La normativa busca incrementar l'oferta d'habitatges de lloguer
ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 29 (EUROPA PRESS)
El consell de ministres del Govern d'Andorra ha aprovat el projecte de llei pel creixement sostenible i el dret a l'habitatge que entre d'altres mesures inclou la "cessió temporal obligatria" de pisos buits.
L'objectiu és garantir un creixement moderat i respectuós amb l'entorn i els recursos del país, i aportar solucions a una de les principals preocupacions de la ciutadania com és l'accés a habitatges de lloguer, una de "les mximes preocupacions" del Govern, informa aquest dilluns l'Executiu andorr en un comunicat.
"No es pot dissociar el dret a l'habitatge del creixement sostenible del nostre país", ha afirmat el cap de Govern, Xavier Espot, durant la roda de premsa de presentació del text que ha fet junt amb els ministres de Presidncia, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, de Turisme i Comer, Jordi Torres i de la titular de Justícia i Interior, Ester Molné.
En aquest sentit, ha recordat que el projecte de llei té afectació en mbits com el turisme, les finances, la inversió estrangera o aspectes de regulació en matria d'immigració, tot amb l'objectiu de posar al mercat més de "un miler de pisos" de lloguer.
Espot també ha subratllat que la nova llei permet afrontar el problema de l'habitatge i complementar la congelació dels lloguers fins a 2024, una mesura que, segons el seu punt de vista, dona marge al Govern per aportar solucions "decidides i valentes" i desenvolupar una política seriosa en matria de lloguer a curt i mig termini.
PISOS BUITS
El text defineix com a pis buit a aquells habitatges que no tenen contracte de subministrament elctric o que no té consum d'energia durant els dos anys anteriors a l'1 de gener de 2024, i la xifra provisional és d'"uns 2.000 pisos".
Per fer aflorar els pisos buits, en un primer moment s'enviar un requeriment al titular de l'habitatge per informar-li que el seu pis es considera buit i disposar de tres mesos per justificar que el supsit no és cert.
En tot cas podr vendre, llogar o cedir l'ús del seu pis al Govern perqu formi part del parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible en les condicions que s'estableixin.
Passats els tres mesos, si no hi ha justificació d'ocupació del pis, el Govern declarar el "incompliment de la funció social de l'habitatge", per la qual cosa el mateix executiu acordar mitjanant una resolució la cessió obligatria i temporal de l'ús de l'habitatge per un termini de 5 anys com a mxim.
A canvi, el titular del pis percebr una compensació econmica equivalent a la renda de preu assequible que es defineixi i en cas que sigui necessari el Govern finanar, per compte del titular del pis, les despeses dels treballs que siguin necessaris perqu l'habitatge sigui "digne" i es deduir de l'import de la renda.
El Govern també garantir el pagament del lloguer en cas d'impagaments per part de l'inquilí i en cas de que en un termini de 6 mesos el pis no sigui lliurat a una persona amb necessitat, el titular podr recuperar l'ús del seu habitatge.
Finalment, s'ha previst un increment de l'impost de pisos buits que passar dels 50 euros per metre quadrat actuals als 100 euros per metre quadrat.
PISOS TURÍSTICS
El projecte de llei prohibeix la concessió de noves llicncies d'habitatges d'ús turístic (HUT) i d'apartaments turístics.
Per als permisos vigents s'ha previst un sistema de caducitat temporal, que es podr renovar cada 3 anys tenint en comptes dos supsits: sempre que l'HUT es trobi en un edifici on més del 30% del total de pisos siguin també HUT podr renovar la llicncia amb noves condicions per incrementar la qualitat, mentre que si no estan en un edifici amb més del 30% del total de pisos que siguin HUT no podran renovar la llicncia.
Els clculs del Govern apunta que hi haur "uns 660" pisos afectats per la prdua de llicncia, prop del 25% del total de gairebé 2.800 pisos turístics que hi ha al Principat.
Si en un termini de 6 mesos de la cessió del pis a l'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) no s'ha pogut llogar, el titular recuperar la llicncia turística.
INVERSIÓ ESTRANGERA
Pel que fa a la inversió estrangera, ha decidit que les persones físiques no residents, les persones físiques residents amb menys de 3 anys de residncia, les persones jurídiques de nacionalitat estrangera i les persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera a la seva capital superior al 25% sol podran adquirir dos pisos al país.
També es prohibeixen les promocions immobiliries estrangeres, excepte si estan destinades al mercat de lloguer, i la inversió estrangera directa de més del 25% en una societat andorrana requerir autorització prvia, quan fins ara era del 50%.
TRIBUTS I IMMIGRACIÓ
El projecte de llei conté un increment del tipus de gravamen sobre la plusvlua immobiliria en les transaccions de béns immobles fetes tant per residents com per no residents en funció del guany i del temps transcorregut des de l'adquisició del bé.
En matria d'immigració s'eliminen els permisos de treballadors desplaats extracomunitaris i es prohibir treballar per compte propi als titulars d'una autorització de residncia i treball durant el primer any de vigncia de l'autorització per evitar que s'eludeixi el pagament del dipsit de 50.000 euros.
