Part del públic retreu a la cinta el seu missatge provida i la seva poca vinculació al festival
SITGES (BARCELONA), 17 oct. (EUROPA PRESS) -
El 48 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges ha projectat aquest dissabte la pel·lícula de clausura --a falta de les maratons i últimes emissions d'aquest diumenge-- 'Into the forest', un drama apocalíptic amb mirada femenina de Patricia Rozema --amb adaptació de la novel·la homònima de Jean Hegland--, i interpretada per Ellen Page ('Juno') i Evan Rachel Wood ('Los idus de marzo').
El llargmentratge situa l'espectador en un futur pròxim, quan es produeix una apagada massiva i dues germanes que viuen amb el seu pare en una casa a 40 quilòmetres del poble més pròxim hauran d'enginyar-se-les per lluitar contra la fam, les possibles malalties, els saquejadors i la seva pròpia soledat.
Tot i que hi ha hagut un aplaudiment final, la projecció també ha rebut xiulets --a causa de la decisió de no avortar d'un dels personatges--; dubtes sobre l'encaix de la cinta en aquest festival fantàstic -l'apocalipsi té un enfocament intimista--, i el retret final d'un espectador que ha escridassat la cinta al crit de 'La Casa de la Pradera'.
Preguntada per aquest episodi en roda de premsa, la directora ha defensat que aquesta decisió és la que li va semblar més realista, ja que no és tan fàcil desfer-se d'un nadó en aquesta situació, però ha assenyalat que un altre personatge fa de contrapès en aquesta escena i que també representa aquesta part del públic que ha xiulat.
Rozema ha assegurat que una de les frases de la pel·lícula és, precisament, que els nens no són responsables de les accions dels seus pares, i el productor Niv Fichman ha afegit: "No ho veig com una decisió moralista. En aquesta pel·lícula no hi ha àngels ni connotació de l'Església catòlica, sinó que es pren una decisió pragmàtica des de l'amor".
Respecte del clar protagonisme femení, Rozema ha defensat que al Canadà hi ha moltes dones artistes i que el fet que ella o els seus protagonistes siguin dones només crida l'atenció en altres països: "Em sembla trist la falta de representació femenina en el món del cinema".
"Suposo que als homes mai se'ls pregunta com ha estat treballar amb homes en pel·lícules", ha censurat la directora, que ha assegurat que no és un film antihomes, sinó que la seva intenció és equilibrar una injustícia històrica que s'ha produït en el cinema durant molts anys.
APOCALIPSI "INNOVADOR"
Rozema ha defensat que l'aproximació del film al tòpic apocalíptic és "innovadora" perquè el recull d'una forma humana i realista, sense zombis ni meteorits, perquè es basa en els dimonis personals i la pèrdua d'esperança.
Ha remarcat que la pel·lícula, amb un missatge de fons ecologista, plasma un futur en què la societat es queda definitivament dins les seves cases, sense telèfon ni internet, "una situació que faria moltíssima por" i que tracta sobre la vulnerabilitat humana.
Sobre les dues germanes, ha intentant representar els dos costats de la majoria de mentalitats: una és somiadora, expressiva, artística i introspectiva, i l'altra passa a l'acció, necessita parlar i connectar, cosa que revela "una relació preciosa però molt difícil i interessant perquè es necessiten l'una a l'altra".
Ha assegurat que Evan Rachel Wood té una forma d'actuar molt forta, mentre que Ellen Page té matisos molt més subtils: "El meu treball ha estat compensar aquesta diferència", ha dit.
