MADRID 22 abr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs de cassació presentat per María Pilar G.B. que va denunciar la seva parella per haver-li encomanat el virus de l'Hepatitis B a través de les relacions sexuals que mantenien, en no haver-li informat que era portador del virus; l'alt tribunal ha considerat que les lesions sofertes no poden qualificar-se de "greu malaltia".
Així, la Sala del Penal del Suprem ha avalat la sentència dictada el maig de 2012 per l'Audiència de Barcelona que absolia la seva parella sentimental Andreu B.F. d'un delicte de lesions en l'àmbit familiar per prescripció de delicte.
Segons els fets que l'Audiència de Barcelona va considerar provats, el juny del 2004 Andreu B.F., metge de professió, tenia "coneixement que es trobava en una fase infectiva o contagiosa" de la malaltia Hepatitis B, així com dels "riscos i mètodes de transmissió a tercers de l'esmentada malaltia"
En aquest context, l'acusat "va mantenir relacions sexuals, sense comunicar-li la seva malaltia a María Pilar G.B., i sense usar com a mitjà de protecció en les seves relacions el preservatiu" fins al desembre del 2004, moment al qual María Pilar G.B. "li va manifestar que no es trobava bé de salut".
A conseqüència de les relacions sexuals mantingudes, María Pilar G.B. "va patir lesions" consistents de tricomoniasi vaginal, hepatitis aguda per virus d'Hepatitis B, així com CIN per a la curació del qual va requerir tractament mèdic.
DELICTE PRESCRIT
El Tribunal d'Instància va qualificar els fets com un delicte de lesions per la concurrència de dol eventual, delicte que va considerar prescrit, donat el transcurs de més de tres anys des que es va produir el contagi i la total curació fins a la data en què es va presentar la denúncia.
La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde-Pumpido, ha desestimat el recurs de cassació per infracció de llei presentat per María Pilar G.B., en entendre que "no s'ha ocasionat una malaltia crònica, sinó un brot agut que s'ha curat sense seqüeles".
"No existeix una afectació física permanent, ni tampoc psíquica", ha sostingut l'alt tribunal, i alhora ha afegit que "no afecta tampoc la capacitat laboral".
En aquest sentit, el Suprem ha afirmat que la malaltia encomanada "no pot qualificar-se de greu malaltia, als efectes penals de la seva equiparació amb una lesió que deixa greus seqüeles permanents".
Finalment, ha determinat que, "sense restar importància mèdica a la malaltia patida, el cert és que el fet normal és que en la majoria dels casos aquests brots es curin sense seqüeles, com afortunadament li va passar a la recurrent, pel que procedeix confirmar el ponderat criteri de la sentència d'instància, amb desestimació del recurs".
