Defensarà que l'única solució passa per un "diàleg" en el marc de la Constitució
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, compareixerà aquest dijous al Congrés dels Diputats per explicar el controvertit argumentari sobre Catalunya enviat pel Govern a les ambaixades espanyoles a l'estranger perquè puguin rebatre les tesis independentistes, han informat a Europa Press fonts parlamentàries.
Si bé és habitual que l'executiu remeti a les legacions aquest tipus d'argumentaris sobre temes específics amb la finalitat que les ambaixades parlin amb una sola veu, no és usual que ocupin gairebé 200 pàgines, com és el cas d'aquest.
ERC va sol·licitar la compareixença del ministre pel que fa l'opinió pública va saber de l'existència de l'argumentari a final de desembre passat.
El cap de la diplomàcia defensarà dijous davant de la Comissió d'Exteriors de la Cambra Baixa l'elaboració de l'extens informe, que se n'ha anat actualitzant en funció de l'evolució dels esdeveniments.
Amb el títol 'Per la convivència democràtica', el document --a què ha pogut accedir Europa Press-- arrenca alertant de l'existència actual a Espanya de "projectes inconstitucionals que pretenen canvis substancials en el model d'Estat i la secessió d'alguna de les seves nacionalitats i regions".
Front a aquestes iniciatives, el Govern entén que l'única solució per resoldre les diferències polítiques passa per un diàleg "sense data de caducitat", però que ha d'ajustar-se al marc jurídic comú, això és, la Constitució, que estableix que la sobirania nacional rau en el conjunt del poble espanyol, de manera que un canvi en el model d'Estat sol ho podrien decidir tots els espanyols, no sol els catalans.
Amb l'argumentari, l'executiu pretén contrarestar els intents dels independentistes de "presentar fraudulentament com realitat la ficció d'un Estat totalitari i colonitzador" i explicar en canvi que mai Catalunya, en la seva història democràtica ha tingut major grau d'autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, que actualment.
Després de fer una descripció del nivell actual d'autogovern a Catalunya, l'argumentari se submergeix en el dret internacional per precisar en quines excepcions el dret d'autodeterminació preval sobre el principi de integritat territorial dels Estats: antigues colònies, pobles oprimits o en cas de violacions massives dels drets humans, suposats que no encaixen en la realitat catalana.
QUÉBEC, ESCÒCIA I KOSOVO
Un apartat específic es dedica a estudiar els casos de Québec i Escòcia, exemples, segons el Govern espanyol, de "com l'imperi de la llei és l'únic camí per desenvolupar opcions polítiques", mentre que al cas de Kosovo reserva un altre epígraf.
Els casos d'Escòcia i Catalunya també són analitzats des del punt de vista dels Tractats de la UE, especificant les conseqüències que tindria la seva sortida automàtica de la Unió en el moment mateix d'accedir a la independència.
Si volguessin tornar a entrar en el club europeu, haurien de posar-se a la cua i sol·licitar la seva adhesió, per a la que es requereix el vistiplau de tots els Estats membres.
L'argumentari dedica un capítol sencer a contrarestar les acusacions contra Espanya sobre un suposat "espoliació fiscal" a Catalunya i a presentar les conseqüències econòmiques d'una eventual independència de Catalunya (introducció d'aranzels, caiguda de les exportacions i del PIB, deslocalització d'empreses...).
I acaba com ha començat, amb un al·legat al diàleg com a única via de resoldre aquest conflicte: "El diàleg i el pacte segueixen i han estat el camí, fins i tot, amb aquells que volen donar l'esquena al qual ofereix la mà. Existeix un tram, molt llarg, en què tots coincidim pel bé comú".
