BARCELONA, 15 Set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora francesa d'origen espanyol Lydie Salvayre (Autainville, 1948) evoca en la novel·la 'No plorar' (Anagrama) "el temps llibertari" de l'agost del 1936, després d'esclatar la Guerra Civil, a través de la història de la seva mare, qui als 15 anys se'n va anar de la seva terra natal, Lleida, a Barcelona amb el seu germà anarquista.
En roda de premsa aquest dimarts al costat de l'editor d'Anagrama Jorge Herralde, Salvayre ha explicat que el motor que la va empènyer a escriure va ser la lectura del llibre sobre la Guerra Civil 'Els grans cementiris sota la lluna', de Georges Bernanos, un text amb una foscor terrible que va ser "un cop" per a ella.
La novel·la, guanyadora del Premi Goncourt, conjuga els records autobiogràfics de Montserrat Monclús --la seva mare-- amb la narració de l'estada de Bernanos a Mallorca i el procés d'escriptura del citat llibre --la condemna d'un catòlic durant la repressió feixista--, a més d'introduir una part ficcionada sobre dos joves, un comunista i un altre anarquista.
"La meva mare vivia en un poble allunyat de tot i no coneixia res: ni el món, ni el sexe ni l'amor", ha expressat Salvayre, en assenyalar la felicitat personal i col·lectiva d'aquests mesos d'entusiasme i joventut total que es va veure trencada per l'arribada de la dictadura franquista i l'exili posterior a França de la seva família.
Ha assenyalat que els seus pares --que van estar en un camp de concentració del sud de França el febrer del 1939-- van viure molts anys a Tolosa amb el convenciment que anaven a tornar a Espanya després del seu exili: "El meu pare li deia a la meva mare que comprés mobles".
Salvayre ha volgut plantejar en aquest llibre --traduït al català i al castellà-- la qüestió de la utopia, que "per a uns és irresponsable i precària, i per a altres donava sentit a la vida per avançar", i ha afegit que el llibre defuig el sentimentalisme plorós i evita ser tràgic.
LA LLENGUA MATERNA: EL 'FRANYOL'
També reflexiona sobre la llengua, ja que la seva mare li parlava 'franyol', una barreja de català, castellà i francès: "Em semblava una llibertat davant de la llengua dominant; és una forma de dir: jo no em doblo davant del llenguatge obligatori, que és el francès".
"M'agrada caminar entre la riba del classicisme i la barroca --el mal parlar de la literatura i de la meva mare--", ha sostingut en esmentar que el català és més polifònic i utilitza moltes més paraulotes que el francès que és una llengua molt clàssica, neta i pasteuritzada.
"Ahir vaig dinar amb una llibretera i va dir 'collons' i em va emocionar perquè la meva mare també ho deia i no ho havia sentit en anys", ha explicat Salvayre que amb aquest llibre rescata la història de la seva mare que quan era nena no la reconeixia perquè volia ser una nena normal.
Herralde ha indicat que els personatges estan molt ben dissenyats a més d'agregar: "No hi ha un tractament maniqueu dels personatges, sinó empatia per entendre la seva psicologia", ha subratllat.
