Publicat 07/05/2016 12:18CET

Zerocalcare relata "la dificultat de trobar un lloc al món" en el seu nou còmic

El ilustrador italiano Zerocalcare, álter ego de Michele Rech
EUROPA PRESS

Dibuixa un drama generacional ple d'humor

BARCELONA, 7 maig (EUROPA PRESS) -

L'il·lustrador italià Zerocalcare, alter ego de Michele Rech, ha relatat en la seva novel·la gràfica plena d'humor 'La profecía del armadillo' (Reservoir Books) la "dificultat de trobar un lloc al món".

En una entrevista d'Europa Press en el marc del 34 Saló Internacional del Còmic de Barcelona, l'autor --que de petit volia ser paleontòleg-- ha lamentat que des que va sortir de l'escola hagi estat 15 anys fent batzegades, "rebotant de feina en feina, sense un pas endavant en la vida i sense construir res".

"Vaig tornar a casa de la meva mare perquè no em podia mantenir", ha afegit l'historietista, que abans d'arribar a l'èxit amb els seus còmics no sabia cap a on anar, a diferència de molts dels seus amics, que continuen buscant el seu destí, ha dit.

Tot i això, tot l'èxit assolit, especialment al seu país, no és per a ell una cosa consolidada: "Sóc paranoic i pessimista, i penso que un dia tot aquest èxit es desinflarà i hauré de tornar a donar classes particulars".

"Estic molt content però tinc molt sentiment de culpa", ha afegit l'autor, infeliç perquè hi ha altres autors que fan obres molt interessants i guanyen una desena part del que guanya ell.

UN ARMADILLO, VEU DE LA CONSCIÈNCIA

Li agrada l'armadillo, coprotagonista de la seva novel·la gràfica, perquè és un animal que es tanca sobre si mateix, com l'autor, que es considera una mica "sociòpata i introvertit", de manera que l'animal funciona en la seva història com una veu de la consciència.

La novel·la gràfica està protagonitzada per ell mateix i el seu acompanyant armadillo i junts recorden la mort de l'amiga d'infància i primer amor Camille en una evocació del passat.

La història és autobiogràfica: ell va perdre una amiga per anorèxia el 2010, una pèrdua que va decidir plasmar en aquesta novel·la "per por d'haver-la oblidat en el futur".

Ha assenyalat que sempre escriu històries tristes perquè no és "prou bo", de manera que afegeix el sentit de l'humor per protegir-se i que no l'acusin de ploramiques.

A més, l'autor --guanyador del Premi Guinigi, el guardó italià de còmic-- ha construït un relat generacional ple d'elements populars dels anys vuitanta i ingredients personals i alhora universals, com les "inseguretats i paranoies".

"La meva amiga no va morir atropellada per un autobús, sinó d'anorèxia", ha dit l'autor, que considera aquesta malaltia molt vinculada al context actual i a les pors i ferides d'una generació.

Entre els referents que l'han estimulat a dibuixar es troba Gianni Pacinotti 'Gipi', així com un aire dels personatges de 'Dragon Ball'. Actualment treballa en un còmic que és un diari de viatge sobre el Kurdistan.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés