zones verdes més similar al d'un parc de Barcelona que al d'una autopista, amb una qualitat molt elevada".
Cada any, el manteniment de les rondes de Barcelona costa 8,5 milions d'euros, inclosos els costos energètics i de manteniment dels túnels, i l'AMB ja ha realitzat diferents proves pilot per utilitzar enllumenat més eficient amb la finalitat de reduir el consum d'energia.
"L'AMB també treballa per integrar altres infraestructures i que no siguin una barrera, com en el cas de la C-245, l'autopista B-23 o la C-31 a Badalona, que estem estudiant la viabilitat per integrar-les dins del territori i que hi hagi espais verds i permeabilitat", segons Martín Gullón.
PLA PER COLLSEROLA
Un dels principals actius verds de la metròpolis de Barcelona és el Parc Natural de la Serra de Collserola, la gestió de la qual va a càrrec d'un consorci format per l'AMB i la Diputació de Barcelona, a parts iguals, i la Generalitat amb una participació menor.
Les administracions implicades en el consorci han sotmès a revisió el pla especial de protecció del Parc de Collserola, que el seu equip redactor és de l'AMB, i la previsió és que el nou pla es porti a l'aprovació inicial durant el primer trimestre del 2018.
"Collserola és un espai que està bastant protegit, així ho fa el Pla General Metropolità i la Generalitat el va declarar parc natural el 2010, i la revisió del pla especial té ara, entre altres preocupacions, la de veure com mantenir i protegir el gran patrimoni existent a Collserola", ha detallat el coordinador d'Infraestructures de l'AMB, Antoni Farrero.
El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona
