Barcelona crearà 80 noves places per donar allotjament a dones sense llar

Publicat 20/1/2020 17:39:37CET
Una usuària del programa de l'Ajuntament de Barcelona 'Primer la Llar', la Gemma; la tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, i l'assessor de la Tinença d'Alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament Albert Sales, en roda de premsa.
EUROPA PRESS

BARCELONA, 20 gen. (EUROPA PRESS) -

L'Ajuntament de Barcelona crearà durant els propers tres anys 80 places per allotjar persones sense llar, que provindran de l'ampliació del programa municipal 'Primer la Llar', que ja compta amb 68 pisos. El projecte implica allotjaments temporals amb suport social per a dones i famílies monomarentals i deu places més amb ajuda econòmica del consistori a la futura Llar Rosario Endrinal, que s'està construint al Centre Assís.

En una roda de premsa aquest dilluns, la tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, ha dit que aquesta mesura de govern contempla una despesa anual de 600.000 euros que se sumaran als 35 milions d'euros que ja destina l'Ajuntament per fer front al sensellarisme i, addicionalment, una inversió d'1,2 milions per incorporar la perspectiva de gènere en la remodelació i millora d'equipaments.

La mesura vol visibilizar que l'exclusió habitacional és diferent en les dones: només són un 13% de les persones que dormen al carrer però viuen situacions de sensellarisme, abús i infrahabitatge que passen inadvertides: "La falta de visibilitat del sensellarisme femení ha comportat que el disseny dels centres hagi estat androcèntric o que no s'hagin tingut en compte les seves necessitats específiques en seguretat, intimitat, higiene i privacitat".

Les dones suporten més situacions d'infrahabitatge, abusos i violència que els homes abans de quedar-se al carrer i, quan arriben a una situació de sensellarisme, ho fan amb més deterioració física i emocional, i Pérez ha insistit que la proporció de dones que viuen o han viscut al carrer i que han patit algun tipus de violència és molt més elevada que la dels homes.

Segons l'informe 'Qui dorm al carrer a Barcelona?', del total de 2.452 persones que han detectat els equips municipals dormint al carrer el 2018, només 329 eren dones, i l'ajuntament calcula que, actualment, en els recursos residencials municipals hi ha places per a unes 300 dones, la qual cosa representa prop del 25% del total, tot i que Pérez ha dit que, en canvi, les dones reben més ajudes dels serveis socials.

Les 80 places per a dones s'afegiran a les 2.170 places estrictament municipals i de la trentena d'entitats socials que formen la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (Xapsll), unes places que, segons la regidora, ja han crescut en més de 300 durant el passat mandat en el marc del 'Pla de lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020', la qual cosa representa un increment del 81% respecte a les places de fa una dècada.

EL CAS DE LA GEMMA

La Gemma, que ha viscut 12 anys al carrer i ara viu en un pis de l'Ajuntament del programa 'Primer la Llar', ha relatat que als albergs hi ha poques places per a dones: "Canvia molt tenir el teu espai, en lloc de ser a l'Aeroport o en una estació. Em van robar la medicació i el mòbil. Ara m'he recuperat i tinc un gosset", ha dit, i ha afegit que als albergs havia de compartir amb els homes alguns espais com les dutxes.

"Quan dormia al carrer, em tallava el cabell i em posava roba d'home per amagar que era una dona. Tens por que et violin. Passem situacions molt greus al carrer. Hi ha molt d'abús", ha reflexionat la Gemma, que ha insistit que els centres no estan dissenyats perquè les dones tinguin privacitat i que hi ha molta por a patir situacions incòmodes amb la resta d'homes que s'hi allotgen.

Contador