Actualitzat 09/12/2015 18:30

La vigència de la crisi de la civilització egípcia, en una novel·la

La novel·la desmitifica Roma, una civilització que ha llegat "el seu costat ombrívol"

   BARCELONA, 9 Des. (EUROPA PRESS)

El pilot i escriptor Antonio Cabanas reivindica la vigència de la crisi de la civilització egípcia en la seva novel·la històrica 'El camino de los dioses' (Ediciones B), ambientada al segle I aC, quan Alexandre Magne intenta sotmetre la seva població i Roma desplega una puixant política.

   En roda de premsa aquest dimecres, Cabanas ha explicat que la trama intenta oferir un escenari social que no és gaire conegut: el d'una secessió dins d'un país, on hi havia nacionalisme i romanticisme que "tot i que no s'assembli al cas català, es mouen aquests sentiments".

   La novel·la està protagonitzada per Amosis, que comença reflexionant sobre el que passa a Egipte després d'Alexandre Magne, que ha provocat que ell i la seva família visquin sota el jou de l'ocupació grega i les atrocitats de la nova dinastia de Ptolomeu.

   Amb connexions amb l'actualitat, la població pateix la corrupció dels seus dirigents i els impostos no els permeten viure, cosa que origina a Tebes un fort sentiment identitari que, manipulat per l'aristocràcia, acaba desembocant en una guerra civil que dura més de tres anys i que, en acabar, obligarà Amosis i la seva família a fugir.

   Cabanas ha remarcat que Alexandre Magne helenitza el poble egipci i "fagocita la seva cultura", a més d'omplir l'administració de càrrecs macedonis, fins al punt que molts oligarques es canviaven de nom per poder formar-ne part.

FRACTURA SOCIAL

   En aquesta situació, el faraó Ptolomeu IX va demostrar que el poble li importava molt poc, en un sistema "que resulta familiar", que consisteix en la pujada d'impostos de manera abusiva, porta la penúria al poble i fins i tot divideix les famílies i genera una fractura social.

   En aquest escenari, Cabanas recorre de la mà del seu personatge tot el plantejament socioeconòmic de l'època per posar de manifest que en aquella època ja hi havia la pressió fiscal, l'ús de la màgia, les hipoteques i els dipòsits bancaris: "El poder dels diners existeix des de sempre".

   "L'economia està per sobre de molts interessos", ha assegurat Cabanas, conscient també que Roma no surt gaire ben parada a les seves pàgines a través de vicis com la cobdícia i la pirateria sobre els egipcis.

   Per aquesta raó, avisa: "Roma és grandiosa. Ens va donar les seves lleis i la seva enginyeria, però el costat ombrívol també ens l'ha llegat", ha afirmat Cabanas, que teixeix una amalgama d'interessos a les seves pàgines.

   A més de repassar el desenfrenament en tots els àmbits dels egipcis --amb l'incest i els assassinats a l'ordre del dia--, Cabanas també se submergeix en l'amor, primer de joventut, després de coratge perquè, sobretot, es confessa interessat en la part humana.

   Apassionat per la cultura de l'Antic Egipte, Cabanas és autor dels 'best-sellers' 'El ladrón de tumbas', 'La conjura del faraón', 'Los secretos de Osiris', 'El sueño milenario', 'El hijo del desierto' i 'El secreto del Nilo'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés