Actualitzat 17/04/2013 14:51

Wert diu que cal bona voluntat per aplicar una immersió lingüística acord al TC

José Ignacio Wert
EUROPA PRESS

MADRID 17 abr. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha recalcat a CiU aquest dimecres que el límit per l'acord amb Catalunya sobre l'ensenyament en castellà implica respectar al Tribunal Constitucional (TC).

"No és tan difícil i és el que intentem aconseguir en la Lomqe. Només cal un acte de bona voluntat i habilitar un mecanisme que permeti complir aquestes exigències, segons les quals la immersió lingüística és conforme al TC per aconseguir aquest objectiu i que desaparegui aquest litigi", ha sentenciat a la sessió de control al Govern espanyol al Congrés.

Així ha respost a la pregunta del portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, que li ha plantejat si pensa traslladar la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe), actualment en elaboració, la idea d'obligar a ensenyar en castellà si un alumne ho demana.

CiU ha formulat aquesta qüestió després que el 10 d'abril el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) sentenciés en diversos actes que la Conselleria d'Ensenyament havia d'introduir el castellà en aquelles aules on estigués escolaritzat l'alumne els pares del qual hagin sol·licitat per via judicial l'atenció en castellà.

Segons la sentència, el sistema "ha d'adaptar-se a tota la classe --o unitat escolar-- de la qual forma part aquest alumne", cosa que afecta l'estudiant juntament amb els seus companys, no només l'estudiant.

Així, aquest escrit confirma la sentència del 3 de gener del 2013 de la sala contenciosa administrativa del TSJC que va demanar a la Conselleria "adoptar les mesures necessàries perquè els seus fills rebin un ensenyament conjunt en les dues llengües oficials, de manera proporcionada i sense desequilibris entre les quals hi ha", però ara matisa que afecta tota la classe de l'alumne en qüestió.

SEPARAR LLENGUA I POLÍTICA

Wert, que ha defensat que la llengua no ha d'utilitzar-se per fer política, ha aclarit d'aquesta manera que la resolució judicial del TSJC no diu que, perquè un alumne ho demani, tota la classe hagi de ser escolaritzada en castellà.

"Que el castellà s'utilitzi com en la proporció que procedeixi donat l'estat de la normalització lingüística assolit per la societat catalana, una proporció que correspon decidir al Govern de la Generalitat", ha dit.

A més, Wert ha puntualitzat que ha de donar-se "un ús proporcional i equilibrada de les dues llengües".

Amb això, ha alertat que, si hi ha aquest litigi, sigui poc o molt, és perquè no s'ha volgut buscar un mecanisme, que reiteradament sol·licitava el TC, perquè la immersió lingüística s'apliqui d'acord a la pròpia doctrina del TC i no suposi l'exclusió completa del castellà i permeti als pares que els demanin que aquest s'utilitzi equilibradament com a llengua vehicular de l'ensenyament.

600.000 PARLEN CATALÀ

Pere Macias li ha demanat tenir en compte "dos conceptes clars en la seva ment": que a Espanya existeixen 17 comunitats i que a la catalana són 600.000 persones les que parlen català.

"Una minoria judicialitzada contra la normalitat i les lleis catalanes", ha afegit el diputat de CiU.

Ha ressaltat, a més, el que considera uns resultats concloents: sosté que, en acabar l'ESO, el nivell de castellà a Catalunya no és menor que a Valladolid, segons dades que ha aportat del Ministeri, i supera la mitjana estatal: "El model funciona tan des del punt de vista acadèmic com de convivència".

Per això, ha demanat a Wert que actuï en dues direccions: en defensa democràtica de la majoria, i en segon lloc, en defensa d'aquestes tesis a la resta de l'Estat.

"En les seves declaracions i dades del Govern (central) pot contribuir a fer pedagogia i a relatar que això no és un conflicte i sí hi ha normalitat, amb una conflictivitat molt escassa, que ja volguéssim en molts temes, i que sobretot la normalització lingüística ha estat un èxit, tot i que malgrat que només els interessen els escolars catalans per als seus mesquins interessos partidistes i sembrar l'odi a Catalunya", ha sentenciat.

La Generalitat ja va anunciar que no executaria la resolució, ja que la llengua d'una aula no pot canviar perquè un sol alumne ho demani: "La voluntat d'un pare no pot incidir sobre el programa i el projecte sol·licitat per la resta de famílies", ha dit la consellera Irene Rigau, que ha anunciat que el Govern català recorreria davant del Tribunal Suprem (TS).

Contingut patrocinat