BARCELONA, 27 set. (EUROPA PRESS) -
El Teatre Tantarantana de Barcelona recorda en l'obra 'Trece rosas', escrita i dirigida per Julia Bel, l'afusellament durant la Guerra Civil espanyola de tretze noies afiliades a les Joventuts Socialistes Unificades.
Julia Bel es va inspirar en el poema 'Trece rosas' que va escriure una de les preses que hi havia conviscut a la presó -"vaig sentir que la història havia de portar-se al teatre"- i per portar-la a escena es va servir de documents de primera mà de les protagonistes o testimonis dels fets, de la mateixa manera que fotografies del moment.
Sobre l'afusellament, que es va produir el 5 d'agost de 1939, se n'han fet vídeos documentals, estudis i novel·les però aquesta versió teatral se centra en només cinc de les tretze dones. Segons ha explicat la directora d'escena Eva Hibernia, el muntatge és "poesia en estat pur" però "tenia sentit per la vivència de la poesia durant la Guerra Civil, era una forma de resistència".
L'obra, que va començar la seva autora a finals de desembre i ara pateix "els dolors del part", mostra "la innocència davant de la tirania" i abans que res "és una obra de persones, no de bons i dolents".
La peça teatral es divideix en tres actes que s'emmarquen en espais diferents. L'obra arrenca mostrant una ciutat que "transmet un sentiment d'assetjament" i prossegueix amb l'empresonament dels joves, marcat per "l'avorriment, condicions insalubres i les notícies tràgiques que destructurar les persones".
L'últim i tercer acte retrata l'última nit amb vida de les tretze joves, que van morir a les 8.00 hores del matí. "És una presència despullada, aïllada respecte la coralitat que impera en els actes anteriors", ha destacat la directora.
La composició musical, "el cor i el tempo de l'obra", segons la directora, ha anat a càrrec de Narcís Laguarda, que es va inspirar en "els gestos de les actrius", moviments segons Hibernia que "gairebé freguen la dansa".
Laguarda no només compon la peça musical, sinó que també la interpreta al llarg de l'obra amb la primacia en els instruments del violí, que inviten a la "la suspensió, la meditació". La música està dins del context de l'obra i es busca "focalitzar-la en llocs concrets per exaltar les emocions", ha assenyalat Laguarda.
L'escenografia i la creació plàstica són fruit del treball de la pintora i arquitecta israeliana Rinat Etshak, que ha creat dues pintures de grans formats que a mesura que avança l'obra comencen a cedir fins a deixar "menys espai vital".
L'estrena d'aquesta versió teatral coincideix amb el rodatge de la pel·lícula d'Emilio Martínez Lázaro sobre aquestes joves integrants de les Joventuts Socialistes Unificades.
