PALMA DE MALLORCA 2 set. (EUROPA PRESS) -
L'Agència Tributària (AEAT) ha revelat, en un informe fa poc presentat davant del jutge instructor del cas Nóos, a què ha tingut accés Europa Press, dues transferències bancàries de 600.000 euros cadascuna per part del Rei el rei Joan Carles a favor dels Ducs de Palma, Iñaki Urdangarin i la Infanta Cristina, de l'any 2004.
En concret, segons l'informe, sengles ingressos s'han produït el 30 de juliol i el 29 de setembre d'aquest any, en forma de transferències urgents ordenades per "S M D Juan Carlos de Borbón i Bo" a un compte bancari de La Caixa de la qual són titulars els Ducs.
Mentrestant, l'anàlisi de les operacions bancàries realitzades amb aquest compte entre 2004 i 2006 llança que la Infanta Cristina ha declarat un deute d'1,2 milions d'euros --coincident amb la quantitat total que va transferir el Rei--, sota el concepte de préstec, en les seves declaracions per l'Impost de Patrimoni dels exercicis 2004, 2005, 2006 i 2007.
El 2011, any en el qual aquest tribut ha estat rehabilitat després de tres anys de derogació, ha presentat declaració davant de l'obligació real de contribuir, com no resident a Espanya, en què no figura l'esmentada deute; ja en la tributació de 2012 va incloure un altre cop entre els seus deutes un "préstec", si bé per import de 1.050.000 euros.
Mitjançant un informe en el qual l'AEAT necessita que les operacions realitzades no tenen rellevància fiscal ja que estarien prescrites, Hisenda reflecteix alhora que una altra de les transferències també analitzades, en el seu cas el 8 de juliol del 2004, per un total de 91.083 euros, ha estat ordenada per "Juan María", nom que coincideix amb el del pare de Urdangarin, postil·la l'informe.
De la mateixa manera, també figura un altre traspàs sota el nom de "Juan María", el 14 d'octubre, per valor de 60.000 euros. Tot i això, Hisenda assenyala que no consta que en les declaracions presentades per Urdangarin per l'impost sobre el patrimoni del 2004, 2005, 2006 i 2007 inclogués aquests imports com deute.
SORTIDA DE FONS PER A L'ADQUISICIÓ DEL PALAUET DE PEDRALBES
Mentrestant, l'endemà es produeix una sortida de fons mitjançant xec per import de 3,4 milions d'euros, data en la qual precisament es va formalitzar davant de notari l'escriptura pública de compravenda del palauet de Pedralbes, per un total de 5,8 milions d'euros.
D'aquesta manera, l'AEAT considera "de tot punt plausible que el destí del xec pogués ser l'adquisició del citat immoble".
Més endavant, el 16 de desembre del 2004, es carreguen en el compte 400.000 euros com traspàs de fons que obeeix al concepte "préstec compra casa".
Segons necessita l'Agència Tributària, es tracta del préstec que els Ducs de Palma van concedir a l'exsoci de Urdangarin, Diego Torres, i a la seva dona, Ana María Tejeiro, perquè aquests poguessin adquirir el seu habitatge habitual.
De fet, el 27 de juliol del 2005, els prestataris van tornar els diners mitjançant la lliurança de dos xecs per 340.000 i 60.000 euros, que han estat ingressats en el mateix compte.
Finalment, durant els exercicis 2005 i 2006 es registren diverses sortides de fons motivades "molt probablement" per les reformes realitzades al palauet de Pedralbes, en virtut de diversos apunts a nom de 'Llevant S.A.', 'Pasi Disseny' i de l'arquitecte Marc Viader.
INFORME SOBRE LA REFORMA DEL PALAUET
Precisament, Castro ha requerit al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional a Balears que investigui la manera com han estat pagats els treballs que els proveïdors de l'empresa Aizoon --de la qual són copropietaris els Ducs de Palma-- van portar a terme per a la rehabilitació, reforma i manteniment del conegut palauet, propietat del matrimoni.
El jutge busca així indagar si en el marc d'aquestes tasques s'hauria comès un presumpte delicte de blanqueig de capitals.
En concret, el magistrat va salvar un ofici a la Direcció Superior perquè puguin aclarir-se dades com la identificació de les persones que van efectuar els encàrrecs, la data dels mateixos i el seu contingut, així com el lloc en el qual s'havien de prestar, l'import, la persona que els va satisfer, la forma de pagament i, en la mesura que sigui possible, s'aporti tota la documentació que a ells faci referència.
