MADRID, 2 oct. (EUROPA PRESS) -
El ple del Tribunal Constitucional (TC) no ha admès aquest dimecres una nova recusació --ja en són 27-- de les presentades per la Generalitat contra el president d'aquesta institució, Francisco Pérez de los Cobos, al qual no consideren prou imparcial per deliberar en aquest cas sobre el seu recurs contra la Llei del Sòl per haver militat al PP.
En la resolució, adoptada per nou vots davant de dos, es reprodueixen els mateixos arguments ja esgrimits en la sentència del 17 de setembre en el qual s'ha rebutjat apartar a Dels Cobos d'un total de 26 recursos que enfronten Catalunya amb el Govern espanyol, entre els quals hi ha el referit a la declaració sobiranista.
Precisament aquest dimecres també s'ha conegut que el tribunal de garanties no ha admès a tràmit els recursos de súplica presentats tant pel Govern com pel Parlament contra la sentència que rebutjava les anteriors recusacions.
De la mateixa manera que s'assenyalava en la resolució del passat dia 17, el TC diu ara que "la Constitució no prohibeix als magistrats constitucionals l'afiliació a partits polítics o sindicats sinó que tan sols estableix que la condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible amb l'acompliment de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb la feina al servei dels mateixos".
Una regulació que és equiparable a les d'Alemanya, Itàlia, França i Portugal i que és coincident amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de drets humans (TEDH).
EL D'OTEGI
Fonts de l'alt tribunal han assenyalat a Europa Press que, després de rebutjar aquesta última recusació, el Constitucional ja sol té pendent resoldre la presentada per l'ex portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, i per l'exsecretari general del LAB Rafael Díez Usabiaga contra Dels Cobos per entendre que la seva afiliació en la formació conservadora pot contaminar la resolució que aquest òrgan ha d'adoptar sobre el 'cas Bateragune'.
En la sentència d'aquest dimarts es rebutja concretament que la militància del president del TC justifiqui la recusació per amistat íntima i interès directe que està prevista a l'article 219.9 i 10 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), tal com pretenien els recurrents.
Incideix la majoria del tribunal que la mera afiliació als partits és un dret del qual no estan privats els magistrats constitucionals i, per aquesta raó, "no cap associar al seu exercici conseqüències automàtiques que afectin a la seva idoneïtat per a l'acompliment de la seva funció", assevera la sentència, subscrit per 9 dels 11 magistrats que van deliberar sobre aquest assumpte.
Si tenen vetat, per exemple, l'acompliment de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i la feina al servei dels mateixos, i el TC destaca que dita "falta de limitació a l'exercici del dret d'associació" és una nota diferencial entre els membres del TC i els del Poder Judicial que a més és habitual en països del nostre entorn com Alemanya, França, Itàlia o Portugal.
La resolució compte alhora amb els vots particulars dels magistrats Luis Ortega i Fernando Valdés, els qui insisteixen que l'assumpte hauria haver-se tramitat per estudiar-se a fons.
