El Govern de Colau proposa augmentar les finques de Gràcia protegides fins als 1.021 edificis

Publicat 12/12/2019 16:46:43CET
Janet Sanz i Eloi Badia.
EUROPA PRESS

Obligarà a mantenir els patis i jardins privats de les finques catalogades

BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -

La Comissió de Govern de Barcelona ha aprovat inicialment aquest dijous la revisió del catàleg dels elements patrimonials de la Vila de Gràcia, que duplica les finques protegides --de 564 a 1.021-- i defineix criteris d'intervenció per preservar-les.

En una roda de premsa, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, i el regidor de Gràcia, Eloi Badia, han explicat que serà obligatori mantenir els patis i jardins de totes les finques catalogades pel seu "paper mediambiental" i interès local.

També s'ha licitat la redacció d'una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) en el teixit històric dels barris del districte de Gràcia, que es preveu adjudicar a principis del 2020 i que estigui llest a finals d'any per poder iniciar la seva tramitació.

Sanz ha dit que el PGM del 1976 no va incloure cap protecció específica del nucli històric de Gràcia, per la qual cosa el MPGM té com a objectiu "revitalitzar la zona, ordenar els usos i les activitats actuals"

Per assegurar l'efectivitat del planejament en estudi i que no es produeixin actuacions contràries als seus objectius fins que s'aprovi, la Comissió d'Urbanisme d'aquest dimarts va aprovar una segona suspensió de llicències d'obra nova, gran rehabilitació i enderrocament d'un any, després que el desembre del 2018 ja se n'aprovés una per primera vegada.

CATALOGAR EL PATRIMONI

Sanz ha defensat que el Govern municipal vol anar més enllà del model tradicional de protecció, dirigit només a l'arquitectura i a conjunts homogenis, i "salvaguardar" també parcel·les, cases i espais privats lligats a la formació i origen de Gràcia.

En aquest sentit, la revisió del Pla de protecció de patrimoni i el MPGM comprenen una superfície de 218 hectàrees dins del districte --que inclouen 5.188 parcel·les--, i tots els nous elements protegits rebran un nivell de catalogació C.

Això comporta que, si es fan intervencions, s'haurà de mantenir la volumetria original i els elements comuns, restaurar i recuperar elements originals i, si n'hi ha, els jardins que els envolten, i també es demanarà un estudi històric valoratiu davant de qualsevol obra.

Així, el catàleg manté la Casa Vicens i el Park Güell com a Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN); defineix 22 elements amb el nivell B --Béns Culturals d'Interès Local (BCIL)--; 127 amb el nivell C; quatre amb el nivell D, i 11 amb l'I --establiments emblemàtics--.

PROTEGIR LA VILA DE GRÀCIA

Així mateix, destaca la creació del conjunt de protecció de la Vila de Gràcia, format per 390 edificacions construïdes com a màxim el 1932, a l'àmbit de Via Augusta, avinguda Rigués de Cassoles, Travessera de Dalt, carrers Escorial, Bailén i Còrsega i l'avinguda Diagonal.

En elles, no es permetrà l'enderrocament parcial ni total sense un informe de l'Ajuntament que l'autoritzi, i es mantindran façanes, volumetries i elements característics, i, en les rehabilitacions, si és necessari es restauraran elements originals de la façana i es preservaran patis i jardins.

A més de les 390 finques protegides, s'apliquen condicions "preventives" en tots els edificis de l'àmbit construïts abans de 1953 considerats tradicionals i que no tinguin catalogació A, B i C, i qualsevol enderrocament parcial o total necessitarà llicència de l'Ajuntament.