Publicat 4/8/2019 11:25:36CET

Una investigació revela que el règim franquista va construir refugis a Barcelona després de la guerra

ARCHIVO FOTOGRÁFICO DE BCN - CARLOS PÉREZ DE ROZAS

Les autoritats els van projectar pel temor a una intervenció dels aliats

BARCELONA, 4 Ag. (EUROPA PRESS) -

Una investigació del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona ha revelat que el règim franquista va promoure la construcció de refugis antiaeris a Barcelona seguint els models republicans des del final de la Guerra Civil i fins a finals dels 50, ha informat el consistori en un comunicat aquest diumenge.

En els anys posteriors a la guerra, "Franco no sap què passarà amb la guerra mundial. Està a l'aguait. Pensa que ha de seguir militaritzant una defensa, per això segueix construint refugis", ha explicat l'arqueòloga Carme Miró.

Finalitzada la Guerra Civil, les autoritats van tapiar alguns dels refugis republicans a Barcelona per seguretat, però "es van quedar amb la idea, van veure que era bona i la van seguir aplicant, no només a Barcelona sinó en altres llocs", ha dit l'arqueòloga.

"Això no ho sabíem fins que hem començat a furgar en la documentació i en les estructures que hem trobat", ha detallat, i ha explicat que després de la guerra el franquisme va seguir la tasca de la republicana Junta de Defensa Passiva en matèria de protecció civil, encara que amb finalitats i objectius diferents.

MÉS D'UN MILIÓ

L'objectiu era crear una xarxa de refugis antiaeris que pogués donar refugi al més d'un milió de persones que vivien llavors a Barcelona, que en aquest moment comptava amb 111 refugis acabats, 155 a mig construir i 606 en construcció en mina.

Aquest temor a una intervenció per part dels aliats, segons la investigació, va conduir el règim franquista a aprovar al juliol de 1943 un decret per iniciar un pla de defensa que havia de dotar a Barcelona de 304 refugis en mina, tres d'entrades i 400 cel·lulars amb 800 boques.

Quant als refugis totals, "no hi ha una quantitat exacta, però hi ha més de 100 construïts i reaprofitats pel franquisme", ha explicat l'arqueòleg Jordi Ramos, expert en la Guerra Civil que ha col·laborat amb el Servei d'Arqueologia en aquesta investigació.

La Carta Arqueològica municipal xifra en 1.273 els refugis antiaeris de Barcelona que, per a Miró, és "jaciment únic, petites peces d'un trencaclosques que ajuden a avançar en el coneixement i la història".

I encara que "no es pot conversar tot, sí es pot documentar", ha explicat l'arqueòloga i responsable del Pla Bàrcino, i ha avançat que l'Ajuntament treballa en noves formes de visibilització del llegat arqueològic de la ciutat documentat a la carta.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.