BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor i llibreter Sergio Galarza dissecciona les conseqüències laborals de la crisi i la soledat de les grans ciutats des del punt de vista d'un llibreter en la seva última novel·la 'La librería quemada' (Candaya), en un text crític, intimista i coral.
L'escriptor, nascut a Lima (el Perú) el 1976 i establert a Madrid des de fa 9 anys, es basa en la seva experiència com a llibreter per destapar la part més dura de treballar en una gran superfície del centre de la ciutat, en una situació de crisi on els empresaris es neguen a reduir els seus beneficis, i ho paguen els treballadors, aferrats als seus llocs de treball, atemorits pels acomiadaments i decebuts per una vida que no els ha permès complir els seus somnis, segons ha explicat Galarza a Europa Press.
'La librería quemada', emmarcada en la 'narrativa de la crisi', és una crítica mordaç al món laboral i les seves destructives relacions de poder, però també a la poca solidaritat entre treballadors i clients i a la inutilitat dels sindicats, "que se suposa que són els que han de protegir-te, però no és així", ha assenyalat Galarza --de fet, en el seu relat, el comitè de defensa dels treballadors només aconsegueix ampliar el menú de la màquina expenedora--.
Galarza ha afirmat que no escriu de manera tècnica, sinó "des de la ràbia, com una crítica total", barrejant traços autobiogràfics amb ficció en els diferents personatges que conformen la novel·la coral --com Carmencita, una jove que volia ser mestra i es veu atrapada en un futur rere el taulell, o Teodoro, un home feixista, molt de dretes, que acaba sent el més amable amb els seus companys--.
UNA TRILOGIA A LA GRAN CIUTAT
'La librería quemada' tanca la trilogia que Galarza ha dedicat a Madrid, dins del tema de la vida a la gran ciutat que va començar amb 'El paseador de perros' (Candaya, 2009) després del qual va sentir que li quedaven coses per tractar: va continuar a Madrid a 'JFK' (2012), la història d'un home que lloga el seu cos per diners, i que l'autor situa com la primera a ordenar cronològicament la narració.
Alguns personatges d'aquestes dues novel·les anteriors apareixen a 'La librería quemada', en què ha estat difícil parar d'escriure, ja que "la narració s'actualitza constantment amb la vida real", ha explicat.
LLIBRES D'AUTOAJUDA COM A SÍMPTOMA
Galarza llança també una crítica sobre els llibres d'autoajuda, un gènere que, segons la seva opinió, ha fet tant de mal com els polítics: són "l'oposat a la rebel·lia", l'obligació d'acceptar el sistema i no lluitar, ha recalcat.
Tot i que el sector editorial acostuma a considerar l'autoajuda com un dels gèneres més venuts --quelcom significatiu d'una societat que no ha complert els seus anhels i expectatives--, Galarza ha afirmat que, on ell treballa, està a la par que la filosofia: "Encara hi ha gent que vol pensar".
En la novel·la ha abocat, també, la despersonalització que ha observat a les grans llibreries, on les taules antigues, de fusta tallada, se substitueixen per mobiliari marca Ikea, que mimetitza l'establiment amb tots els altres, i s'omple dels llibres pobrament dissenyats per les grans editorials, assegura.
