Publicat 04/08/2019 11:25CET

Una investigació revela que el règim franquista va construir refugis a Barcelona després de la guerra

Exercicis prctics de defensa passiva en la societat annima Cros (1943).
ARCHIVO FOTOGRÁFICO DE BCN - CARLOS PÉREZ DE ROZAS

Les autoritats els van projectar pel temor a una intervenció dels aliats

BARCELONA, 4 ago. (EUROPA PRESS) -

Una investigació del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona ha revelat que el rgim franquista va promoure la construcció de refugis antiaeris a Barcelona seguint els models republicans des del final de la Guerra Civil i fins a finals dels 50, ha informat el consistori en un comunicat aquest diumenge.

En els anys posteriors a la guerra, "Franco no sap qu passar amb la guerra mundial. Est a l'aguait. Pensa que ha de seguir militaritzant una defensa, per aix segueix construint refugis", ha explicat l'arqueloga Carme Miró.

Finalitzada la Guerra Civil, les autoritats van tapiar alguns dels refugis republicans a Barcelona per seguretat, per "es van quedar amb la idea, van veure que era bona i la van seguir aplicant, no només a Barcelona sinó en altres llocs", ha dit l'arqueloga.

"Aix no ho sabíem fins que hem comenat a furgar en la documentació i en les estructures que hem trobat", ha detallat, i ha explicat que després de la guerra el franquisme va seguir la tasca de la republicana Junta de Defensa Passiva en matria de protecció civil, encara que amb finalitats i objectius diferents.

MÉS D'UN MILIÓ

L'objectiu era crear una xarxa de refugis antiaeris que pogués donar refugi al més d'un milió de persones que vivien llavors a Barcelona, que en aquest moment comptava amb 111 refugis acabats, 155 a mig construir i 606 en construcció en mina.

Aquest temor a una intervenció per part dels aliats, segons la investigació, va conduir el rgim franquista a aprovar al juliol de 1943 un decret per iniciar un pla de defensa que havia de dotar a Barcelona de 304 refugis en mina, tres d'entrades i 400 cellulars amb 800 boques.

Quant als refugis totals, "no hi ha una quantitat exacta, per hi ha més de 100 construts i reaprofitats pel franquisme", ha explicat l'arqueleg Jordi Ramos, expert en la Guerra Civil que ha collaborat amb el Servei d'Arqueologia en aquesta investigació.

La Carta Arqueolgica municipal xifra en 1.273 els refugis antiaeris de Barcelona que, per a Miró, és "jaciment únic, petites peces d'un trencaclosques que ajuden a avanar en el coneixement i la histria".

I encara que "no es pot conversar tot, sí es pot documentar", ha explicat l'arqueloga i responsable del Pla Brcino, i ha avanat que l'Ajuntament treballa en noves formes de visibilització del llegat arqueolgic de la ciutat documentat a la carta.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés